24 de set. 2014

UNA PAUSA, UN RESPIR - UNA PAUSA, UN RESPIRO



A partir d'ara una pausa, un respir,
un deixeu-me remar dins la meva mar tèrbola:
jo sóc jo i, moltes vegades, no us necessito,
perquè sé que em sé valer per mi mateix.

M'agraden els topalls franquejables
i descobrir els que no ho són amb transparència.
I m'agrada trobar enemics que es fan amics
i amics que es fan per sempre i no els proscrits.

Tan sols cerco confiança, sense remors,
sinceritat i educada serenor amb delicadesa,
perquè a mi m'agrada crear el somrís
donar-me a tots tal com sóc, sense valorar el risc.

Sé que mai podré canviar com m'han parit
ni aconseguireu que m'envaeixi cap neguit,
perquè abans que s’interposi a la bonança
canviaré la mar on remar sense recances.

*************************************

A partir de ahora una pausa, un respiro,
un dejadme remar en mi mar turbia:
yo soy yo y, muchas veces, no os necesito,
porque sé que me sé valer por mí mismo.

Me gustan los topes franqueables
y descubrir los que no lo son con transparencia.
Y me gusta encontrar enemigos que se hacen amigos
y amigos que se hacen para siempre y no los proscritos.

Tan sólo busco confianza, sin ruidos,
sinceridad y educada serenidad con delicadeza,
porque a mí me gusta crear la sonrisa
darme a todos tal como soy, sin valorar el riesgo.

Sé que nunca podré cambiar como me han parido
ni conseguiréis que me invada ninguna desazón,
porque antes de que se interponga a la bonanza
cambiaré el mar donde remar sin recelos.


11 de set. 2014

ELLA ©

GUANYADOR PRIMER PREMI
XIV PREMI LITERARI
de l'Associació de Donants Voluntaris de Sang de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 2015

 
 

"Musicada per MON CASINO CASAMOR"

https://www.facebook.com/pages/Mon-Casino-Casamor/150829568420414?fref=ts

https://www.youtube.com/watch?v=hbdqlrfVrJQ


Ella no es despulla,
la despullo jo.
Ella no es pentina,
la pentino jo.
Ella agafa la cullera,
però l'ajudo jo.
Ella mai no plora,
de vegades ploro jo.
Ella no renega,
ja renego jo.
Ella somriu molt,
per això també ho faig jo.
Ella sé que m’estima,
sempre l’estimaré jo.
Ella no coneix la pena,
no faré que la conegui, jo.
Ella no es penja medalles,
les medalles se les penjo jo.
Ella no sap lluitar,
per ella lluitaré jo.
Ella no sap transgredir,
per ella transgrediré jo.
Ella no entén de retallades
però tampoc les entenc jo.
Ella no posa el crit al cel,
perquè sempre el poso jo.
Ella no sap què és la vida,
tantes vegades tampoc jo.

Ella té autisme
i no sap el què vol dir.

***************************

Ella no se desnuda,
la desnudo yo.
Ella no se peina,
la peino yo.
Ella coge la cuchara,
pero la ayudo yo.
Ella nunca llora,
a veces lloro yo.
Ella no reniega,
ya reniego yo.
Ella sonríe mucho,
por eso también yo.
Ella sé que me quiere,
siempre la querré yo.
Ella no conoce la pena,
no haré que la conozca, yo.
Ella no se cuelga medallas,
las medallas se las cuelgo yo.
Ella no sabe luchar,
por ella lucharé yo.
Ella no sabe transgredir,
por ella transgrediré yo.
Ella no entiende de recortes,
pero tampoco los entiendo yo.
Ella no pone el grito en el cielo,
porque siempre lo pongo yo.
Ella no sabe qué es la vida,
tantas veces tampoco yo.

Ella tiene autismo
y no sabe qué quiere decir.


7 de set. 2014

DESITJARIA - DESEARÍA




Desitjaria la pluja
i un munt de llamps i trons
sota un bon aixopluc, de nit,
davant una antiga llar de foc:
tot de contes, secrets
i moments crepitants.

Potser em ballaries una dansa
envoltada de reflexos rojos
i l’estada acolliria
moments de màgia suprema,
per acabar rebolcats, abrigats
amb olors de llenya cremada.

Hi seríem tu i jo;
tan sols tu i jo,
les brases de la llar,
les brases del nostre amor
i els rubors del sentiment
compartint la matinada
fins a primera hora de l’alba.

***********************************

Desearía la lluvia
y un montón de rayos y truenos
bajo un buen cobijo, de noche,
ante una antigua chimenea:
lleno de cuentos, secretos
y momentos crepitantes.

Quizás me bailarías una danza
rodeada de reflejos rojos
y la estancia acogería
momentos de magia suprema,
para terminar revolcados, abrigados
con olores a leña quemada.

Estaríamos tú y yo;
sólo tú y yo,
las brasas del hogar,
las brasas de nuestro amor
y los rubores del sentimiento
compartiendo la madrugada
hasta primera hora del alba.


4 de set. 2014

DOS CONTRASTOS - DOS CONTRASTES



Tornàvem cap a casa tranquil·lament
i mon pare sempre anava al capdavant,
amb la coixesa que intentava dissimular,
encara que evident, si bé a més d'un
havia aconseguit amagar.

Mumare ens deia que no entenia
que sempre anés tants metres endavant,
però ell s'allunyava cada vegada més,
fins que quan arribàvem a casa
li etzibava una petita esbroncada.

Mon pare era així:
tot nervi i temperament.
Mumare amb un altre tarannà:
sempre amb calma temperada.

Dos contrastos mediterranis.




Regresábamos a casa tranquilamente
y mi padre siempre iba a la cabeza,
con la cojera que intentaba disimular,
aunque evidente, si bien a más de uno
había conseguido ocultar.

Mamá nos decía que no entendía
que siempre fuese tantos metros adelante,
pero él se alejaba cada vez más,
hasta que cuando llegábamos a casa
le soltaba una pequeña bronca.

Mi padre era así:
todo nervio y temperamento.
Mamá con otro talante:
siempre con calma templada.

Dos contrastes mediterráneos.


27 d’ag. 2014

MIRAR ELS TEUS SOMNIS - MIRAR TUS SUEÑOS




Mirar els teus somnis
podria ser,
escoltar llunyans
murmuris de la teva ànima
amanida de colors blaus.

Sentir els teus somnis
podria ser,
gaudir silents
vergers de la teva ment
amanida de colors blaus.

Xarrupar els teus somnis
podria ser,
sadollar exquisits
elixirs de la teva essència
amanida de colors blaus.

I aquests blaus:
reflexos del teu cel,
del teu caminar,
dels teus enigmes remullats
per la innocència perpètua.

*********************************

Mirar tus sueños
podría ser,
escuchar lejanos
murmullos de tu alma
aderezada de colores azules.

Sentir tus sueños
podría ser,
disfrutar silentes
vergeles de tu mente
aderezada de colores azules.

Sorber tus sueños
podría ser,
saciar exquisitos
elixires de tu esencia
aderezada de colores azules.

Y estos azules:
reflejos de tu cielo,
de tu andar,
de tus enigmas remojados
por la inocencia perpetua.



Barcelona, agost 2014



21 d’ag. 2014

FLORS NEGRES - FLORES NEGRAS







A l’albada
un caramull de flors negres s'alça
per entre les olors de la natura,
cada vegada més esqueixada
pel recel, l’odi,
la por i angoixa, venjances,
lluites d’egos, altruismes interessats i falsedats,
dives vingudes a menys i àngels del diable.

Jo no vull aquest món,
Perquè realment, és aquest un món?
On la mort esquerda la visió i els sentiments.
On l’horror impera per damunt l’honestedat.
On la lluita entre races, religions, sentiments,
topa amb enceses visions i actes violents,
corrupcions, furts, empenyoraments d’ànimes
i decapitacions cruentes sense fonament.

A l’albada
continuo esperant les flors blanques
que aromatitzin les olors de la natura,
cada vegada més esqueixada
per l’odi, el recel
i un munt de mals averanys esquerps,
però amb l’esperança, encara,
que algun dia l’home se n’adoni de qui és.

**********************************

Al amanecer
un montón de flores negras se alza
por entre los olores de la naturaleza,
cada vez más desgarrada
por el recelo, el odio,
el miedo y angustia, venganzas,
luchas de egos, altruismos interesados ​​y falsedades,
divas venidas a menos y ángeles del diablo.

Yo no quiero este mundo,
Porque realmente, es este un mundo?
Donde la muerte agrieta la visión y los sentimientos.
Donde el horror impera por encima la honestidad.
Donde la lucha entre razas, religiones, sentimientos,
topa con encendidas visiones y actos violentos,
corrupciones, hurtos, empeños de almas
y decapitaciones cruentas sin fundamento.

Al amanecer
sigo esperando las flores blancas
que aromaticen los olores de la naturaleza,
cada vez más desgarrada
por el odio, el recelo
y un montón de malos augurios ariscos,
pero con la esperanza, aun,
que algún día el hombre se dé cuenta de quién es.



17 d’ag. 2014

I LA LLUNA? - ¿Y LA LUNA?


Photo by Carles Duarte Montserrat



"Dedicat a la família Olveira/Fuster"

I la lluna?
Què bonica la lluna!
Tota per a tu, menuda.
Ressegueix el seu contorn
amb la punta dels teus dits.
Avui està rodona del tot
i ens somriu
malgrat ser altiva,
ens somriu.
Mira-la.
Allí l’acaronen els estels
com la teva carona acarona
la meva soledat, amb tendresa.
I em fa girar la vista
i donar-te un petó, sí,
només un petó,
per tot el que queda de nit de lluna plena.

************************************

"Dedicado a la familia Olveira/Fuster"

¿Y la luna?
¡Qué bonita la luna!
Toda para ti, pequeña.
Recorre su contorno
con la punta de tus dedos.
Hoy está totalmente redonda
y nos sonríe
a pesar de ser altiva,
nos sonríe.
Mírala.
Allí la acarician las estrellas
como tu carita acaricia
mi soledad, con ternura.
Y me hace girar la vista
y darte un beso, sí,
sólo un beso,
por todo lo que queda de noche de luna llena.

  
agost 2014


30 de jul. 2014

A L'ALTRE COSTAT DEL MIRALL de Joan Abellaneda

 
 


Barcelona, juliol 2014

Ja fa temps que va arribar a casa el poemari d’en Joan Abellaneda, “A l’altre costat del mirall (poemes per sobreviure), però les meves darreres ocupacions havien fet impossible poder llegir-lo, bé molt de tant en quant, sí algun dels poemes.

Ara que el ritme d’aquestes ocupacions ha baixat, puc assegurar que ha valgut la pena poder degustar amb serenor i concentració d’un poemari exquisidament escrit i estructurat.

Tot comença amb un acurat pròleg de Toni Arencón, per passar a endinsar-te en la primera de les tres parts del llibre,

DE LA NATURA:

En Joan desgrana bellesa i estima per la natura, amb poemes deliciosos com “I sento la pluja”, curull d’imatges i sensacions a natura que encomanen.

O “Si fessin olor els poemes”, que et recorda les aromes del camp, de la terra humida... sí, quines bones sensacions i que bé que ens les fa sentir, amb uns versos delicats però senzills a la vegada.

DE L’ERÒTICA DE L’AMOR:

En aquesta part, el jo líric es mescla amb la força del desig, de l’eròtica, ratllant límits.

Poemes com “Per un forat” són meravelloses obres de sentiments lascius, de la força del sexe, amb una subtilesa que ratlla traspassar la línea.

Amb el poema “I em preguntes si t’estimo?, l’autor ens fa arribar a al súmmum amb un final fantàstic.

“Llençols calents” i “Sense tu” són, també, uns poemes plens de sensualitat i força.

DEL DESCONSOL A L’ESPERANÇA

Aquesta darrera part és la més personal. Ens endinsem en el jo del jo líric.
Una filosofia personal. Sentiments i imatges que el propi autor vol expressar directament del seu interior, amb poemes d’una altíssima graduació com “El temps s’escola” o “Aïllar-se és morir”.

Sens dubte un gran poemari que us recomano que no deixeu passar de llarg.



26 de jul. 2014

ET FAIG UN PETÓ - TE DOY UN BESO






Et faig un petó,
d'aquests petitons
que a mi tant m'agraden.
Perquè sento la finor
d'una pell perfumada
i els meus instints volen amunt
i davallen lascius,
mentre fan malifetes
a través dels pensaments.

I et faig un altre petó,
aquest més humit i càlid,
com el de la teva tremolor
inconscient, però delitosa,
extrema i sensual
i els meus instints davallen avall
i volen les aromes amunt,
mentre a través de les mans
et faig consentides malifetes.

******************************

Te doy un beso,
de estos pequeños
que a mí tanto me gustan.
Porque siento la finura
de una piel perfumada
y mis instintos vuelan arriba
y descienden lascivos,
mientras hacen fechorías
a través de los pensamientos.

Y te doy otro beso,
este más húmedo y cálido,
como el de tu temblor
inconsciente, pero delicioso,
extremo y sensual,
y mis instintos bajan abajo
y vuelan los aromas arriba,
mientras a través de las manos
te hago consentidas fechorías.



22 de jul. 2014

ESPAIS PERDUTS - ESPACIOS PERDIDOS





Estic encetant
un berenar de paraules;
perquè em cal
escriure mots,
cosir-los
i posar-los dins d'un espai en blanc.

T'adonaràs,
doncs,
que realment
potser sóc badoc
o teixidor incomprensible
de tan sols muts sentiments.

Escolo
menudes imatges
que només jo conec,
reflex àdhuc caduc
d'una imaginació
que es va perdre en altres edats.

Innocència ambigua
a voltes sense voler-ho;
unes neurones
que juguen
i voletegen
dins dels meus espais perduts.

**************************************

Estoy iniciando
una merienda de palabras;
porque me hace falta
escribirlas,
coserlas
y ponerlas dentro de un espacio en blanco.

Te darás cuenta,
pues,
que realmente
quizás soy un loco
o un tejedor incomprensible
de solo mudos sentimientos.

Filtro
pequeñas imágenes
que solamente yo conozco,
reflejo aun caduco
de una imaginación
que se perdió en otras edades.

Inocencia ambigua
a veces sin quererlo;
unas neuronas
que juegan
y revolotean
dentro de mis espacios perdidos.



17 de jul. 2014

VELL AMIC - VIEJO AMIGO




Amb la cigarreta a la boca
el vell va, mentre canta, sol,
pel carrer envoltat de fosca.
Canta i canta, i no es sap la cançó,
què més dóna si no la coneix?
El vinet estava bo, la vida
no es frueix sense la borratxera,
vell amic.
I al matí ja passarem comptes.

La cigarreta es consumeix
i al vell ja no li queda més nit.
Es recargolarà en un caixer
i demà ja veurem, ja veurem.
Perquè pidolar pot pidolar,
però reviure s’ha acabat.
Temps de cercar més vinet,
vell amic.
I al matí ja passarem comptes.

Dies de nits, nits de dies.
El moment ha escapçat
ànimes i sentiments,
vides i alegries,
presents i futurs.
El passat va morir o
foren ells qui se’l van carregar,
vell amic.
I al matí ja passarem comptes.

*********************************

Con el cigarrillo en la boca
el viejo va, mientras canta, solo,
por la calle rodeado de oscuridad.
Canta y canta, y no se sabe la canción,
¿qué más da si no la conoce?
El vinito estaba bueno, la vida
no se disfruta sin la borrachera,
viejo amigo.
Y mañana ya pasaremos cuentas.

El cigarrillo se consume
y al viejo ya no le queda más noche.
Se acurrucará en un cajero
y mañana ya veremos, ya veremos.
Porque mendigar puede mendigar,
pero revivir se ha acabado.
Tiempo de buscar más vinito,
viejo amigo.
Y mañana ya pasaremos cuentas.

Días de noches, noches de días.
El momento ha descabezado
almas y sentimientos,
vidas y alegrías,
presentes y futuros.
El pasado murió o
fueron ellos quienes se lo pulieron,
viejo amigo.
Y mañana ya pasaremos cuentas.




13 de jul. 2014

UN ANY DE PROJECTE - UN AÑO DEL PROJECTE





Amics.

Ha passat un any ja des de que ens vam reunir per primera vegada els amics i curadors del Projecte Àgatha i personalment, crec que hem anat més lluny del que en un principi esperàvem, i això és un fet més que important.

Durant aquest camí hi ha hagut molta feina, més feina, i encara diria més(com dirien els Dupondt d’en Tintin), molta més feina, i una complicitat encoratjadora per part d’aquests grans amics que formem part d’aquest projecte.

Estic content, perquè n’he après molt amb totes les presentacions, recitals, etc., que hem fet per arreu i he conegut grans escriptors, il·lustradors, músics, sobretot AMICS, etc., i crec que gràcies a això, sí hem aconseguit l’objectiu principal: conscienciar sobre el que representa el trastorn de l’autisme.

De moment tenim el poemari, tenim la gent que ens segueix; molta gent que s’ha vinculat al projecte i ha empatitzat amb ell i emocionat i col·laborat i més i més!

O sia que, gràcies a tots pel vostre suport, de ben segur que servirà per encoratjar-nos a seguir treballant en el Projecte després d’un merescut descans estiuenc.


Gabriel Maria Pérez








Amigos,

Ha pasado un año ya desde que nos reunimos por primera vez los amigos y cuidadores del Proyecto Àgatha y personalmente, creo que hemos ido más lejos de lo que en un principio esperábamos, y esto es un hito más que importante.

Durante este camino ha habido mucho trabajo, más trabajo, y aún diría más (como dirían los Dupondt de Tintín), mucho más trabajo, y una complicidad alentadora por parte de estos grandes amigos que formamos parte de este proyecto.

Estoy contento, porque he aprendido mucho con todas las presentaciones, recitales, etc., que hemos hecho en muchos sitios y he conocido grandes escritores, ilustradores, músicos, sobre todo AMIGOS, etc., Y creo que gracias a ello, sí hemos conseguido el objetivo principal: concienciar sobre lo que representa el trastorno del autismo.

De momento tenemos el poemario, tenemos la gente que nos sigue; mucha gente que se ha vinculado al proyecto y ha empatizado con él y emocionado y colaborado y más y más!

O sea que, gracias a todos por vuestro apoyo, seguro que servirá para alentarnos a seguir trabajando en el Proyecto después de un merecido descanso veraniego.


Gabriel Maria Pérez


29 de juny 2014

MAR TREMOLOSA - MAR TRÉMULA




Recordo silencis i sons,
l’aigua entre empentes braves
on les onades salten per damunt
l’espigó de la mar tremolosa.

A la cala els perfums es mesclen
entre salinitat i sabors a mar rebel
i les escumes s’aboquen per damunt
els penya-segats de la mar tremolosa.

Recordo la lluna i la seva llum
cobrint l’horitzó de petits cristalls,
perles balancejant-se entre les ondulades
d’una aquarel·la de la mar tremolosa.

Quant de temps cercant aquests moments,
aquests moments encisats...

... Quant de temps...


******************************************


Recuerdo silencios y sonidos,
el agua entre empujones bravos
donde las olas saltan por encima
del espigón de la mar trémula.

En la cala los perfumes se mezclan
entre salinidad y sabores a mar rebelde
y las espumas se vierten por encima
los acantilados de la mar trémula.

Recuerdo la luna y su luz
cubriendo el horizonte de pequeños cristales,
perlas balanceándose entre las onduladas
de una acuarela de la mar trémula.

Cuánto tiempo buscando estos momentos,
estos momentos hechizados...

... Cuánto tiempo...



21 de juny 2014

SÉ QUE POTS - SÉ QUE PUEDES



ttp://thecorneroftales.blogspot.com.es/


Sí que pots,
obrir-me els teus ulls,
aquestes bombetes de l’ànima
que en el teu alenar
són miralls de silenci.

Sí que pots obrir-me’ls,
encara que sia una estona.
Per diluir-me en les teves ombres
de murmuris enigmàtics.
No hi ha més a demanar

... Sé que pots.

**************************

Sí puedes,
abrirme tus ojos,
estas bombillas del alma
que en tu respirar
son espejos de silencio.

Sí puedes abrírmelos,
aunque sea un rato.
Para diluirme en tus sombras
de murmullos enigmáticos.
No hay más que pedir

... Sé que puedes.



5 de juny 2014

FURTIVA









Furtiva,
la mirada de l'Àgatha
em refusa inconscientment
i m'embadaleixen les seves ombres

... torbadores.
... enigmàtiques.

No és timidesa,
ni molt menys insensibilitat,
probablement sia un no sé, no entenc,
o un amanyac de pensaments abstractes

... torbadors
... enigmàtics.

A mi em deleix,
em frapen els enigmes
i em fan ser astròleg del seu esperit
tan innocentment motllurat

... torbador
... i enigmàtic.




**************************************


Furtiva,
la mirada de Àgatha
me rechaza inconscientemente
y me embelesan sus sombras

... turbadoras.
... enigmáticas.

No es timidez,
ni mucho menos insensibilidad,
probablemente sea un no sé, no te entiendo,
o un arrullo de pensamientos abstractos

... turbadores
... enigmáticos.

A mí me deleita,
me impresionan los enigmas
y me hacen ser astrólogo de su espíritu
tan inocentemente moldeado

... turbador

... y enigmático.