30 de jul. 2014

A L'ALTRE COSTAT DEL MIRALL de Joan Abellaneda

 
 


Barcelona, juliol 2014

Ja fa temps que va arribar a casa el poemari d’en Joan Abellaneda, “A l’altre costat del mirall (poemes per sobreviure), però les meves darreres ocupacions havien fet impossible poder llegir-lo, bé molt de tant en quant, sí algun dels poemes.

Ara que el ritme d’aquestes ocupacions ha baixat, puc assegurar que ha valgut la pena poder degustar amb serenor i concentració d’un poemari exquisidament escrit i estructurat.

Tot comença amb un acurat pròleg de Toni Arencón, per passar a endinsar-te en la primera de les tres parts del llibre,

DE LA NATURA:

En Joan desgrana bellesa i estima per la natura, amb poemes deliciosos com “I sento la pluja”, curull d’imatges i sensacions a natura que encomanen.

O “Si fessin olor els poemes”, que et recorda les aromes del camp, de la terra humida... sí, quines bones sensacions i que bé que ens les fa sentir, amb uns versos delicats però senzills a la vegada.

DE L’ERÒTICA DE L’AMOR:

En aquesta part, el jo líric es mescla amb la força del desig, de l’eròtica, ratllant límits.

Poemes com “Per un forat” són meravelloses obres de sentiments lascius, de la força del sexe, amb una subtilesa que ratlla traspassar la línea.

Amb el poema “I em preguntes si t’estimo?, l’autor ens fa arribar a al súmmum amb un final fantàstic.

“Llençols calents” i “Sense tu” són, també, uns poemes plens de sensualitat i força.

DEL DESCONSOL A L’ESPERANÇA

Aquesta darrera part és la més personal. Ens endinsem en el jo del jo líric.
Una filosofia personal. Sentiments i imatges que el propi autor vol expressar directament del seu interior, amb poemes d’una altíssima graduació com “El temps s’escola” o “Aïllar-se és morir”.

Sens dubte un gran poemari que us recomano que no deixeu passar de llarg.



26 de jul. 2014

ET FAIG UN PETÓ - TE DOY UN BESO






Et faig un petó,
d'aquests petitons
que a mi tant m'agraden.
Perquè sento la finor
d'una pell perfumada
i els meus instints volen amunt
i davallen lascius,
mentre fan malifetes
a través dels pensaments.

I et faig un altre petó,
aquest més humit i càlid,
com el de la teva tremolor
inconscient, però delitosa,
extrema i sensual
i els meus instints davallen avall
i volen les aromes amunt,
mentre a través de les mans
et faig consentides malifetes.

******************************

Te doy un beso,
de estos pequeños
que a mí tanto me gustan.
Porque siento la finura
de una piel perfumada
y mis instintos vuelan arriba
y descienden lascivos,
mientras hacen fechorías
a través de los pensamientos.

Y te doy otro beso,
este más húmedo y cálido,
como el de tu temblor
inconsciente, pero delicioso,
extremo y sensual,
y mis instintos bajan abajo
y vuelan los aromas arriba,
mientras a través de las manos
te hago consentidas fechorías.



22 de jul. 2014

ESPAIS PERDUTS - ESPACIOS PERDIDOS





Estic encetant
un berenar de paraules;
perquè em cal
escriure mots,
cosir-los
i posar-los dins d'un espai en blanc.

T'adonaràs,
doncs,
que realment
potser sóc badoc
o teixidor incomprensible
de tan sols muts sentiments.

Escolo
menudes imatges
que només jo conec,
reflex àdhuc caduc
d'una imaginació
que es va perdre en altres edats.

Innocència ambigua
a voltes sense voler-ho;
unes neurones
que juguen
i voletegen
dins dels meus espais perduts.

**************************************

Estoy iniciando
una merienda de palabras;
porque me hace falta
escribirlas,
coserlas
y ponerlas dentro de un espacio en blanco.

Te darás cuenta,
pues,
que realmente
quizás soy un loco
o un tejedor incomprensible
de solo mudos sentimientos.

Filtro
pequeñas imágenes
que solamente yo conozco,
reflejo aun caduco
de una imaginación
que se perdió en otras edades.

Inocencia ambigua
a veces sin quererlo;
unas neuronas
que juegan
y revolotean
dentro de mis espacios perdidos.



17 de jul. 2014

VELL AMIC - VIEJO AMIGO




Amb la cigarreta a la boca
el vell va, mentre canta, sol,
pel carrer envoltat de fosca.
Canta i canta, i no es sap la cançó,
què més dóna si no la coneix?
El vinet estava bo, la vida
no es frueix sense la borratxera,
vell amic.
I al matí ja passarem comptes.

La cigarreta es consumeix
i al vell ja no li queda més nit.
Es recargolarà en un caixer
i demà ja veurem, ja veurem.
Perquè pidolar pot pidolar,
però reviure s’ha acabat.
Temps de cercar més vinet,
vell amic.
I al matí ja passarem comptes.

Dies de nits, nits de dies.
El moment ha escapçat
ànimes i sentiments,
vides i alegries,
presents i futurs.
El passat va morir o
foren ells qui se’l van carregar,
vell amic.
I al matí ja passarem comptes.

*********************************

Con el cigarrillo en la boca
el viejo va, mientras canta, solo,
por la calle rodeado de oscuridad.
Canta y canta, y no se sabe la canción,
¿qué más da si no la conoce?
El vinito estaba bueno, la vida
no se disfruta sin la borrachera,
viejo amigo.
Y mañana ya pasaremos cuentas.

El cigarrillo se consume
y al viejo ya no le queda más noche.
Se acurrucará en un cajero
y mañana ya veremos, ya veremos.
Porque mendigar puede mendigar,
pero revivir se ha acabado.
Tiempo de buscar más vinito,
viejo amigo.
Y mañana ya pasaremos cuentas.

Días de noches, noches de días.
El momento ha descabezado
almas y sentimientos,
vidas y alegrías,
presentes y futuros.
El pasado murió o
fueron ellos quienes se lo pulieron,
viejo amigo.
Y mañana ya pasaremos cuentas.




13 de jul. 2014

UN ANY DE PROJECTE - UN AÑO DEL PROJECTE





Amics.

Ha passat un any ja des de que ens vam reunir per primera vegada els amics i curadors del Projecte Àgatha i personalment, crec que hem anat més lluny del que en un principi esperàvem, i això és un fet més que important.

Durant aquest camí hi ha hagut molta feina, més feina, i encara diria més(com dirien els Dupondt d’en Tintin), molta més feina, i una complicitat encoratjadora per part d’aquests grans amics que formem part d’aquest projecte.

Estic content, perquè n’he après molt amb totes les presentacions, recitals, etc., que hem fet per arreu i he conegut grans escriptors, il·lustradors, músics, sobretot AMICS, etc., i crec que gràcies a això, sí hem aconseguit l’objectiu principal: conscienciar sobre el que representa el trastorn de l’autisme.

De moment tenim el poemari, tenim la gent que ens segueix; molta gent que s’ha vinculat al projecte i ha empatitzat amb ell i emocionat i col·laborat i més i més!

O sia que, gràcies a tots pel vostre suport, de ben segur que servirà per encoratjar-nos a seguir treballant en el Projecte després d’un merescut descans estiuenc.


Gabriel Maria Pérez








Amigos,

Ha pasado un año ya desde que nos reunimos por primera vez los amigos y cuidadores del Proyecto Àgatha y personalmente, creo que hemos ido más lejos de lo que en un principio esperábamos, y esto es un hito más que importante.

Durante este camino ha habido mucho trabajo, más trabajo, y aún diría más (como dirían los Dupondt de Tintín), mucho más trabajo, y una complicidad alentadora por parte de estos grandes amigos que formamos parte de este proyecto.

Estoy contento, porque he aprendido mucho con todas las presentaciones, recitales, etc., que hemos hecho en muchos sitios y he conocido grandes escritores, ilustradores, músicos, sobre todo AMIGOS, etc., Y creo que gracias a ello, sí hemos conseguido el objetivo principal: concienciar sobre lo que representa el trastorno del autismo.

De momento tenemos el poemario, tenemos la gente que nos sigue; mucha gente que se ha vinculado al proyecto y ha empatizado con él y emocionado y colaborado y más y más!

O sea que, gracias a todos por vuestro apoyo, seguro que servirá para alentarnos a seguir trabajando en el Proyecto después de un merecido descanso veraniego.


Gabriel Maria Pérez


29 de juny 2014

MAR TREMOLOSA - MAR TRÉMULA




Recordo silencis i sons,
l’aigua entre empentes braves
on les onades salten per damunt
l’espigó de la mar tremolosa.

A la cala els perfums es mesclen
entre salinitat i sabors a mar rebel
i les escumes s’aboquen per damunt
els penya-segats de la mar tremolosa.

Recordo la lluna i la seva llum
cobrint l’horitzó de petits cristalls,
perles balancejant-se entre les ondulades
d’una aquarel·la de la mar tremolosa.

Quant de temps cercant aquests moments,
aquests moments encisats...

... Quant de temps...


******************************************


Recuerdo silencios y sonidos,
el agua entre empujones bravos
donde las olas saltan por encima
del espigón de la mar trémula.

En la cala los perfumes se mezclan
entre salinidad y sabores a mar rebelde
y las espumas se vierten por encima
los acantilados de la mar trémula.

Recuerdo la luna y su luz
cubriendo el horizonte de pequeños cristales,
perlas balanceándose entre las onduladas
de una acuarela de la mar trémula.

Cuánto tiempo buscando estos momentos,
estos momentos hechizados...

... Cuánto tiempo...



21 de juny 2014

SÉ QUE POTS - SÉ QUE PUEDES



ttp://thecorneroftales.blogspot.com.es/


Sí que pots,
obrir-me els teus ulls,
aquestes bombetes de l’ànima
que en el teu alenar
són miralls de silenci.

Sí que pots obrir-me’ls,
encara que sia una estona.
Per diluir-me en les teves ombres
de murmuris enigmàtics.
No hi ha més a demanar

... Sé que pots.

**************************

Sí puedes,
abrirme tus ojos,
estas bombillas del alma
que en tu respirar
son espejos de silencio.

Sí puedes abrírmelos,
aunque sea un rato.
Para diluirme en tus sombras
de murmullos enigmáticos.
No hay más que pedir

... Sé que puedes.



5 de juny 2014

FURTIVA









Furtiva,
la mirada de l'Àgatha
em refusa inconscientment
i m'embadaleixen les seves ombres

... torbadores.
... enigmàtiques.

No és timidesa,
ni molt menys insensibilitat,
probablement sia un no sé, no entenc,
o un amanyac de pensaments abstractes

... torbadors
... enigmàtics.

A mi em deleix,
em frapen els enigmes
i em fan ser astròleg del seu esperit
tan innocentment motllurat

... torbador
... i enigmàtic.




**************************************


Furtiva,
la mirada de Àgatha
me rechaza inconscientemente
y me embelesan sus sombras

... turbadoras.
... enigmáticas.

No es timidez,
ni mucho menos insensibilidad,
probablemente sea un no sé, no te entiendo,
o un arrullo de pensamientos abstractos

... turbadores
... enigmáticos.

A mí me deleita,
me impresionan los enigmas
y me hacen ser astrólogo de su espíritu
tan inocentemente moldeado

... turbador

... y enigmático.



2 de juny 2014

MATINAL AMB ELS "QUÉ PASA CONTIGO, TRIO?" - MATINAL CON LOS "QUÉ PASA CONTIGO, TRIO?"






Barcelona, juny 2014

Aquest passat dissabte vaig tenir el plaer de poder assistir per primera vegada, a un concert del grup de jazz, “Qué Pasa Contigo, Trío?” al  XI Cicle d'aperitius musicals matinals al porxo de la Sedeta





Un migdia de dissabte amb un ambient absolutament primaveral, ideal per, amb una cerveseta i un aperitiu, poder gaudir de la bona música i professionalitat d’uns músics d’una gran qualitat. 

Quan escoltes segons quines bandes, com és el cas, sents com, a la vegada, senten la música i perceps bona sincronia i sintonia entre ells.




Es nota que fa temps que son dins del món de la música i desgranen el seu bon saber fer amb brillantor.

Clàssics del jazz de tots els temps i temes propis, fan d’aquest trio un equip complet i ple de bones maners.




Us recomano, sense cap dubte, que aprofiteu qualsevol oportunitat per escoltar-los en directe i gaudir d’una bona estona musical.


I no deixeu de comprar-vos el seu primer disc, que duu el mateix nom del grup: Qué Pasa Contigo, Trío? 2013 by Jam Sessions Records.



Membres: Jeroni Pagan, piano - Àngel Blanch, baix fretless - Miquel Garcés, bateria


**********************************************************


Barcelona, ​​junio 2014

Este pasado sábado tuve el placer de poder asistir por primera vez , a un concierto del grupo de jazz, "Qué Pasa Contigo, Trío ? " En el XI Ciclo de aperitivos musicales matinales en el porche de la Sedeta

Un mediodía de sábado con un ambiente absolutamente primaveral, ideal para, con una cervecita y un aperitivo, disfrutar de la buena música y profesionalidad de unos músicos de una gran calidad.

Cuando escuchas según qué bandas, como es el caso, sientes como, a la vez, sienten la música y percibes buena sincronía y sintonía entre ellos.

Se nota que hace tiempo que están dentro del mundo de la música y desgranan su buen saber hacer con brillo.

Clásicos del jazz de todos los tiempos y temas propios, hacen de este trío un equipo completo y lleno de buenas maneras.

Os recomiendo , sin duda alguna, que aproveche cualquier oportunidad para escucharlos en directo y disfrutar de un buen rato musical.

Y no dejéis de comprar su primer disco, que lleva el mismo nombre del grupo: Qué Pasa Contigo, Trío?  2013 by Jam Sessions Records. 


Miembros: Jeroni Pagan, piano - Ángel Blanch , bajo fretless - Miguel Garcés , batería

30 de maig 2014

DEMÀ A L'ENTREGA DE PREMIS XIIIè CONCURS LITERARI ASS.DONANTS SANG HOSPITAL SANT PAU

 

Demà, a l'entrega de premis del XIIIè Concurs Literari de l'Associació Associació de Donants de Sang de L'hospital de Sant Pau de Barcelona, parlaré durant uns instants sobre el Projecte Àgatha. Com sempre, aquest acte d'entrega de premis serà especial, emotiu i entranyable. Hi esteu convidats.
Admirable la tasca d'aquesta Associació!
 
***************************************************
 
Mañana, a la entrega de premios del XIII Concurso Literario de la Asociación Asociación de Donantes de Sangre de El hospital de Sant Pau de Barcelona, hablaré durante unos instantes sobre el Proyecto Àgatha. Como siempre, este acto de entrega de premios será especial, emotivo y entrañable. Estáis invitados.
¡Admirable la labor de esta Asociación!
 


21 de maig 2014

UN DESIG - UN DESEO






Un pati,
una cisterna.
Un matí trencat
pel cant d'uns ocells.

Una mar,
una barca.
Una remor llunyana
pel retruny de les onades.

Un cel,
una gavina.
Un brunzit agradable
pel lleu alè del vent.

Un llit,
un cos nu.
Una calor deliciosa
per les aromes que emanes.

Un desig
un desig
un desig
d'estimar-te sense fi.

*******************************************


Un patio,
una cisterna.
Una mañana rota
por el canto de unos pájaros.

Una mar,
una barca.
Un rumor lejano
por retumba de las olas.

Un cielo,
una gaviota.
Un zumbido agradable
por leve soplo del viento.

Una cama,
un cuerpo desnudo.
Un calor delicioso
por los aromas que emanan.

un deseo
un deseo
un deseo
de amarte sin fin.



6 de maig 2014

ÀGATHA(per la meva germana Helena Pérez Fuster)




  
El passadís és molt llarg i està tènuement il.luminat. Camino de puntetes, m'avanço i espero, amb l'esquena enganxada a la paret, molt quieta, expectant. De seguida, veig el teu cos menut de bebè que s'esforça arrossegant-se per terra, buscant-me. Em trobes: "tat!", i rius, i el teu preciós rostre s'il.lumina amb el meu. Hi torno: m'avanço i m'amago rere les cortines i tu em busques, em segueixes. Juguem juntes, tu i jo.

Després t'aixeco i t'ofereixo les mans, les teves manetes prenen les meves i t'acompanyo a fer petites passes, una rere l'altra, passadís amunt, passadís avall...Caminem juntes, totes dues.

Estàs dreta recolzada a una cadira, el teu cos tremola i jo sóc al teu darrere. No marxaré, et xiuxiuejo, no passarà res, no cauràs, ho estàs fent molt bé...I finalment t'arriba la calma.

Quan plego de treballar, un parell de vespres a la setmana m'apropo a casa teva per estar amb tu, perquè vull ajudar-te. He tancat la carpeta de cop, no sóc capaç de tornar a llegir aquells apunts que et descriuen dolorosament: la mirada fugissera, les paraules que no dius, la laxitud dels teus músculs, el teu índex que no assenyala, la teva indiferència aparent, el caminar tardà...Sento angoixa i por, dolor al pit i a l'estómac, i un únic pensament repetitiu al cap: "que no pateixi, que no pateixi, que no pateixi...".

Sé que encara que no ho puguis expressar ens escoltes, i per això quan estic amb tu et parlo i t'explico coses, tot i que de sobte gires cua i em deixes amb la paraula a la boca. Sé que de vegades et molesta que et toquin, però et robo tots els petons i les abraçades que puc, i les carícies ràpides que no sé si has percebut.

Ara que la distància ens separa- la distància del temps, i de les pròpies responsabilitats i obligacions, i no pas tant la distància física- penso sovint en aquells vespres. I penso, amb recança, que no n'hi ha prou en estimar-te tant com t'estimo, ni en pensar-te a totes hores. No n'hi ha prou. Voldria seguir agafant-te la mà i travessar amb tu camins i deserts, cridar i trencar murs, dibuixar-te unes ales a l'esquena i veure't volar lliure del teu trastorn.

Ets única i fas únics aquells que estan amb tu cada dia, els teus pares lluitadors, i els teus germans, a qui has convertit en persones més madures, sensibles i nobles pel sol fet d'existir. Has esdevingut musa i inspiració de coses molt grans, tu, que sense parlar has provocat un devessall immens de versos plens d'emotivitat i bellesa, que acompanyen i reconforten.


Ara torno de tant en tant a la casa del passadís llarg. Ja no vinc mai sola, les meves nenes se m'arrapen a les cames i cerquen les vostres antigues joguines. Plouen petons i abraçades de benvinguda. Aleshores, de sobte, davant meu, un esguard. Un somriure de gairell, dos ulls enormes que es reflecteixen en els meus. M'has trobat i t'has aturat, em mires i em somrius. Em somrius a mi.

És el meu petit gran triomf.



Helena Pérez Fuster.

30-04-14

2 de maig 2014

INADMISSIBLE! - ¡INADMISIBLE!


Seu central Banco de España





Nosaltres som una “unidad familiar” de cinc membres.
Dona, marit i tres fills, una d'ells amb una (dis)capacitat diagnosticada amb un 85%.
Per tant, estem lluitant com a família nombrosa en un entorn de crisi econòmica i on només reps coces i empentes cap al buit constantment.
És cert que em trobo reconfortat pel recolzament absolut rebut amb el Projecte Àgatha en el qual estic endinsat, un projecte literari solidari i altruista per sensibilitzar sobre l’autisme.
Però també és cert que la realitat del dia a dia, les despeses diàries, setmanals, mensuals, etc., et van minvant i, més d'una vegada, generes un descobert en el teu compte corrent que sempre sempre acabes liquidant durant el mateix mes en què s'ha pogut generar.
Però amics, és increïble, no es pot ser pobre, per cada mes que hem pogut tenir un, repeteixo, petit descobert, la meva entitat financera em carrega //30,00//€!!!!!!
No, no es pot ser pobre que encara pretenen arruïnar-te més!!!
És inadmissible!
Qui diu que no és millor tornar a fa uns quants anys, tenir els diners en efectiu a casa i anar a pagar directament el rebut en metàl·lic?
Ara bé, sé que, malgrat aquests entrebancs econòmics que patim des de fa ja massa anys, hi ha un munt de gent, cada vegada més, enfonsats en la misèria total, per aquest motiu, i malgrat el gran estrès i les ansietats que patim dins la família, puc donar gràcies als déus que encara podem sobreviure en aquest merder de societat en la que ens trobem endinsats en robatoris, fraus i falta de respecte pel poble.

INADMISSIBLE!


Emilio Botín



Nosotros somos una "unidad familiar" de cinco miembros.
Mujer, marido y tres hijos, una de ellos con una (dis)capacidad diagnosticada con un 85 %.
Por lo tanto estamos luchando como familia numerosa en un entorno de crisis económica y donde sólo recibes coces y empujones hacia el vacío constantemente.
Es cierto que me encuentro reconfortado por el apoyo absoluto recibido con el Proyecto Àgatha en el que estoy metido, un proyecto literario solidario y altruista para sensibilizar sobre el autismo.
Pero también es cierto que la realidad del día a día, los gastos diarios, semanales, mensuales, etc., te van mermando y, en más de una ocasión, generas un descubierto en tu cuenta corriente que siempre siempre acabas liquidando durante el mismo mes en que se ha podido generar.
Pero amigos, es increíble, no se puede ser pobre, por cada mes que hemos podido tener un, repito, pequeño descubierto, mi entidad financiera me carga //30,00//€!!
¡No, no se puede ser pobre que todavía pretenden arruinarte más!
¡Es inadmisible!
¿Quién dice que no es mejor volver a hace unos años, tener el dinero en efectivo en casa e ir a pagar directamente el recibo en metálico?
Ahora bien, sé que, a pesar de estos obstáculos económicos que sufrimos desde hace ya muchos años, hay un montón de gente, cada vez más, hundidos en la miseria total, por este motivo, y a pesar del gran estrés y ansiedades que sufrimos dentro la familia, puedo dar gracias a los dioses que todavía podemos sobrevivir en este rompecabezas de sociedad en el que nos encontramos inmersos entre robos, fraudes y falta de respeto por el pueblo.

¡INADMISIBLE!



Isidre Fainé


1 de maig 2014

TOTES LES MANERES D'ESTIMAR - Sergi Dantí i Euclydes Matos





Avui m’ha arribat aquest disc:
Càlid, harmoniós, ple de vida i sensacions entre brasileres i mescles de mediterraneïtat, dutes amb mestria pel Sergi Dantí i n’Euclydes Mattos.
Són temes d’en Chico Buarque cantats en català.
Un plaer a l’oïda i una recomanació de cap a peus

************************************************

Hoy me ha llegado este disco:
Cálido, armonioso, lleno de vida y sensaciones entre brasileñas y mezclas de mediterraneidad, llevadas con maestría por Sergi Dantí y Euclydes Mattos.
Son temas de Chico Buarque cantados en catalán.

Un placer al oído y una recomendación de pies a cabeza.


 

29 d’abr. 2014

CRÒNICA PRESENTACIONS A MALLORCA LLIBRE, "AUTISME: TRENQUEM EL SILENCI AMB LA POESIA"



L'arribada a l'aeroport de Palma el dijous 24, segons el comandant de l'avió, va ser “Antes de lo previsto”, per la qual cosa, tot anava amb prou tranquil·litat.

Damunt les dotze ja érem a la sala de premsa de Sa Nostra amb na Maribel Morueco directora de l'Associació Gaspar Hauser i en Miquel Àngel Lladó, amic, poeta i curador també del llibre.



Després de la roda vam fer temps tot passejant per Palma i gaudint d'un esplèndit dia, fins i tot calorós.



Més tard sortírem cap a Manacor, on a les vuit del capvespre faríem la presentació al senzill, íntim i meravellós recinte de la Institució Pública Alcover.



Hi vam arribar damunt les se, amb una mica de nervis i, esperant l'arribada de la resta d'amics i col·laboradors que anaven a participar de l'acte, ens vam dirigir a la sala central per començar a fer els preparatius.



Poc a poc es va anar omplint la sala d'amics i públic sensibilitzats amb l'autisme i interessats en el preciós llibre que hem editat, mentre la resta de col·laboradors acabàvem de perfilar els detalls de l'esdeveniment.



La televisió Balear IB3 va cobrir part de l'acte:



Els col·laboradors asseguts a la taula vam dirigir un a un les nostres paraules al públic assistent. Començant per les meves paraules com a pare de l'Àgatha, a continuaciò l'esplèndida Maribel Morueco, directora de l'associació Gaspar Hauser i com no, del Miquel Àngel Lladó:




Na Magdalena Gelabert, presentadora de l'esdeveniment i a qui mai podrem agraïr del tot el seu ajut des de la Instució Alcover, també va recitar un dels poemes.




Després van recitar la resta de poetes:

- Elisenda Pipió (llegí el poema de Joana Raspall “La pedreta”)
- Cristina Salom
- Margalida Tous Binimelis



magníficament acompanyats per la delicadesa de la guitarra d'en Pep Toni Brotons https://www.facebook.com/profile.php?id=1283464121&fref=ts , cobrint l'acte d'un embolcall màgic i deliciós que va fer que el temps passés com en un sospir.



al final es van repartir uns diplomes als col·laboradors en reconeixement i agraïment pel suport i ajut i es va fer la foto final, amb aquell aire de satisfacció d'una vetllada rodona i emotiva cent per cent.



Un fort agraïment a na Magdalena Gelabert per tot el seu recolzament, a la Institució Pública Alcover de Manacor i a tots, tots els que ens van donar el seu suport incondicional a Manacor.


---------------------------------------------------------------------------------------------------


Divendres 25 tocava a Palma.



L’auditori de “Sa Nostra” va acollir amb força caliu les primeres paraules de l’Eduard Miró, i és que l’Eduard Miró és tot un expert en aquests actes: experiència, dinamisme i un tarannà que el fa passejar-se àgilment amb les seves paraules, a voltes acompanyades d’un humor refinat, el que li dóna als actes on participa un aire d’informalitat dins la formalitat:





Després em va tocar el torn a mi. Vaig parlar del llibre, un tresor en versos i més i més, però també vaig reivindicar més ajuts i diagnòstics més precoços, entre d’altres coses.



La Maribel Morueco va fer una intervenció en el mateix to que el dia anterior a Manacor: ple de força i amb la gran experiència i dedicació en la seva tasca com a directora de l’Associació Gaspar Hauser.




Després, al torn d’en Miquel Àngel Lladó, l’emoció anava filtrant-se pels porus de l’emotivitat i el sentiment.



Aleshores tocà el torn dels poetes i la recitació. Un a un van anar recitant, omplint de nou l’atmosfera de la sala d’una emoció a flor de pell. La vetllada estava en el seu punt culminant i la sensibilitat rajava arreu de la sala:

- Maria Mercè Domínguez
- Elisenda Pipió
- Maria Victòria Secall (que llegí també el poema d'Àngels Cardona “El meu silenci”)
- Lluís Servera i Sitjar
- Margalida Tous Binimelis
- Antoni Vidal Ferrando (llegí també el poema d'Antònia Vicens “dvolar”)







 I va arribar el moment del mini-concert final amb els membres del Grup ABICA, que van interpretar dos peces curtes de J.S.Bach

-Anna Planemova Atanasova, violi
-Daichi Mir Kato, Violí
-David Arévalo, Cello






Només quedava la foto de família de tots els participants, amb el rostre de la satisfacció per un gran acte, emotiu i ple sensibilitat, tal com el dia anterior a Manacor.



Un fort agraïment a “Sa Nostra” per tot el suport, a en Benet Bohigas per les seves meravelloses fotografies i a tots, tots, sense exclusió, els que han participat, ajudat i recolzat desinteressadament en l’organització de tots els esdeveniments a Mallorca.

Vull agrair també independent i especialment la cordialitat, alegria, empatia i emotivitat despresa per na Maribel Morueco, quina alegria la nostra coneixença!



També agraeixo la companyia i sinceritat de la meva filla gran Rebeca.


 I com no, la inestimable amistat amb el meu amic personal Toni Galmés: ha estat gràcies a ell, que he pogut desplaçar-me amb tranquil·litat durant aquests atrafegats i inoblidables dies a Mallorca. Això són amics de veritat.




*************************************************************

La llegada al aeropuerto de Palma el jueves 24, según el comandante del avión , fue "Antes de lo previsto", por lo que todo iba con suma tranquilidad.

Sobre las doce ya estábamos en la sala de prensa de “Sa Nostra” con Maribel Morueco de Gaspar Hauser y Miquel Àngel Lladó, amigo, poeta e impulsor también del libro.

Tras la rueda pasamos el tiempo paseando por Palma y disfrutando de un espléndido día, incluso caluroso.

Más tarde salimos hacia Manacor, donde a las ocho de la tarde haríamos la presentación en el sencillo, íntimo y maravilloso recinto de la Institución Pública Alcover.

Llegamos sobre las siete con un poco de nervios, y esperando la llegada del resto de amigos y colaboradores que íbamos a participar del acto, nos dirigimos a la sala central para empezar a hacer los preparativos.

Poco a poco se fue llenando la sala de amigos y público, sensibilizados con el autismo, y los interesados ​​en el precioso libro que hemos editado, mientras el resto de colaboradores acabábamos de perfilar los detalles del evento.

La televisión Balear IB3 cubrió parte del acto.

Los colaboradores sentados en la mesa dirigimos uno a uno nuestras palabras al público asistente. Empezando por mis palabras como padre de Àgatha.

A continuación la espléndida Maribel Morueco, directora de la Asociación Gaspar Hauser.

Y cómo no, de Miquel Àngel Lladó.

Magdalena Gelabert, presentadora del evento y a la cual nunca podremos agradecer del todo su ayuda desde la Instució Alcover, también recitó uno de los poemas.

Luego recitaron el resto de poetas:

- Elisenda Pipió (leyó el poema de Joana Raspall "La pedreta")
- Cristina Salom
- Margalida Tous Binimelis

magníficamente acompañados por la delicadeza de la guitarra de Pep Toni Brotons https://www.facebook.com/profile.php?id=1283464121&fref=ts , cubriendo el acto con un envoltorio mágico y delicioso que hizo que el tiempo pasara como en un suspiro.

Al final se repartieron unos diplomas a los colaboradores en reconocimiento y agradecimiento por el apoyo y ayuda y se hizo la foto final, con ese aire de satisfacción de una velada redonda y emotiva al cien por cien.

Un fuerte agradecimiento a Magdalena Gelabert por todo su apoyo, a la Institución Pública Alcover de Manacor y a todos, todos los que nos dieron su apoyo incondicional en Manacor. 

-----------------------------------------------------------------------------------------------
  
Viernes 25 tocaba en Palma.

El auditorio de "Sa Nostra" acogió con calidez las primeras palabras de Eduard Miró, y es que Eduard Miró es todo un experto en estos actos: experiencia, dinamismo y un talante que lo hace pasearse ágilmente con sus palabras, a veces acompañadas de un humor refinado, lo que le da a los actos donde participa un aire de informalidad dentro de la formalidad:

Después me tocó a mí. Hablé del libro, un tesoro en versos y más y más, pero también reivindiqué más ayudas y diagnósticos más precoces, entre otras cosas.

Maribel Morueco hizo una intervención en el mismo tono que el día anterior en Manacor: lleno de fuerza y con la gran experiencia y dedicación en su labor como directora de la Asociación Gaspar Hauser.

Después, en el turno de Miquel Àngel Lladó, la emoción iba filtrándose por los poros de la emotividad y el sentimiento.

Entonces tocó el turno de los poetas y la recitación. Uno a uno fueron recitando, llenando de nuevo la atmósfera de la sala de una emoción a flor de piel. La velada estaba en su punto culminante y la sensibilidad manaba toda la sala:

- Maria Mercè Domínguez
- Elisenda Pipió
- María Victoria Secall (que leyó también el poema de Ángeles Cardona "El meu silenci")
- Lluís Servera y Sitjar
- Margalida Tous Binimelis
- Antoni Vidal Ferrando (leyó también el poema de Antònia Vicens "Dvolar")

Y llegó el momento del mini concierto final con los miembros del Grupo ABICA, que interpretaron dos piezas cortas de J.S.Bach.

-David Arévalo, Cello
-Anna Planemova Atanasova, Violín
-Daichi Mir Kato, Violín

Sólo quedaba la foto de familia de todos los participantes, con el rostro de la satisfacción por un gran acto, emotivo y lleno sensibilidad, igual que el día anterior en Manacor.

Un fuerte agradecimiento a " Sa Nostra" por todo el apoyo, a Benet Bohigas por sus maravillosas fotografías y a todos, todos, sin exclusión, los que han participado, ayudado y apoyado desinteresadamente en la organización de todos los eventos en Mallorca.

Quiero agradecer también independiente y especialmente la cordialidad, alegría empatía y emotividad desprendida por Maribel Morueco ¡qué alegría habernos conocido!
También agradezco la compañía y sinceridad de mi hija mayor, Rebeca

Y cómo no, la inestimable amistad con mi amigo personal Toni Galmés: gracias a él he podido desplazarme con tranquilidad durante estos ajetreados e inolvidables días en Mallorca, eso sí que son amigos de verdad.