Amb paraules - Con palabras

Amb paraules no sé si en tindré prou
per dir-te:
-Estimada, no deixis de somriure’m.

Perquè són pluges de pólvores màgiques
perfumant els teus saltironets juganers,
per damunt l’innocència de la teva força.

Amb paraules no sé si en tindré prou
per dir-te:
-Princeseta, no deixis de picar de mans.

Perquè són repics de picarols encantats
compassant els teus batecs juganers,
per damunt la bellesa de la teva força.

Amb paraules no sé si en tindré prou
per dir-te:
-Menuda, no deixis de mirar-me als ulls.

Perquè són farcells de llumetes brillants
llustrant els teus camins laberíntics,
per damunt la dolcesa de la teva força.

Sempre cercaré
el teu somriure,
el teu picar de mans
i el teu mirar,
perquè són rierols
per calmar la set,
d’una vida de sotracs
apaivagada amb el teu esperit...

...Ben a prop meu...


************************************************


Con palabras no sé si tendré suficiente
para decirte:
-Querida, no dejes de sonreírme.

Porque son lluvias de polvos mágicos
perfumando tus saltitos juguetones,
por encima de la inocencia de tu fuerza.

Con palabras no sé si tendré suficiente
para decirte:
-Princesita, no dejes de dar palmas.

Porque son repiques de cascabeles encantados
acompasando tus latidos juguetones,
por encima de la belleza de tu fuerza.

Con palabras no sé si tendré suficiente
para decirte:
-Menuda, no dejes de mirarme a los ojos.

Porque son fardos de lucecitas brillantes
lustrando tus caminos laberínticos,
por encima de la dulzura de tu fuerza.

Siempre buscaré
tu sonrisa,
tus palmas
y tu mirar,
porque son arroyos
para calmar la sed,
de una vida de baches
apaciguada con tu espíritu...

...Muy cerca de mí...


Barcelona, Diciembre/11