Barcelona, febrer 2019
Doncs sí, ja m'he llegit la darrera novel·la d'en Ricard Pérez Fuster, "COMDEMNATS" Stonberg Editorial i, realment, m'ha sorprès, no només en el contingut, en la bona escriptura, directa i acurada, sinó també en l'originalitat de l'estructura de l'obra.
Tot gira a l'entorn una família de tres membres, que són víctimes, -els podem considerar víctimes?- (llegiu-lo, llegiu-lo i ho entendreu), d'una sèrie de vicissituds i situacions que van de la quotidianitat cap un final vertiginós, -final de què?- (llegiu-lo, llegiu-lo i ho entendreu).
En Ricard juga a penetrar en la vida de cada personatge parlant en primera persona, el que provoca que de seguida et posis dins de cada un dels personatges, i que cada un esdevingui a la vegada protagonista.
Per tant es crea una clara empatia entre el lector i cadascun dels personatges, i aquest és un dels motius que fa que la lectura es faci àgil i fresca a la vegada.
No cal parlar de que molts dels escenaris de l'acció em són prou conegudes per mi mateix, ja que en Ricard i jo ens coneixem des de fa molts anys, per alguna cosa som germans i hem estat i conviscut en molts dels llocs on es mouen les accions.
Mentre llegeixes la novel·la vas pensant en què és el que passarà? cap on anirà el guió? qui serà el dolent, si és que n'hi ha... ?
Us la recomano.
En Ricard, a part de ser un tio collonut, és una muntanya de cultura, el seu cervell està farcit de música, de literatura, etc.
Un relataire magnífic i ara, ho puc corroborar, un novel·lista meravellós.
Jo, nomes et vull demanar una cosa, Ricard:
Hi haurà una segona part?
Crec que podria ser un encert...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada