Frank Zappa

FRANK ZAPPA

"Tants llibres, tan poc temps"

******************************
"Tantos libros, tan poco tiempo"

******************************
"So many books, so little time"

11 de jul. 2019

CARTA AL PRUDENCI


 
Barcelona, juliol 2019

 

Estimat Prudenci.

No recordo quan vas aparèixer al meu camí, suposo que seria en algun esdeveniment organitzat per mi o, segurament, gràcies a la Júlia Badal (molt probablement), el que sí sé és que tampoc fa gaires anys, el que em fa recordar amb més claredat els moments compartits, que hagués desitjat fossin molts més.

Saps, amic, allò que vas fer per la meva associació? Le vendes del teu llibre, tot per nosaltres, això només ho heu fet tu i "Diálogos Poéticos", de la mà de l'estimada Antonia Pilar Villaescusa i en Jose Méndez Cals, i mira que busquem qui ens doni alguna ajuda econòmica per poder apaivagar despeses i les grans entitats, tant oficials com no, es fan el mut.

I vens tu, amb la teva humilitat i em dius que vols que tots els guanys siguin per nosaltres: això sí que és ser solidari i tenir sensibilitat. Cap "postureo", cap "a veure quants likes", tot dintre la bonhomia i tranquil·litat que emanaves.

Bon cor, quanta gent necessitaria tenir un gran cor com el teu i no aquell cor hipòcrita de sentir-se el millor o el més dels que més! (probablement jo també hauria de mirar-me al mirall).

Et recordo com a confident, explicant-me entramats entre la serp, el poca-soltes i el canta-calçasses  (I és que n'hi ha tants de falsos esperits).

Em contaves coses d'ells amb un somriure, a voltes el teu semblant tornava seriós, però sempre s'acabava il·luminant amb un petit toc de trapelleria i divertiment.

No, no vam acabar fent el cafè, però el fet d'haver compartit recitals, paraules, experiències, confidències, sempre em va afalagar (gràcies per la confiança).

Em feia gràcia també quan, amb la teva mirada de circumstàncies, em deies que només posar una frase al Facebook, en uns minuts s'omplia de "Likes" i que no ho entenies (jo i molts dels teus amics i tant que ho entenem).

Em sap greu no haver-te llegit molt més. Ara, degut al teu viatge, estan brollant més i més poemes teus, i hi ha tantes perles!

Amic meu, et trobaré a faltar: els teus whatssaps, les poques trucades, les teves vingudes als recitals, la teva predisposició total a ser solidari amb moltes causes, tantes bones coses!

Prudenci, jo sempre dic que hi ha més d'un tipus de recents-traspassats: els que deixen indiferent i els que generen una mena d'aura de sensacions intensament màgiques que són reflex de la transcendència d'aquest esperit al seu pas pel nostre món, i entre aquests segons hi ets tu, basta que t'hi fixis en les reaccions dels teus amics a les xarxes socials.

Bon viatge, amic meu, bon viatge!!!
 

2 de jul. 2019

TU ETS © - TÚ ERES ©

 

 

Que bonica!
Blanca de pell
Perfum de roses verges 

Que bonic!
Aquest plor que no tens
Aigua de maig, aigua de vida 

Tu ets
Jo soc
Un ple al deu
Un dibuix que somriu
Un aprenentatge del silenci.
 

****************************
 

¡Qué bonita!
Blanca de piel
Perfume de rosas vírgenes 

¡Qué bonito!
Este llanto que no tienes
Agua de mayo, agua de vida 

Tú eres
Yo soy
Un pleno al diez
Un dibujo que sonríe
Un aprendizaje del silencio
 

“Drets reservats – Derechos reservados”


16 de juny 2019

SOM AMICS? - ¿SOMOS AMIGOS?

 
 
Una frase diu:
som amics.
 
Escric uns noms,
una llista que era al cor
i que s'encongeix
mentre l'amaguen de l'afecte.
 
Traço una línia gruixuda
que ratlla alguns dels noms.
El trobador canta
mentre em mira als ulls.
 
I jo em pregunto,
som amics?
 
**************************
 
Una frase dice:
somos amigos.
 
Escribo unos nombres,
una lista que estaba en el corazón
y que se encoge
mientras la esconden del afecto.
 
Trazo una línea gruesa
que tacha algunos de los nombres.
El trovador canta
mientras me mira a los ojos.
 
Y yo me pregunto,
¿Somos amigos?
 
 
"Drets reservats - Derechos reservados"
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


30 de maig 2019

CAN JOAN (La cuina de la Judith)

 

Al carrer Sagnier número 29 de Barcelona, ben a prop de la sortida de metro "Maragall" de les línies 4 i 5, i de la parada de varis bussos, hi trobareu l'acollidor restaurant CAN JOAN, de cuina cassolana, tapes, i més.

Amb un menú diari de poc més de 10€, el menjar que s'ofereix, ben variat i gustós, es converteix en una delícia al paladar i a la bona digestió.

I és que les mans de la Judith, amb gran experiència en el món de l'hostaleria, cuinen suculentes viandes dignes dels millors restaurants de Barcelona.

Bons postres fets també per aquest savoir faire de la cuinera i un tracte ben amable per part dels propietaris del negoci, tot ben acompanyats per música de fons d'alta qualitat, que no destorba en cap moment als comensals.

Jo no sóc un periodista ni gran expert culinari, i ja n'he fet esment a les xarxes socials, d'aquest lloc que fa poc temps que ha obert amb l'empenta i la il·lusió de la Judith i del Joan, perquè les dues vegades que hi he pogut estar he sortit molt més que content i sense cap acidesa ni mal de panxa de cap mena.

Us el recomano cent per cent, no ho dubteu.

Si voleu reservar taula podeu trucar al 693 35 32 57 o bé al 611 18 40 01

Al FACEBOOK

https://www.facebook.com/canjoan.l.lacuinadelajudith/about?lst=100001096971699%3A100036743263973%3A1559246080




 

22 de maig 2019

ON ÉS EL LÍMIT? © - ¿DÓNDE ESTÁ EL LÍMITE? ©



Una persona estimada

em va fer una abraçada

immensa de dolçor.

Jo plorava ben endins

però els ulls estaven eixuts,

potser les llàgrimes

es protegien fins la nit.

 

Ploro de ben endins, sí,

esgotat del dia a dia,

de les finestres petites

amb vidres tintats de gel,

vapors que no s'esvaeixen,

flocs negres que davallen un a un.

 

Perquè, sense dir-m'ho,

et sé infidel al dia, a la nit,

al matí, migdia i vespre.

Perquè sé que duus un neguit

darrere el teu parallamps:

el de les tempestes inacabades

que fan viu, malgrat ser mut,

el teu gemec imaginari.

 

On és el límit

del teu insomni?

 

On és el límit

del teu silenci?

 

On és el límit

de la nostra resistència? 

 

**************************

 

Una persona querida

me dio un abrazo

inmenso de dulzura.

Yo lloraba bien adentro

pero los ojos estaban secos,

quizás las lágrimas

se protegían hasta la noche.

 

Lloro de bien adentro, sí,

agotado del día a día,

de las ventanas pequeñas

con cristales tintados de hielo,

vapores que no se desvanecen,

copos negros que bajan uno a uno.

 

Porque, sin decírmelo,

te sé infiel al día, por la noche,

mañana, mediodía y noche.

Porque sé que llevas una inquietud

detrás tu pararrayos:

el de las tormentas inacabadas

que hacen vivo, a pesar de ser mudo,

tu gemido imaginario.

 

¿Dónde está el límite

de tu insomnio?

 

¿Dónde está el límite

de tu silencio?

 

¿Dónde está el límite

de nuestra resistencia?

 

 

 

“Drets reservats – Derechos reservados”

 

 

 

14 de maig 2019

MANIFEST/MANIFIESTO ANTI MMS

 
 

Jo, Gabriel Maria Pérez, major d'edat i amb dni 377......... com a pare d'una noia de 19 anys amb autisme, em manifesto EN CONTRA del MMS (Diòxid de clor) com a cura de l'AUTISME, ja que l'autisme NO ÉS CAP MALALTIA i conseqüentment, NO TÉ CURA.

Per tant, estic també en contra de qualsevol entitat o persona física que pugui promoure aquest producte per qualsevol mitjà possible.

A Barcelona, maig del 2019

***********************************************************************

Yo, Gabriel María Pérez, mayor de edad y con dni 377 ......... como padre de una chica de 19 años con autismo, me manifiesto EN CONTRA del MMS (Dióxido de cloro) como cura del AUTISMO, ya que el autismo NO ES UN ENFERMEDAD y en consecuencia, NO TIENE CURA.

Por lo tanto, estoy también en contra de cualquier entidad o persona física que pueda promover este producto por cualquier medio posible.

En Barcelona, Mayo de 2019








 

7 de maig 2019

"ABRAZAR LA VIDA", Javi Jareño



A Javi le conozco de no hace muchos años y le he visto actuar en varias ocasiones, más en solitario (pura esencia) que con banda (un añadido de energía). 

Cierto es que todo es pura intensidad y fuerza, con un temple melódico y gran dominio de los instrumentos que le son fieles: su guitarra y su voz.

"Abrazar la vida" es, de momento, su último trabajo en CD y, aunque ya hace un tiempo que lo escuchamos en casa, hasta ahora no me he decidido a hablar cuatro letras del mismo.

No diré los tópicos típicos de que es un disco con muy buenos arreglos (que lo es), con grandes acompañamientos (que lo es), con gran calidad musical (que lo es).

De hecho, "Abrazar la vida" es un paseo por las circunstancias que moldean o han moldeado la personalidad de este impulsivo cantautor colomense y que él transmite con sus pinceladas vocales peinándolas en diferentes estratos dentro de las escalas musicales.

Música que se complace a los oídos y que puede penetrar con sigilosa intensidad a los oyentes.

No voy a distinguir ningún tema de otro, hablo del conjunto de un muy buen trabajo, con la invitación a temas de músicos clásicos y de los más importantes de la música catalana e internacional, como es el gran Toti Soler y caricias melodiosas poéticas sentimentales de buen calibre.

Para mí "Abrazar la vida" es un trabajo muy acertado y lleno de esa vida a la que se abraza su autor.


28 d’abr. 2019

VEL·LEÏTATS - VELEIDADES



Quan dormia a prop teu
naixia el meu zel.

Ara que la por és morta
el marge d'error ha canviat
i la soledat m'estima

Revisc joguinejant vel·leïtats.


**********************


Cuando dormía cerca de ti
nacía mi celo.


Ahora que el miedo está muerto
el margen de error ha cambiado
y la soledad me quiere.


Revivo jugueteando veleidades.




"Drets reservats - Derechos reservados"

 

24 d’abr. 2019

GLADIOL © - GLADIOLO ©




Un gladiol blanc
al teu ventre de cotó,
les emocions juguen a escacs
i guanyen les blanques.

Els ulls al cel,
el llaç als peus:

un escac i mat serè.

******************

Un gladiolo blanco
en tu vientre de algodón,
las emociones juegan al ajedrez
y ganan las blancas.

Los ojos en el cielo,
el lazo en los pies:

un jaque mate sereno.


Drets reservats - Derechos reservados

7 d’abr. 2019

RÉQUIEM PARA EL TERCER SUICIDA, Sergi Dantí



 
 
Ya hace unos días que acabé de leer esta novela de Sergi Dantí, gran trabajo, gran novela.
 
Conozco a Sergi desde hace unos pocos años, suficientes para calibrar su generosidad, amabilidad y cordialidad como persona, irónico en su visión de muchas cosas de la vida. Gran músico, artista que se ha paseado por gran parte del mundo, algunas veces con grandes personajes de la escena como el malogrado Pepe Rubianes.
 
Ha participado en varios eventos solidarios y he tenido el placer de disfrutar de su persona y personalidad.
 
Solo me faltaba degustar su parcela como escritor y la verdad es que he disfrutado con esta novela, intensa i con una fluidez que te hace enganchar desde un inicio.
 
Podría tratarse del relato de una sociedad entre la miseria y la corrupción, la desesperación, la locura por el instinto de vivir y para hacerlo, sobrepasar límites jugando con las mentalidades al límite de personas que están al límite, valga la redundancia, de toda realidad.
 
El personaje principal realmente es un pobre desgraciado que se mueve entre tomar una decisión definitiva o provocar esa decisión a otras personas también sumidos en la mayor desesperación: para todos la vida casi no tiene sentido.
 
El malo, cómo no, está bien presente, con toda su carga de tensión, de repulsión, de bajeza, deleznable, sucio, repugnante.
 
Y el mal y el bien se entrecruzan creando situaciones sin sentido muchas veces.
 
Opino que es un gran trabajo, con un argumento original y vivo, situaciones duras, otras llenas en sensibilidad, y una dicción limpia y clara.
 
Os la recomiendo, no perderéis para nada el tiempo, al contrario, os sorprenderá.
 
 


24 de març 2019

FAMILIA ©

 
 

En mi casa vivimos

cinco personas

y una gata.

 

Tres de estas personas

son libres, van a su bola,

diferentes, a su bola.

 

Él es intrépido:

le gusta la aventura,

ir a otras tierras y explorar,

conocer, ensanchar perspectivas

y dejar fantasmas en el olvido.

 

Ella es cultura.

Apasionada del arte

engulle libros, música

y vuela entre los estudios,

amores y amigos.

 

La pequeña es silencio,

acorde a su condición azul,

con sonrisas intermitentes,

paseos nocturnos inacabables

e inocencia perpetua.

 

La dama es infinita,

no tiene pausa, sufridora.

Sensible, intensa,

amante cautiva y deliciosa,

una madre sufridora.

 

La gata observa, 

juega y maúlla dulcemente.

Seguramente no entienda

de otros pasajes sin luna.

 

“Derechos reservados”

 

4 de març 2019

QUAN LA NIT ES TANQUI AL DIA © - CUANDO LA NOCHE SE CIERRE AL DÍA ©

 
 
Deixa que vingui a veure't,
per penjar-te arracades de lluna
banyades amb la cremor d'un desig
de ser les espelmes dels teus ulls de foc,
d'un desig de penetrar al més profund del teu ser,
i jugar, convertit en tebi fluxe espés,
com un dimoni, dels teus deliris
més escruixidors i orgàsmics.
 
Quan acabi, la riuada es fondrà
dins la mina del plaer més intens,
entre els teus gemecs i els meus crits,
escopits en la nit fugissera,
i farem tràngols delitosos dels nostres licors
a palpentes entre els somnis i els insomnis,
damunt les nostres cendres dipositades
quan la foscor esdevindrà nova albada.
 
**************************************
 
Deja que venga a verte,
para colgarte pendientes de luna
bañadas con el ardor de un deseo
de ser las velas de tus ojos de fuego,
de un deseo de penetrar en lo más profundo de tu ser,
y jugar, convertido en tibio flujo espeso,
como un demonio, de tus delirios
más estremecedores y orgásmicos.
 
Cuando termine, la riada se fundirá
dentro de la mina del placer más intenso,
entre tus gemidos y mis gritos,
escupidos en la noche huidiza,
y haremos tragos deleitosos de nuestros licores
a tientas entre los sueños y los insomnios,
sobre nuestras cenizas depositadas
cuando la oscuridad devendrá nuevo amanecer.
 
“Drets reservats – Derechos reservados”
 

18 de febr. 2019

JOAN BLAU - Presentació "LA CLAU" - Sala Barts Club 15/02/19


Fotos, vintiset.net - Gabriel Maria Pérez


 


Barcelona, febrer 2019

 

Divendres passat vaig assistir al concert de presentació de “La clau”, darrer treball d’en Joan Blau. Preciós treball.

 

Positives vibracions abans de l'inici del concert, en quant a un públic assistent que ja donava una sensació de calma i bon rotllo, que és en si el que aquest personatge tan agradable, en Joan Blau, irradia al seu voltant.



 

El concert va ser deliciós, el va obrir el Joan amb una cançó interpretada sol amb l'acústica, com el clàssic cantautor i com comencen varis concerts dels grans cantautors clàssics, de manera acústica.

 

Després d'aquest primer tema es va afegir la banda a la que, segons ell, ja havia pagat, provocant el primer somriure del respectable, “... i la sala també”, va afegir, amb un toc d'ironia.



 

Bona banda amb el baixista Jose Robisco, el baterista Paquito Escudero i un gran Luis Robisco a les guitarres, van acompanyar de manera professional i amb brillantor al cantautor balaguerenc amb força energia i fent gala de molt bones maneres.

 

I també als cors, genialment acompanyat per l'acttriu Clara Galí, que va donar un toc alegre amb glopades elèctriques a cada tema interpretat.
 
 
 

 

Un concert intens i dinàmic que en Joan Blau va saber distribuir i enllaçar passejant per la seva breu discografia, amb les peces més noves, mesclant diferents ritmes i sabors deliciosos.

 

Poc a poc van arribar la participació de col·laboradors varis, Mia Fuentes, Alba Luz, Esteban Faro (entre ells jo mateix), que van donar dinamisme al concert i també color en alguns casos, ampliant les sensacions vibrants i l'ambient distés que s'ensumava arreu de la sala.



 

El concert va anar des d'un seriós però obert espectacle a un final reivindicatiu amb aires de festa gran.


Sense dubtes, no podem deixar de banda aquest músic que no fa gaire temps està dintre el moviment musical, però que porta dins la seva sang la força del sentiment i de la música que interpreta i viu.
 
 

 

Recomanables els seus treballs i no us perdeu els esdeveniments de l'associació “Rodautors” fundada per ell amb altres amics, de ben segur que acabaran destacant com uns dels més importants dins del panorama musical i artístic del nostre panorama futur cultural.