27 de jul. 2016

OMBRA DE PLATÍ © - SOMBRA DE PLATINO ©

 




Ombra de platí,
mirada al fons de la paraula,
com un tren sense màquina
aturat en via morta ... 

Marxo, ja ho he dit, 

... Em trobareu a prop de la calma


*******************************

Sombra de platino,
mirada al fondo de la palabra,
como un tren sin máquina
parado en vía muerta …



Me voy, ya lo he dicho,

...  Me encontraréis cerca de la calma 



 

Barcelona, 27 07 16

 

 
 
 
 
 
 

 
 

21 de jul. 2016

JA TORNARÉ © - YA VOLVERÉ ©



Visc amb el pensament oscat
i un neguit sense fils al cervell.
Extenuat per uns dies feixucs
intento divagar entre esquerdes,
probablement els sentits estiguin creuats. 

Sento l'olor
d'un pou d'aigua estancada
i la marinada és un llebeig ressecat
on la premonitòria calima
entorpeix tota la meva serenor. 

Serà que toca un descans,
desaparèixer per uns dies,
ser au nocturna amb visió il·limitada,
rapinyaire de feréstecs sons
i versos noctàmbuls. 

Serà que l'esperit ha donat molt
i un recés és més que necessari:
després d'alçar el meu vol a l'horitzó
niaré als cims de la calma,
plegaré les meves ales 

... I ja tornaré.
 

************************************** 

Vivo con el pensamiento mellado
y una desazón inalámbrica en el cerebro.
Extenuado por unos días farragosos
intento divagar entre grietas,
probablemente los sentidos estén cruzados.

Siento el olor
de un pozo de agua estancada
y la marinada es un garbí resecado
donde la premonitoria calima
entorpece toda mi serenidad.

Será que toca un descanso,
desaparecer por unos días,
ser ave nocturna con visión ilimitada,
rapaz de salvajes sonidos
y versos noctámbulos.

Será que el espíritu ha dado mucho
y un receso es más que necesario:
después de alzar mi vuelo en el horizonte
anidaré en las cumbres de la calma,
plegaré mis alas

... Y ya volveré.
 

 

Tots els drets reservats – Todos los derechos reservados
 
 

12 de jul. 2016

Univers infinit © – Universo infinito ©


 
 
M'imaginava que tenies lluna
que tenies mars
que tenies rius
que tenies magma intern
que tenies vida
que eres vida
que m'aixoplugaries amb els teus verds
que m'abraçaries amb les teves fragàncies,
neta, polida i exultant dins l'univers infinit. 
 
Però tens inquilins de foc,
destructors antinaturals,
armes d'aniquilació,
gelosia, enveges, guerres,
fam, deixalles humanes,
faltes de respecte, humiliacions,
fanatismes, lladres,
violadors, pederastes,
polítics corruptes i estafadors,
assassins de raons i de lluites,
antiherois de paper cremat,
herois de paper mullat,
contaminants heterosexuals,
segadors de sentiments,
trinxadors d'emocions,
independentistes hipòcrites,
patriotes de plàstic fonedís... 
 
I, tanmateix, tens molta llum,
en forma d'éssers en silenci,
blaus, molt blaus!
que no parlen,
joguinegen amb els dits
i amb petits objectes de colors.
Emeten sons a l'aire, suaus,
et fan empentes i copets, suaus,
s'ajunten cos a cos, suaument,
t'agafen les mans, suaument,
t'abracen amb força, però suaument... 
 
I encenen la meva lluna
i la meva lluita
i el meu dia a dia
i les meves mars
i els meus rius
i el meu magma intern.
I tinc vida
i sóc vida,
aixoplugat amb els teus blaus
que m’embolcallen amb les teves fragàncies,
neta, polida i exultant dins l’univers infinit. 
 
****************************************
Me imaginaba que tenías luna
que tenías mares
que tenías ríos
que tenías magma interno
que tenías vida
que eras vida
que me cobijarías con tus verdes
que me abrazarías con tus fragancias,
limpia, pulida y exultante dentro del universo infinito.

Pero tienes inquilinos de fuego,
destructores antinaturales,
armas de aniquilación,
celos, envidias, guerras,
hambre, desechos humanos,
faltas de respeto, humillaciones,
fanatismos, ladrones,
violadores, pederastas,
políticos corruptos y estafadores,
asesinos de razones y de luchas,
antihéroes de papel quemado,
héroes de papel mojado,
contaminantes heterosexuales,
segadores de sentimientos,
trituradora de emociones,
independentistas hipócritas,
patriotas de plástico escurridizo ...

Y, sin embargo, tienes mucha luz,
en forma de seres en silencio,
azules, ¡muy azules!
que no hablan,
juguetean con los dedos
y con pequeños objetos de colores.
Emiten sonidos al aire, suaves
te hacen empujones y golpecitos, suaves
juntan cuerpo a cuerpo, suavemente
te cogen las manos, suavemente
te abrazan con fuerza, pero suavemente ...

Y encienden mi luna
y mi lucha
y mi día a día
y mis mares
y mis ríos
y mi magma interno.
Y tengo vida
y soy vida,
cobijado con tus azules
que me envuelve con tus fragancias,
limpia, pulida y exultante dentro del universo infinito.
 
 
 
 
 
 

 

5 de jul. 2016

SENSE NOMS © - SIN NOMBRES © (Tots els drets reservats - Todos los derechos reservados)




He arraconat
el mal pensament cap a tu
i he vist
com els ulls giren volta
cap a l'horitzó encalitjat
de l'oceà del silenci,
perquè no mereixes so
sinó emmudir del tot.
 
Molts no entendran què vull dir,
amb qui parlo, de què renego,
malgrat que sé que tu sí que ho saps,
perquè ets tu qui el crees
l’emmudir de l'ànima.
 
Aguaitava, com sempre,
que s'il·luminàs el camí
i vinguessis de nou a mi,
però ets recelós i continuaràs amagat
i altiu, és el que més greu em sap.
 
Aquí em tens,
pots venir, entrar i parlar:
farem un te, una cerveseta,
parlarem del passat, present o futur
però estaré alerta:
dos ja són molts cops,
tres ja seria massa.
 

*******************************
He arrinconado
el mal pensamiento hacia ti
y he visto
como los ojos giran vuelta
hacia el horizonte con calima
del océano del silencio,
porque no mereces sonido
sino enmudecer por completo.


Muchos no entenderán lo que quiero decir
con quien hablo, de que reniego,
aunque sé que tú sí lo sabes
porque eres tú quien lo creas
el enmudecer del alma.


Esperaba, como siempre,
que se iluminara el camino
y vinieras de nuevo a mí,
pero eres receloso y continuarás escondido
y altivo, lo que más mal me sabe.


Aquí estoy,
puedes venir, entrar y hablar:
haremos un té, una cervecita,
hablaremos del pasado, presente o futuro
pero estaré alerta:
dos ya son muchas veces,
tres ya sería demasiado. 
 

 

Gabriel Maria Pérez