M’he treballat la
teva pell
amb petjades
menudes
del meu
inconsistent inconscient,
perquè volia
embadalir
amb els sotracs
dels teus perfums:
els de nits
d’espelmes enceses
com els de mars
d’aigües calentes,
i volia inundar
el teu ésser
tan fornit d’encens
deliciosos.
Però crec que mai
no aconseguiré
libar-te amb tot
el caliu
que una flor tan
tendra atrau,
immensa i
furtiva,
perquè ets com
una corol·la perfumada,
ben fràgil i
bella,
com per
arrencar-te els pètals de colors
i llençar-los al
vent per fer-ne floquets
de natura ardent.
***************************************************************
Me he trabajado tu piel
con huellas pequeñas
de mi inconsistente inconsciente,
porque quería embelesarme
con las sacudidas de tus perfumes,
los de noches de velas encendidas
como los de mares de aguas calientes;
y quería inundar tu ser
tan lleno de inciensos deliciosos.
Pero creo que nunca conseguiré
libarte con todo el calor
que una flor tan tierna atrae,
-inmensa y furtiva-
porque eres como una corola perfumada,
-bien frágil y bella-
como para arrancarte los pétalos de colores
y lanzarlos al viento para hacer copos
de naturaleza ardiente.
Gabriel leyendo tu poema he sentido caer los pétalos de colores a mi alrededor. Me emociona mucho leerte, sabes expresar los sentimientos mas puros.
ResponEliminaUn beso enorme.
Queridísima Asun.
EliminaNo sabes lo que me emociona siempre verte y saberte cerca de mis letras.
Besos dulces.
Quina sort té la Dolo........................
ResponEliminaSempre càlid,tendre.
Gràcies.
Valen.
Valen.
EliminaQuè content saber de tu i sentir la teva sensibilitat d'a prop.
Petonets dolços.
bell, molt bell has fet que m'emocione
ResponEliminaGràcies Xelo.
EliminaAfalagat, molt afalagat.
Besada dolça, estimada amiga.