24 de febr. 2015

FARINA AMARGA - HARINA AMARGA




Per aquell àpat entre amics
em van regalar un panet.
Per fora feia una olor especial
a farina blanca barrejada amb ordi.
Torradet, daurat,
a simple vista t'obria la gana.

A l'hora de fer el primer pessic
un líquid lliscós va sortir de dins,
una olor putrefacta, cucs i floridura.
El líquid era enganxifós,
mesclat amb la molla eixuta i verda.

Un altre amic meu
que n'havia agafat un pessic
va emmalaltir intoxicat.
Jo vaig decidir deixar l'àpat
mentre els comensals em miraven
amb cara de males puces.

Ja sabia que les aparences enganyen.
Segurament en trobaré d’altres
de panets contaminats,
d’aquells que semblen cruixent aliment
i en realitat són dosis de verí letal
embolcallades amb paper daurat.


********************************

Para aquella comida entre amigos
me regalaron un panecillo.
Por fuera olía especial
a harina blanca mezclada con cebada.
Tostado, dorado,
a simple vista te abría el apetito.

A la hora de hacer el primer pellizco
un líquido resbaladizo salió de dentro.
Un olor putrefacto, gusanos y moho.
El líquido era pegajoso,
mezclado con la miga seca y verde.

Otro amigo mío
que había cogido un pellizco
enfermó intoxicado.
Yo decidí dejar la comida
mientras los comensales me miraban
con cara de malas pulgas.

Ya sabía que las apariencias engañan.
Seguramente encontraré otros
de panecillos contaminados,
de aquellos que parecen crujiente alimento
y en realidad son dosis de veneno letal
envueltas con papel dorado.


Barcelona, 24 de febrer 2015 


10 de febr. 2015

A LA VORA MEU - CERCA DE MI





M'abandono.
Deixo els cinc sentits estesos a terra
i jugo a deixar la ment en blanc
-plana-
en una manera de deixar-me caure en l'infinit...
... i com m'agrada!!
Allà em trobaràs
mentre jugo amb l’infinit.
Un infinit que ben bé podries ser tu
amb el teu posat de femella seductora,
els teus instints i les teves olors immadures,
el teu perfum natural,
la teva pell fina.
Quanta natura en un pot de confitura dolça!
el pot de la vida pura,
de l'oferiment carnal despietat,
de les emocions adolescents
i d'un jugar amb el cor i el batec esmicolat
perquè...
estimada...
tu ets el centre del meu sistema solar,
el que he creat a partir d'una petita intuïció,
-imaginària-
quan t'he sentit a la vora meu.

*******************************************

Me abandono.
Dejo los cinco sentidos tendidos en el suelo
y juego a dejar la mente en blanco
-plana-
en un modo de dejarme caer en el infinito ...
... Y como me gusta !!
Allí me encontrarás
mientras juego con el infinito.
Un infinito que bien podrías ser tú
con tu postura de hembra seductora,
tus instintos y tus olores inmaduros,
tu perfume natural,
tu piel fina.
¡Cuánta naturaleza en un tarro de mermelada dulce!
el tarro de la vida pura,
del ofrecimiento carnal despiadado,
de las emociones adolescentes
y de un jugar con el corazón y el latido desmenuzado
porque ...
querida ...
tu eres el centro de mi sistema solar,
el que he creado a partir de una pequeña intuición,
-imaginària-
cuando te he sentido cerca de mí.



Barcelona, 10 de febrer de 2015


2 de febr. 2015

EL SAVI - EL SABIO






El savi diu:
“Fes el que vols fer”
i jo faig camí per tu i cap a tu
sense intenció de fer-te ni desfer-te.

No sé si ho entens o no,
no sé si ho podràs entendre,
però cada vegada que faig una passa de més
sembla que les paraules es regirin
i cada vegada que escric passejades mentals
sembla que les paraules m’engoleixin.

El savi diu:
“Fes el teu camí”
i jo faig el que vull fer devers jo mateix,
sense intenció de fer o desfer el camí.

No sé si algú em podrà entendre,
no sé si em puc entendre a mi mateix,
però cada vegada que faig un pensament de més
sembla que els reptes siguin més propers
i cada vegada que passejo amb versos
sembla que els mots acabin mastegats.

El savi em va dir:
“Fes... o no facis,
viu... deixa que et visquin”
i jo visc o no visc
sense intenció que feu o desfeu per entendre’m.


**************************************


El sabio dice:
"Haz lo que quieres hacer"
y yo camino por ti y hacia ti
sin intención de hacerte ni deshacerte.

No sé si lo entiendes o no,
no sé si lo podrás entender,
pero cada vez que hago un paso de más
parece que las palabras se revuelvan
y cada vez que escribo paseos mentales
parece que las palabras me engullen.

El sabio dice:
"Haz tu camino"
y yo hago lo que quiero hacer hacia mí mismo,
sin intención de hacer o deshacer el camino.

No sé si alguien me podrá entender,
no sé si me puedo entender a mí mismo,
pero cada vez que hago un pensamiento de más
parece que los retos sean más cercanos
y cada vez que paseo con versos
parece que las palabras acaben masticadas.

El sabio me dijo:
"Haz... o no hagas,
vive... deja que te vivan"
y yo vivo o no vivo
sin intención de que hagáis o deshagáis para entenderme.



Barcelona, 02.02.15

18 de gen. 2015

NO HO ENTENC - NO LO ENTIENDO © En agraïment a la Júlia Badal



CONTRA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

CONTRA VIOLENCIA DE GÉNERO



En agraïment a la Júlia Badal


No ho entenc.
Com és possible, amor meu,
que quan vaig venir a estimar-te
em confongueres amb el teu plor?

Si jo només venia a estimar-te,
com és possible, amor meu?
mai he deixat de fer-ho:
estimar-te amb tots els sentits.

Tu ets el meu plaer
i jo et dono la meva passió.
Jo seré el teu amo
i sempre seràs el meu lingot daurat.

No ho entenc.
Ahir gemegaves mentre fèiem l'amor
i avui gemegues pel dolor.
Jo sóc el teu amo
i et posseiré fins i tot el dolor.

Sí, és aquest el poder que et tinc:
fins a la fi, només meva,
però...
No ho entenc, no ho entenc,

Plores encara?

********************************

En agradecimiento a Júlia Badal


No lo entiendo.
¿Como es posible, amor mío,
que cuando vine a amarte
me confundieras con tu llanto?

Si yo sólo venía a amarte,
¿cómo es posible, mi amor?
nunca he dejado de hacerlo:
amarte con todos los sentidos.

Tú eres mi placer
y yo te doy mi pasión.
Yo seré tu dueño
y siempre serás mi lingote dorado.

No lo entiendo.
Ayer gemías mientras hacíamos el amor
y hoy gimes por el dolor.
Yo soy tu dueño
y te poseeré incluso el dolor.

Sí, es este el poder que te tengo:
hasta el fin, solo mía,
pero ...
No lo entiendo, no lo entiendo,

Lloras todavía?




Octubre 2014

Gabriel Maria Pérez 

10 de gen. 2015

AIGÜES DE MEL © - AGUAS DE MIEL ©








Aigües de mel,
estanys de molsa,
nenúfars amb fades bones
gnoms diminuts i
un aire amb aromes a espècies
d’hivern calm...
rosada,
boires nues.

I jo passejo mentre sento
batecs de natura,
vida on hi ha vida,
minúscules passejades
per caus de somriures que hivernen
un somni incessant,
un so perpetu.

Aigües de mel
Estanys de molsa.

******************************

Aguas de miel,
estanques de musgo,
nenúfares con hadas buenas
gnomos diminutos y
un aire con aromas a especias
de invierno calmo ...
rocío,
nieblas desnudas.

Y yo paseo mientras siento
latidos de naturaleza,
vida donde hay vida,
minúsculos paseos
por madrigueras de sonrisas que hibernan
un sueño incesante,
un sonido perpetuo.

Aguas de miel
estanques de musgo.



Barcelona, 10.01.15

2 de gen. 2015

QUAN LA NIT CAU © - CUANDO LA NOCHE CAE ©




Quan la nit cau
-tossuda-
i emmordassa els sons i els amorteix,
apareixen malsons o insomnis,
fulls en blanc o cròniques negres
i enfilo versos crus o irreals,
tiges d’heura que embolcallen
sinuosos sospirs
amb carícies tèrboles.

Però si penso en tu
la marea creix entre recessos
i flocs d’argent dels estels
setinen de neu blanquinosa
aquest oceà que dia rere dia
-nit rere nit-
balanceja amb suavitat
les nostres ombres
agafades de la mà.

**************************

Cuando la noche cae,
-tozuda-
y amordaza sonidos y los amortigua,
aparecen pesadillas o insomnios,
hojas en blanco o crónicas negras
y ensarto versos crudos o irreales,
tallos de hiedra que envuelven
sinuosos suspiros
con caricias turbias.

Pero si pienso en ti
la marea crece entre remansos
y copos de plata de las estrellas
satinan de nieve blanquecina
este océano que día tras día
-noche tras noche-
balancea con suavidad
nuestras sombras
cogidas de la mano.


17 de des. 2014

DESOLACIÓ © - DESOLACIÓN ©




"Sobre la matança de nens per part dels talibans a Pakistan"

 
Desolació, pena, nàusees
És aquest l'home?
És aquesta la humanitat?
Pensava que érem els intel·ligents
Desolació, pena, nàusees.
Has vist els menuts estesos al terra
coberts de sang?
Amb la cara tot dibuixant el terror?
Vides innocents, innocència entre pànics
vides innocents i mort inimaginable.
Encara ahir potser jugaven a pilota
encara ahir potser resaven
encara uns minuts abans
encara uns segons abans
encara un instant abans.
Aquest és l'home?
Aquesta és la humanitat?
Ens destruïm i destruirem.
Som estúpids inconscients pertorbats.
Això s'acaba?
I la consciència?
I el dret a la innocència?
I el dret a ser infant?
Ara mateix em pregunto
si es pot ser més gran malparit
que qui ha obrat aquesta matança!





"Sobre la matanza de niños por parte de los talibanes en Pakistan"

Desolación, pena, náuseas.
¿Es este es el hombre?
¿Es esta la humanidad?
Pensaba que éramos los inteligentes
Desolación, pena, náuseas.
¿Has visto los pequeños tendidos en el suelo
cubiertos de sangre?
¿con su cara dibujando el terror?
Vidas inocentes, inocencia entre pánicos
vidas inocentes y muerte inimaginable.
Aún ayer quizás jugaban a pelota
aún ayer quizás rezaban
aún unos minutos antes
todavía unos segundos antes
todavía un instante antes.
Este es el hombre?
Esta es la humanidad?
Nos destruimos y destruiremos.
Somos estúpidos inconscientes perturbados.
Esto se acaba?
¿Y la conciencia?
¿Y el derecho a la inocencia?
¿Y el derecho a ser niño?
Ahora mismo me pregunto
si se puede ser más gran mal nacido
que quien ha obrado esta matanza!



15 de des. 2014

HORES D'AIGUA© - HORAS DE AGUA©





Sembla que aquesta nit pot ser diferent...

I és que aquesta nit tu hi ets a la vora
i els teus perfums encisen.

Perfums del teu cos tan suau,
perfums de pell polida i neta
i fragàncies després de la tempesta.

Al matí recordaré aquesta nit
amb les nostres rebolcades
plenes d’innat amor refulgent,
vibracions dolces,
temps guanyats, hores d’aigua...

... Hores d’aigua...


*********************************

Parece que esta noche puede ser diferente ...

Y es que esta noche tú estás cerca
y tus perfumes hechizan.

Perfumes de tu cuerpo tan suave,
perfumes de piel pulida y limpia
y fragancias después de la tormenta.

Por la mañana recordaré esta noche
con nuestros revolcones
llenos de innato amor refulgente,
vibraciones dulces,
tiempo ganados, horas de agua ...


... Horas de agua ...



Identificador: 1412152780638
Fecha de registro: 15-dic-2014 20:10 UTC

3 de des. 2014

GOTA DE PLUJA © - GOTA DE LLUVIA ©





Segons com la sentis
sembla una papallona de seda
que voli lliscant les aigües turquesa
dels bassals dolços
d'aquella muntanya imaginària
que sempre retalla el seu perfil.

I aquest volar
és absolutament silent,
però atrau les mirades més entendrides
per un obsequi de la natura excelsa
que es delecta
amb tanta bellesa en petits glopets.

Sembla mentida
el que una gota de pluja diminuta
pot fer de la realitat cap a la irrealitat:
capbussar somnis, aromes i encanteris
mentre els elements suren
entre sospirs de lucidesa, sempre especials.

***********************************

Según como la oigas
parece una mariposa de seda
que vuela deslizándose en las aguas turquesa
de los charcos dulces
de aquella montaña imaginaria
que siempre recorta su perfil.

Y este volar
es absolutamente silente,
pero atrae las miradas más enternecidas
por un obsequio de la naturaleza excelsa
que se deleita
con tanta belleza en pequeños sorbos.

Parece mentira
lo que una gota de lluvia diminuta
puede hacer de la realidad hacia la irrealidad:
zambullir sueños, aromas y hechizos
mientras los elementos flotan
entre suspiros de lucidez, siempre especiales.


18 de nov. 2014

"MONTSE Y JOSE" JAVI JAREÑO








Barcelona 18 novembre 2014

He tingut la gran sort de trobar-me en el camí amb un homenot sensible i ple de força, com la que traspua a les seves cançons.
He tingut la sort de conèixer i fer amistat amb un gran músic, que sap com copsar en les seves cançons el que es viu actualment en una societat plena de polítics lladregots i corruptes, de pobresa, de treballadors a qui els han robat gran part de la seva dignitat.
I també algú ple de sentiments, de delicadesa i crits al vent, d'amor i d'arrels familiars.
Un músic de cap a peus que emergeix amb empenta.
Tot això és el que en Javi ha sabut transmetre en el seu quart disc "Montse y Javi", dedicat als seus pares... tot això amb una sensació de bon savoire faire.
Un disc que en deu temes ens diu molt de la vida, de la quotidianitat i de l'amistat, amb grans músics i bones col·laboracions, com les de la seva germana Laura y altres com Matilde Pando, Matías Pando, Migué de la Rosa y Miguel Aranda.
Acompanyat pel recolzament de molt bons músics.
Un nou disc d'algu que fa poc he descobert, he tingut la més que sort de conèixer i que us recomano mil per cent.

************************************************************************

Barcelona 18 de noviembre 2014

He tenido la gran suerte de encontrarme en el camino con un hombretón sensible y lleno de fuerza, como la que transpira en sus canciones.
He tenido la suerte de conocer y hacer amistad con un gran músico, que sabe cómo captar en sus canciones lo que se vive actualmente en una sociedad llena de políticos rateros y corruptos, de pobreza, de trabajadores a los que les han robado gran parte de la su dignidad.
Y también alguien lleno de sentimientos, de delicadeza y gritos al viento, de amor y de raíces familiares.
Un músico de pies a cabeza que emerge con empuje.
Todo esto es lo que Javi ha sabido transmitir en su cuarto disco "Montse y Javi", dedicado a sus padres ... todo ello con una sensación de buen savoire faire.
Un disco que en diez temas nos dice mucho de la vida, de la cotidianidad y de la amistad, con grandes músicos y buenas colaboraciones, como las de su hermana Laura y otros como Matilde Pando, Matías Pando, Migué de la Rosa y Miguel Aranda.
Acompañado por el apoyo de muy buenos músicos.
Un nuevo disco de alguien que hace poco he descubierto, he tenido la más que suerte de conocer y que os recomiendo mil por cien.


16 de nov. 2014

TINC UN LLUM © - TENGO UNA LUZ ©



Tinc un llum blau

És tan clar i lluent
com blau.

Molt encès
i em fa de guia.

Tinc un llum
amb un somrís
que em fa de guia.

I vaig al seu darrere,
al teu darrere,
camí endavant.

******************************

Tengo una luz azul.

Es tan clara y reluciente
como azul.

Muy encendida
y me hace de guía.

Tengo una luz
con una sonrisa
que me hace de guía.

Y voy tras de si,
tras de ti,
camino adelante.


2 de nov. 2014

LA SEVA PRESÈNCIA © - SU PRESENCIA ©








La seva presència
em feia sentir ferm durant la mitja nit.
El meu cor volava mentre ella m’envoltava
i el cel es tornava llum
mentre la nit se’ns empassava.

És dur a voltes
veure com aquells temps passen de llarg
i no tornes a viure el que era i ja no hi serà,
perquè cadascun té un camí diferent
i les planures de les nits defugen.

En sóc conscient
que puc adormir-me sense adormir-me.
El temps va passant i crema aquells moments;
les ombres del passat, les escletxes del present,
mentre la nit se m’empassa.

La teva presència
em fa sentir lúcid durant la mitja nit.
El meu cor vola mentre m’envoltes
i el cel es torna llum
i les planures de la nit defugen.


*******************************************

Su presencia
me hacía sentir firme durante la media noche.
Mi corazón volaba mientras ella me rodeaba
y el cielo se volvía luz
mientras la noche se nos engullía.

Es duro a veces
ver cómo aquellos tiempos pasan de largo
y no vuelves a vivir lo que era y ya no estará,
porque cada uno tiene un camino diferente
y las llanuras de las noches rehuyen.

Soy consciente
que puedo dormirme sin dormirme.
El tiempo va pasando y quema aquellos momentos;
las sombras del pasado, las rendijas del presente,
mientras la noche se me engulle.

Tu presencia
me hace sentir lúcido durante la media noche.
Mi corazón vuela mientras me rodea
y el cielo se vuelve luz
y las llanuras de la noche rehuyen.



25 d’oct. 2014

EL TEU CALZE - TU CÁLIZ ©







Anit no em vaig prendre el whisky
ni el got de vi negre
ni tan sols el cigaló
ni un xupito d'herbes amb gel.
Però sí vaig beure del teu calze
i de ben segur que avui,
mentre assaboreixo encara els elixirs,
tindré una agradable ressaca matinal.

****************************************************

Anoche no me tomé el whisky
ni el vaso de vino tinto
ni siquiera el carajillo
ni un chupito de hierbas con hielo.
Pero sí bebí de tu cáliz
y seguro que hoy,
mientras saboreo aún los elixires,
tendré una agradable resaca matinal.




18 d’oct. 2014

Marinada Poètica - HOMENATJA A MIQUEL MARTÍ I POL A LLIBRERIA ONA DE BARCELONA



El proper dijous a les set de la tarda, serem amb el nou grup poètic "Marinada Poètica" a la llibreria ONA, Gran de Gràcia, 217 de Barcelona, homenatjant al gran poeta Miquel Martí i Pol.


Al final de l'esdeveniment i segons la seva durada es farà "micro obert" perquè reciti qui ho desitgi.

Hi participaran:

Montse Pellicer, Montse Cercós, Domingo Sánchez, Júlia Badal, Emili Gil, Manoly Naranjo i Gabriel Maria Pérez.


Salut i Poesia!



11 d’oct. 2014

A LA VORA DE LA MAR - CERCA DEL MAR - poema del 1984





“Poema de fa trenta anys, trobat en un calaix”

Cerca al lluny la simpatia
Sent enfora lligams socials
Vola per tu mateix dins la consciència
Però pensa que sempre tens algú al costat.

Veuràs la mar i et sentiràs aire
Mira l’espuma i veuràs aparèixer i desaparèixer
Contraccions i relligams conglomerats
Veuràs volar la teva imaginació.

Cerca al lluny l’allunyament
Sent enfora obturacions mentals
Vola cercant el que desitges
Ja veurem si ho aconseguiràs.

****************************

“Poema de hace treinta, años encontrado en un cajón”

Busca a lo lejos la simpatía
Siente afuera lazos sociales
Vuela por ti mismo dentro de la conciencia
Pero piensa que siempre tienes a alguien al lado.

Verás la mar y te sentirás aire
Mira la espuma y verás aparecer y desaparecer
Contracciones y entrelazados conglomerados
Verás volar tu imaginación.

Busca a lo lejos el alejamiento
Siente afuera obturaciones mentales
Vuela buscando lo que deseas
Ya veremos si lo conseguirás.



10/08/84


4 d’oct. 2014

ENTRE LA LLUVIA, Ed.Beta, de Alberto Pasamontes



“ENTRE LA LLUVIA” Ediciones Beta.
de Alberto Pasamontes


Hace ya unos días que acabé de leer esta novela y debo disculparme ante su autor, querido amigo, gran escritor de relatos y ahora también de novelas, al no haber escrito hasta ahora unas palabras sobre la misma.

Ayudado por una buena narrativa, nos conduce bajo una trama perfectamente trazada, mezcla del clásico género policial, junto con retoques de cotidianeidad, por un laberinto de intriga e investigación, crímenes, etc., prácticamente siempre entre la lluvia: esa sensación de que no deja de llover, de que todos los momentos están o han sido remojados por esa persistente lluvia.

Mención especial al protagonista, Inspector Goyo(que no Gregorio) Barral.

Bien encaminado, desde principio a fin, se hace cómodo a la lectura, por lo que mi recomendación sincera a quienes el género policial sea de su interés o bien para saborear de muy buenos trazos literarios de la mano de un gran Alberto Pasamontes.


24 de set. 2014

UNA PAUSA, UN RESPIR - UNA PAUSA, UN RESPIRO



A partir d'ara una pausa, un respir,
un deixeu-me remar dins la meva mar tèrbola:
jo sóc jo i, moltes vegades, no us necessito,
perquè sé que em sé valer per mi mateix.

M'agraden els topalls franquejables
i descobrir els que no ho són amb transparència.
I m'agrada trobar enemics que es fan amics
i amics que es fan per sempre i no els proscrits.

Tan sols cerco confiança, sense remors,
sinceritat i educada serenor amb delicadesa,
perquè a mi m'agrada crear el somrís
donar-me a tots tal com sóc, sense valorar el risc.

Sé que mai podré canviar com m'han parit
ni aconseguireu que m'envaeixi cap neguit,
perquè abans que s’interposi a la bonança
canviaré la mar on remar sense recances.

*************************************

A partir de ahora una pausa, un respiro,
un dejadme remar en mi mar turbia:
yo soy yo y, muchas veces, no os necesito,
porque sé que me sé valer por mí mismo.

Me gustan los topes franqueables
y descubrir los que no lo son con transparencia.
Y me gusta encontrar enemigos que se hacen amigos
y amigos que se hacen para siempre y no los proscritos.

Tan sólo busco confianza, sin ruidos,
sinceridad y educada serenidad con delicadeza,
porque a mí me gusta crear la sonrisa
darme a todos tal como soy, sin valorar el riesgo.

Sé que nunca podré cambiar como me han parido
ni conseguiréis que me invada ninguna desazón,
porque antes de que se interponga a la bonanza
cambiaré el mar donde remar sin recelos.


11 de set. 2014

ELLA ©

GUANYADOR PRIMER PREMI
XIV PREMI LITERARI
de l'Associació de Donants Voluntaris de Sang de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 2015

 
 

"Musicada per MON CASINO CASAMOR"

https://www.facebook.com/pages/Mon-Casino-Casamor/150829568420414?fref=ts

https://www.youtube.com/watch?v=hbdqlrfVrJQ


Ella no es despulla,
la despullo jo.
Ella no es pentina,
la pentino jo.
Ella agafa la cullera,
però l'ajudo jo.
Ella mai no plora,
de vegades ploro jo.
Ella no renega,
ja renego jo.
Ella somriu molt,
per això també ho faig jo.
Ella sé que m’estima,
sempre l’estimaré jo.
Ella no coneix la pena,
no faré que la conegui, jo.
Ella no es penja medalles,
les medalles se les penjo jo.
Ella no sap lluitar,
per ella lluitaré jo.
Ella no sap transgredir,
per ella transgrediré jo.
Ella no entén de retallades
però tampoc les entenc jo.
Ella no posa el crit al cel,
perquè sempre el poso jo.
Ella no sap què és la vida,
tantes vegades tampoc jo.

Ella té autisme
i no sap el què vol dir.

***************************

Ella no se desnuda,
la desnudo yo.
Ella no se peina,
la peino yo.
Ella coge la cuchara,
pero la ayudo yo.
Ella nunca llora,
a veces lloro yo.
Ella no reniega,
ya reniego yo.
Ella sonríe mucho,
por eso también yo.
Ella sé que me quiere,
siempre la querré yo.
Ella no conoce la pena,
no haré que la conozca, yo.
Ella no se cuelga medallas,
las medallas se las cuelgo yo.
Ella no sabe luchar,
por ella lucharé yo.
Ella no sabe transgredir,
por ella transgrediré yo.
Ella no entiende de recortes,
pero tampoco los entiendo yo.
Ella no pone el grito en el cielo,
porque siempre lo pongo yo.
Ella no sabe qué es la vida,
tantas veces tampoco yo.

Ella tiene autismo
y no sabe qué quiere decir.


7 de set. 2014

DESITJARIA - DESEARÍA




Desitjaria la pluja
i un munt de llamps i trons
sota un bon aixopluc, de nit,
davant una antiga llar de foc:
tot de contes, secrets
i moments crepitants.

Potser em ballaries una dansa
envoltada de reflexos rojos
i l’estada acolliria
moments de màgia suprema,
per acabar rebolcats, abrigats
amb olors de llenya cremada.

Hi seríem tu i jo;
tan sols tu i jo,
les brases de la llar,
les brases del nostre amor
i els rubors del sentiment
compartint la matinada
fins a primera hora de l’alba.

***********************************

Desearía la lluvia
y un montón de rayos y truenos
bajo un buen cobijo, de noche,
ante una antigua chimenea:
lleno de cuentos, secretos
y momentos crepitantes.

Quizás me bailarías una danza
rodeada de reflejos rojos
y la estancia acogería
momentos de magia suprema,
para terminar revolcados, abrigados
con olores a leña quemada.

Estaríamos tú y yo;
sólo tú y yo,
las brasas del hogar,
las brasas de nuestro amor
y los rubores del sentimiento
compartiendo la madrugada
hasta primera hora del alba.


4 de set. 2014

DOS CONTRASTOS - DOS CONTRASTES



Tornàvem cap a casa tranquil·lament
i mon pare sempre anava al capdavant,
amb la coixesa que intentava dissimular,
encara que evident, si bé a més d'un
havia aconseguit amagar.

Mumare ens deia que no entenia
que sempre anés tants metres endavant,
però ell s'allunyava cada vegada més,
fins que quan arribàvem a casa
li etzibava una petita esbroncada.

Mon pare era així:
tot nervi i temperament.
Mumare amb un altre tarannà:
sempre amb calma temperada.

Dos contrastos mediterranis.




Regresábamos a casa tranquilamente
y mi padre siempre iba a la cabeza,
con la cojera que intentaba disimular,
aunque evidente, si bien a más de uno
había conseguido ocultar.

Mamá nos decía que no entendía
que siempre fuese tantos metros adelante,
pero él se alejaba cada vez más,
hasta que cuando llegábamos a casa
le soltaba una pequeña bronca.

Mi padre era así:
todo nervio y temperamento.
Mamá con otro talante:
siempre con calma templada.

Dos contrastes mediterráneos.