No he somiat en la meva nit
com en una vall enfosquida per la boira
que s'alça amunt i avall.
Més aviat en una nit plena de silencis,
i si pot ser amb tu al devora meu
... per fer-la més immensa.
No seran petons ni potser carícies,
car el baf sorgit dels nostres cossos
serà suficient per lliscar entre nosaltres
i les fragàncies de les turbulències nocturnes
abastaran de ple l'ambient asserenat.
I serà plaent... tan plaent!
Fer l'amor en silencis,
sense alçar ni la veu ni els sospirs: inerts.
No caldrà rebolcar-nos perquè serà entre somnis
i remullarem aquesta pluja de silencis
entre el nostre amor infinitesimal.
******************************************
No he soñado en mi noche
como en un valle oscurecido por la niebla
que se alza arriba y abajo.
Más bien en una noche llena de silencios,
y si puede ser contigo junto a mí
... para hacerla más inmensa.
No serán besos ni quizá caricias,
pues el vaho surgido de nuestros cuerpos
será suficiente para deslizarse entre nosotros
y las fragancias de las turbulencias nocturnas
abarcarán de lleno el ambiente sereno.
Y será placentero ... ¡tan placentero!
Hacer el amor en silencios,
sin alzar ni la voz, ni los suspiros: inertes.
No hará falta revolcarse porque será entre sueños
y remojaremos esta lluvia de silencios
entre nuestro amor infinitesimal.
quanta delicadesa hi ha en aquest versos, m'has emocionat
ResponEliminaGràcies Xelo. Un plaer i més venint de qui ve.
EliminaBesada dolça.
un gran poema gabriel, sens dubte t'has superat. Felicitats ! ;-)
ResponEliminaGràcies Joan.
EliminaLes tevés paraules m'omplen.
Una abraçada amb el meu afecte.