De vegades m’he acostat a tu
i sense entendre ni saber perquè
t’allunyaves.
Després has tornat cap cot
sense voler alçar la mirada i jo,
no t’entenia, però m’encenia.
Crec que a vegades et puc parlar millor
quan entretinc les meves paraules i no,
quan vull jugar amb tu i no em deixes.
Serà, potser,
que no flueix el corrent d’aigua continu
que ambdós voldríem, però cor meu…
… M’encens la vida.
****************************************************************
A veces me he acercado a ti
y sin entender ni saber
porqué
te alejabas.
Después has vuelto cabizbaja
sin querer levantar la mirada
y yo,
no te entendía, pero me
encendía.
Creo que a veces te puedo
hablar mejor
cuando entretengo mis
palabras y no,
cuando quiero jugar contigo y
no me dejas.
Será, quizás,
que no fluye la corriente de
agua continua
que ambos quisiéramos, pero
corazón mío...
... Me enciendes la vida.
Precios !!!
ResponEliminaEi, Ginamel, gràcies per passar-te per aquí.
EliminaUna besada.
Potser aneu contracorrent, però ací està la màgia
ResponEliminaXelo.
EliminaSempre encantat de les teves paraules.
Uns petonets dolços.
La babita me chorrea amigo mio, Que, bonito
ResponEliminaJe, je, je
EliminaPues a buscar un buen babero.
Graciaaaasssss!!!
Eres un maestro, Gabi.
ResponEliminaOstras, Alberto, no sabes lo feliz que me hace verte por aquí, un verdadero gustazo, amigo.
EliminaUn fuerte abrazo.
Pd. Maestro¿?
Quina preciositat de poema,estimat Gabriel...................................
ResponEliminaSempre molt emotiu i amb una guspira d´esperança que encén els sentiments dels qui et llegim.
I ,a més,he aprés una expresió nova: cap cot
Merci,gràcies per compartir la bellesa dels teus poemes i per dir tantes veritats amb tanta delicadesa..
M´ha encantat la última estrofa.
Valentina Botana.
Estimada Valen.
EliminaM'afalagues amb les teves paraules.
Un milió de gràcies i molts, molts petonets.