24 d’ag. 2016

SURREALITAT © - SURREALIDAD ©




En la inexplicable raó de raonar la vida,
entre experiències intrínseques a la realitat
dels instants guanyats i dels minuts perduts,
una miscel·lània de trets i retrets s'apilen
en el meu mirar perdut, àdhuc,
extint de rialles satíriques o malintencionades.
 
Aquest pas estrany de voler raonar
el que no existeix més que en la ment,
m'ha fet trobar-me dipositat com un còdol
al mig de la llera d'un riu de cabdal irregular:
podrien ser les passions o potser els idealismes
que s'hagin auto-destruït, com neurones engatades
per psicotròpics naturals.
 
Aleshores, sense voler-ho,
una necessitat de deixar-se anar per la desraó
de les patacades sobtades del dia rere dia 
es multiplica,
i pujo al turó més costerut
i em llenço cap als límits de la surrealitat.
 
******************
En la inexplicable razón de razonar la vida
entre experiencias intrínsecas a la realidad,
los instantes ganados y los minutos perdidos,
una miscelánea de blasfemias y reproches se apilan
en mi mirar perdido, incluso,
extinto de risas satíricas o malintencionadas.

Este paso extraño de querer razonar
lo que no existe más que en la mente,
me ha hecho encontrarme depositado como un guijarro
en medio del cauce de un río de caudal irregular:
podrían ser las pasiones o quizás los idealismos
que se hayan auto-destruido, como neuronas borrachas
por psicotrópicos naturales.

Entonces, sin quererlo,
una necesidad de dejarse llevar por la sinrazón
de los batacazos bruscos del día a día
se multiplica,
y subo al cerro más empinado
y me lanzo hacia los límites de la surrealidad.
 
 
Tots els drets reservats – Todos los derechos reservados
 
 

20 d’ag. 2016

A POC A POC © - POCO A POCO ©



 
A poc a poc
he vist com els llums es feien menuts,
la gran barcassa navegava gairebé muda
i el vent bufetejava el meu rostre agraït. 

Sense veles
però empès per l’aire de la llibertat
dels dies de la pau i el neguit clos,
la donzella a prop, em fa neguit calm. 

No he conegut
molts moments on sentir-me inalterat,
vianant pelegrí de la meva sang innòcua,
per injectar-me de saba verge ja destronada. 

Sense veu
he vist les onades mutant en argent
quan la lluna ha vacil·lat en les seves crestes:
mar embravida que em repta a estimar-la. 

No acabaré
alimentant la ment de tristos després;
això és ara i ara és present subliminal,
no el deixaré al paper groc de l’ancestre. 

Finalment
m’entestaré a recórrer blaus marins
inspirats en la flaire de la pluja de somnis,
aquells que acaben esdevenint irreals realitats. 

***********************************
 
Poco a poco
he visto cómo las luces se hacían pequeñas,
la gran barcaza navegaba casi muda
y el viento abofeteaba mi rostro agradecido.

Sin velas
pero empujado por el aire de la libertad
los días de la paz y la desazón cerrada,
la doncella de cerca, me da desazón calma.

No he conocido
muchos momentos donde sentirme inalterado,
peatón peregrino de mi sangre inocua,
para inyectarme de sabia virgen ya destronada.

Sin voz
he visto las olas mutando en plata
cuando la luna ha vacilado en sus crestas:
mar embravecida que me reta a amarla.

No acabaré
alimentando la mente de tristes después;
esto es ahora y ahora es presente subliminal,
no lo dejaré al papel amarillo del ancestro.

Finalmente
Me empeñaré en recorrer azules marinos
inspirados en el olor de la lluvia de sueños,
aquellos que se acaban convirtiendo en irreales realidades. 

 

Portocristo, 08.08.16