24 de nov. 2012

PAUSES ABSTRACTES - PAUSAS ABSTRACTAS

 
 
 

Hi ha tantes coses
que en són efímeres,
com aquell calze vessat
al damunt de la meva boca
rere uns instants màgics
sota una lluna plena a la caleta dels silencis.
 
Moments... tan sols uns moments
i uns murmuris perpetus,
de vegades... tan sols de vegades,
rere uns escruixidors instants
que en són efímers,
com aquest amor que hagi pogut diluïr-se
 
... Entre la profunditat de les meves pauses abstractes. 
 
************************************************************
 
Hay tantas cosas
que son efímeras,
como aquel cáliz derramado
encima de mi boca
tras unos instantes mágicos
bajo una luna llena en la calita de los silencios.

Momentos... tan sólo unos momentos
y unos murmullos perpetuos,
a veces ... sólo a veces,
tras unos estremecedores instantes
que son efímeros,
como este amor que hubiera podido diluirse

... Entre la profundidad de mis pausas abstractas.
 

Barcelona, 24 Novembre 2012


16 de nov. 2012

PERENNE FA BOTIFARRA A LA CRISI - PERENNE HACE UN CORTE DE MANGAS A LA CRISIS

 
 
 




L’Àgatha li fa una botifarra a la crisi i a qui l’ha provocada

 
Àgatha le hace un corte de mangas a la crisis y a quien la ha provocado 
 

13 de nov. 2012

M'ACOSTO - ME ACERCO



M'acosto
a cau d'orella
et petonejo
dessota el lòbul
i sento com t'estremeixes.
 

Així xarrupo
moments deliciosos
t’assaboreixo
amb suavitat extrema
i sento com et poses vermella.
 

I jugo
amb el teu cel
i et solco
mentre el cor em batega
i sento daurades estrelles. 

 

*********************************************************************

 

Me acerco
y al oído
te beso
debajo del lóbulo
y siento como te estremeces.

Así libo
momentos deliciosos
saboreándote
con suavidad extrema
y siento como te sonrojas

Y juego
con tu cielo
surcándote
mientras el corazón me late
y siento doradas estrellas.

 

Barcelona, noviembre 2012

12 de nov. 2012

PRESENTACIÓ "PERENNE" A LA LLIBRERIA LA SIGLANTANA DE LA BISBAL D'EMPORDÀ

 
GRÀCIES ALS QUE HI VAN SER I EN ESPECIAL A LA GENT DE LA LLIBRERIA "LA SIGLANTANA"
 
 
Una Siglantana
                                              

Un avís


Una maquíssima introductora






Unes explicacions
Valen recitant. Molt bé Valen
La Neus i l'Helena




Una signatura

La meravellosa Neus
Més introducció. Gràcies Montse.

 
En Ricard recitant. Gran escriptor.
  Valen recita, Dolo escolta



 


                  La dolo recita molt bé
Ricard, Dolo i Gabriel
La Mar aplaudint i la Neus (què maques les dues)
Valen, Dolo i Gabriel 

3 de nov. 2012

EL VELL DE LA CANTONADA - EL VIEJO DE LA ESQUINA






Es va alçar aquell matí ...
contrariat.
En sortir de casa es va creuar
amb el vell de la cantonada.
I va entrar al bar;
a l'última taula, com sempre,
mirà per la finestra.

Sempre observava la gent passar
-aquesta rossa és preciosa-
Sempre observava la gent passar
-aquesta rossa és veritablement preciosa-

El cambrer li va portar la seva copa.
cara llarga,
sospirava amb els ulls tancats,
va veure passar el vell de la cantonada.
I va sortir del bar;
a l'última taula, com sempre,
feia olor d'alcohol oxidat.

Sempre observava la gent passar
-aquesta rossa és preciosa-
Sempre observava la gent passar
-aquesta rossa és veritablement preciosa-

Es va dirigir cap al port ...
lentament.
En baixar per les Rambles
es va creuar amb el vell de la cantonada.
I va arribar fins al mar;
en l'últim esglaó, com en altre temps,
va trencar el paper en mil trossos.

Sempre observava la gent passar
-aquesta rossa és preciosa-
Sempre observava la gent passar
-aquesta rossa és veritablement preciosa-


Quan tornava cap a casa ...
capcot.
Pujant per les Rambles
es va creuar amb el vell de la cantonada.
I va arribar al portal;
en creuar la porta, a sang freda,
va rematar embogit la feina.

Sempre observava la gent passar
-aquesta rossa és preciosa-
Sempre observava la gent passar
-aquesta rossa és veritablement preciosa-


I el vell va travessar el carrer
de banda a banda,
perdut entre la gentada.
 

 

***************************************************
 

 Se levantó esa mañana...
contrariado.
Al salir de casa se cruzó
con el viejo de la esquina.
Y entró en el bar;
en la última mesa, como siempre,
miró por la ventana. 
 

Siempre observaba la gente pasar
-esa rubia es preciosa-
Siempre observaba la gente pasar
-esa rubia es verdaderamente preciosa- 


El camarero le trajo su copa.
Cariacontecido,
suspiraba con los ojos cerrados,
vio pasar al viejo de la esquina.
Y salió del bar;
en la última mesa, como siempre,
olía a alcohol oxidado. 
 

Siempre observaba la gente pasar
-esa rubia es preciosa-
Siempre observaba la gente pasar
-esa rubia es verdaderamente preciosa-
 

Se dirigió hacia el puerto...
lentamente.
Al bajar por las Ramblas
se cruzó con el viejo de la esquina.
Y llegó hasta el mar;
en el último escalón, como otrora,
rompió el papel en mil pedazos. 


Siempre observaba la gente pasar
-esa rubia es preciosa-
Siempre observaba la gente pasar
-esa rubia es verdaderamente preciosa-
 

Cuando regresaba a casa...
cabizbajo.
Subiendo por las Ramblas
se cruzó con el viejo de la esquina.
Y llegó al portal;
al cruzar la puerta, a sangre fría,
remató enloquecido la faena. 


Siempre observaba la gente pasar
-esa rubia es preciosa-
Siempre observaba la gente pasar
-esa rubia es verdaderamente preciosa-
 

Y el viejo atravesó la calle
de un lado a otro,
perdido entre el gentío.
 

Barcelona, Novembre 2012