Deixa
que vingui a veure't,
per
penjar-te arracades de lluna
banyades
amb la cremor d'un desig
de
ser les espelmes dels teus ulls de foc,
d'un
desig de penetrar al més profund del teu ser,
i jugar,
convertit en tebi fluxe espés,
com
un dimoni, dels teus deliris
més
escruixidors i orgàsmics.
Quan
acabi, la riuada es fondrà
dins
la mina del plaer més intens,
entre
els teus gemecs i els meus crits,
escopits
en la nit fugissera,
i
farem tràngols delitosos dels nostres licors
a
palpentes entre els somnis i els insomnis,
damunt
les nostres cendres dipositades
quan
la foscor esdevindrà nova albada.
**************************************
Deja
que venga a verte,
para
colgarte pendientes de luna
bañadas
con el ardor de un deseo
de ser
las velas de tus ojos de fuego,
de
un deseo de penetrar en lo más profundo de tu ser,
y jugar,
convertido en tibio flujo espeso,
como
un demonio, de tus delirios
más
estremecedores y orgásmicos.
Cuando
termine, la riada se fundirá
dentro
de la mina del placer más intenso,
entre
tus gemidos y mis gritos,
escupidos
en la noche huidiza,
y
haremos tragos deleitosos de nuestros licores
a
tientas entre los sueños y los insomnios,
sobre
nuestras cenizas depositadas
cuando
la oscuridad devendrá nuevo amanecer.
“Drets reservats – Derechos reservados”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada