Barcelona 19 de
juliol del 2013
Hi havia una vegada
una família nombrosa catalana amb un dels fills discapacitat, i en la que el
fill gran havia aprovat la selectivitat amb una molt més que lloable nota.
El nano, tot
il·lusionat, ja creia que no tindria problemes en assolir una plaça per fer la
carrera que desitjava des de feia molts
anys, a la seva ciutat, però sorprenentment havien apujat la nota de tall i amb
tot l'estupor va comprovar que li havien assignat el centre a uns 60
quilòmetres i en una universitat no pública, sinó concertada.
Encara va augmentar
molt més el seu estupor quan, una vegada posat en contacte amb el centre, li van
comunicar el preu i que al no ser un centre públic, sinó concertat, no hi havia
cap mena d'ajudes, ni per família nombrosa, ni tan sols per discapacitat, deixant
de banda una possible beca.
Una vegada informat
al pare, aquest es va mostrar sorprès per la situació i va tornar telefonar al
centre, perquè ja ho sabeu, algunes coses costen de creure i més quan els
polítics que estan al poder no fan més que oferir-nos les excel·lències de la
nostra terra.
Van tornar a
informar-lo de que “ni descomptes per família nombrosa, ni per discapacitats”.
Indignat, no va poder
fer més que concertar visita amb el director de l'agència de la seva entitat
financera, per tal d'aconseguir alguna mena de finançament.
Si ja parlem de que
Espanya, a ulls exteriors -i també interiors-, és un país de “pandereta”, em
pregunto en què coi volen que esdevingui la nostra estimada terra catalana.
Si aquest és el país
que vostè promou, Sr. Mas, un país que esdevé cada vegada més en una llacuna
embrutida, on la consideració i el respecte per la persona, els ajuts pels que
realment ho necessiten en els estudis de carreres universitàries, els ajuts per
la gent amb problemes, els ajuts pels discapacitats, etc. es van minvant
paulatinament, on la cultura estigui subvencionada i els impostos que s'hi
apliquin facin que sigui assequible a tothom, on els serveis de la sanitat
pública no quedin en evidència degut a les retallades, on, en definitiva, la
corrupció i la burla cap al ciutadà i l'apropiació com a pròpia de l'esperit
d'identitat i de la sobirania i independentisme com a intent d'aconseguir més i
més vots sigui el dia a dia, aleshores, Sr. Mas prefereixo escapar-me, enviar
els governants on pertoca, i més aviat independitzar-me d'ell per allunyar-me
lluny, ben lluny.
A fi de comptes això
ja ho cantava el Sr. Lluís Llach en el seu “Viatge a Ítaca”:
“Més lluny, heu
d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos”
************************************************************************
Barcelona
19 de julio de 2013
Había
una vez una familia numerosa catalana con uno de los hijos discapacitado, y en
la que el mayor había aprobado la selectividad con una mucho más que loable
nota.
El
chaval, lleno de ilusión, ya creía que no tendría problemas en lograr una plaza
para hacer la carrera que deseaba desde hacía muchos años, en su ciudad, pero
sorprendentemente habían subido la nota de corte y con todo el estupor comprobó
que le habían asignado el centro a unos 60 kilómetros y en una universidad no
pública, sino concertada.
Aun
aumentó mucho más su estupor cuando, una vez puesto en contacto con el centro,
le comunicaron el precio y que al no ser un centro público, sino concertado, no
había ningún tipo de ayudas, ni por familia numerosa, ni siquiera por
discapacidad, dejando de lado una posible beca.
Una vez
informado a su padre, éste se mostró sorprendido por la situación y volvió
llamar al centro, porque ya lo sabéis, algunas cosas cuestan de creer y más
cuando los políticos que están en el poder no hacen más que ofrecernos las
excelencias de nuestra tierra.
Volvieron
a informarle de que "ni descuentos por familia numerosa, ni por
discapacitados".
Indignado,
no pudo hacer más que concertar visita con el director de la agencia de su
entidad financiera, para conseguir algún tipo de financiación.
Si ya
hablamos de que España, a ojos exteriores -y también interiores-, es un país de
"pandereta", me pregunto en qué demonios quieren que se convierta
nuestra querida tierra catalana.
Si este
es el país que usted promueve, Sr. Mas, un país que se convierte cada vez más
en una laguna embrutecida, donde la consideración y el respeto por la persona,
las ayudas para los que realmente lo necesitan en los estudios de carreras
universitarias, las ayudas para la gente con problemas, las ayudas para los
discapacitados, etc. se van disminuyendo paulatinamente, donde la cultura esté
subvencionada y los impuestos que se apliquen hagan que sea asequible a todos,
donde los servicios de la sanidad pública no queden en evidencia debido a los
recortes, donde, en definitiva, la corrupción y la burla hacia el ciudadano y
la apropiación como propia del espíritu de identidad y de la soberanía e
independentismo como intento de conseguir más y más votos esté en el día a día,
entonces, Sr. Mas prefiero escaparme, enviar los gobernantes donde corresponde,
y más bien independizarse de él para alejarme lejos, muy lejos.
A fin de
cuentas esto ya lo cantaba el Sr. Lluís Llach en su "Viaje a Ítaca":
"Más
lejos, tenéis que ir más lejos
de los
árboles caídos que os aprisionan
y cuando
los hayáis ganado
tened
bien presente no deteneros "
