14 de set. 2015

PENSAVA © - PENSABA ©



“A Gabriel Maria Fuster Perelló”


Pensava,
podria ser que no haguessis marxat?
No encara, per favor.
Podria ser que esperassis aquest poema?
Pensava.

De molt que m’has ensenyat
perquè amb un sol... alè, hagis dit:
fins aviat...
i fins ja no sé quan
pot ser que no ens tornem a veure.

Penso ara.
Pot ser que llegeixis aquest poema?
Aquests vacus remordiments estranys
reomplerts amb halos de nostàlgia?
Penso ara.

De tant que et recordo,
ple de cultura, expert en jocs de taula,
els escacs...
Fa uns anys amb el groc pàl·lid del tabac
i ara, en un no res, esvanit fins l’infinit.

T’ha agradat?

... Pensava...

***********************************************


Pensaba,
¿Podría ser que no hubieras marchado?
No todavía, por favor.
Podría ser que esperaras este poema?
Pensaba.

De mucho que me has enseñado
para que con un solo ... aliento, hayas dicho:
hasta pronto ...
y hasta ya no sé cuando
puede que no nos volvamos a ver.

Pienso ahora.
¿Puede que leas este poema?
¿Estos vacuos remordimientos extraños
rellenados con halos de nostalgia?
Pienso ahora.

De tanto que te recuerdo,
Lleno de cultura, experto en juegos de mesa,
el ajedrez ...
Hace unos años con el amarillo pálido del tabaco
y ahora, en un instante, desvanecido hasta el infinito.

¿Te ha gustado?

... Pensaba ...

4 comentaris:

  1. segur que li ha agradat tant o més que a mi, una abraçada

    ResponElimina
  2. Hola Gabri, estic seguríssima que al meu pare, el teu tiet de Porto Cristo, li haurà agradat molt el teu poema. Les teves paraules i els teus records l'hauran omplert d'amor!! Una aferrada been gran estimat cosí, i gràcies!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimadíssima Lluïsa, amb ell he après molt aquests darrers anys, sobre tot a recitar.
      Tenia caràcter i una sensibilitat exquisida.
      Us estimem molt

      Elimina