Frank Zappa

FRANK ZAPPA

"Tants llibres, tan poc temps"

******************************
"Tantos libros, tan poco tiempo"

******************************
"So many books, so little time"

18 de jul. 2018

POTSER SIGUI EL MOMENT © - QUIZÁS SEA EL MOMENTO ©

Foto: No Somos Escritores
 
 
Potser sigui el moment
de deixar-ho i partir dins de la soledat
cap els marges del camí,
sempre amb floretes de paper d’estany,
i fruir de les olors de primaveres closes,
estius oberts a la immensitat del no res,
tardors nacrades amb vents ocres
i hiverns amb blancors entre silencis.
 
La màgia hi serà sempre,
la pluja d’estels daurats reapareixerà
i els segles dels segles
coronaran l’estratègia de la fi.
 
No et pensis
que vol dir que me’n vaig,
només refuso tornar a caure de nou.
 
I ser lliure, lliure!
per expressar els meus desitjos,
la meva pau amb la meva pau,
el meu sexe amb cloïsses perfumades de salnitre,
els meus silencis compartits en l’univers tancat
dins la memòria dels records morts i passats.
 
I uns versos per dir-te que el meu camí continua
per dreceres més inhòspites, possiblement,
menys obertes als vostres ulls,
però plagades de llums com senyals del temps
amb els quals, acabaré aclucant la mirada.
 
**************************************
 
Quizás sea el momento
de dejarlo y partir dentro de la soledad
hacia los márgenes del camino,
siempre con florecillas de papel de estaño,
y disfrutar de los olores a primaveras cerradas,
veranos abiertos a la inmensidad de la nada,
otoños nacarados con vientos ocres
e inviernos con blancuras entre silencios.
 
La magia estará siempre,
la lluvia de estrellas doradas reaparecerá
y los siglos de los siglos
coronarán la estrategia del fin.
 
No creas
que signifique que me voy,
sólo rehúso volver a caer de nuevo.
 
Y ser libre, ¡libre!
para expresar mis deseos,
mi paz con mi paz,
mi sexo con almejas perfumadas de salitre,
mis silencios compartidos en el universo cerrado
en la memoria de los recuerdos muertos y pasados.
 
Y unos versos para decirte que mi camino continúa
por atajos más inhóspitos, posiblemente,
menos abiertos a vuestros ojos,
pero plagados de luces como señales del tiempo
con los que, acabaré entrecerrando la mirada.
 
 
“Drets reservats” – “Derechos reservados”
 
 
 

12 de jul. 2018

En la teva mar serena © - En tu mar serena ©

 
No em canso de lliscar amb la mirada,
des dels teus genolls nus cap amunt,
i m’imagino una flor carnívora
esperant obrir-se de bat a bat
a l’embranzida de la meva fiblada.
 
No pateixis, no, estimada,
perquè tu em faràs d’aixoplug
i jo, mestre en fons marí,
pervers, però amb delit,
aprofundiré en la teva mar serena. 
 
**************************************
 
No me canso de deslizarme con la mirada,
desde tus rodillas desnudas hacia arriba,
y me imagino una flor carnívora
esperando abrirse de par en par
al empuje de mi punzada.
 
No sufras, no, querida,
porque tú me harás de cobijo
y yo, maestro en fondo marino,
perverso, pero con deleite,
profundizaré en tu mar serena.
 
 
“Drets reservats – Derechos reservados"
 
 
 
 

5 de jul. 2018

DOLÇA © - DULCE ©

 
 
Ara que estàs deixant de ser nena
i t'estàs fent una doneta de cap a peus,
una ullada al teu cos remou sentiments
-sempre de dolçor i tendresa, sempre-
mentre continues i continuaràs
amb la parla tancada, mirada oberta
i un somriure necessari per la nostra existència...
 
Tan feixuga tantes vegades!
 
Dolça ets, mirall de bellesa,
silenci perenne, vida innocent.
Quan les estrelles s'apropen a tu
es difuminen amb la teva lluentor,
ja que ets una fada de contes d'infant,
d'aquells que són exemples de pau,
simplicitat, màgia i somnis secrets
abrigallats dins del teu recer.
 
***************************
 
Ahora que estás dejando de ser niña
y te estás haciendo una mujercita de pies a cabeza,
un vistazo a tu cuerpo remueve sentimientos
-siempre de dulzura y ternura, siempre-
mientras continuas y continuarás
con el habla cerrada, mirada abierta
y una sonrisa necesaria para nuestra existencia ...
 
¡Tan pesada tantas veces!
 
Dulce eres, espejo de belleza,
silencio perenne, vida inocente.
Cuando las estrellas se acercan a ti
se difuminan con tu brillo,
ya que eres un hada de cuentos infantiles,
de aquellos que son ejemplos de paz,
simplicidad, magia y sueños secretos
arropados dentro de tu abrigo.
 
 
“Drets reservats – Derechos reservados”
 
 
 

2 de jul. 2018

ESQUEIXADA PROJECT



Un dels darrers treballs musicals que ha arribat a les meves mans, és aquest CD intitulat "ESQUEIXADA PROJECT", capitanejat pel gran músic Josep Maria Merchán Bravo, un històric de l'escena musical catalana.

Membre de l'antiga formació "Esqueixada Sniff", he tingut la sort de conèixe'l en persona des de fa uns mesos i fins i tot, de tocar amb ell gràcies a un altre mestre, l'Agusti Mas.

El disc té un regust entre els setanta, vuitanta, noranta?? i per què no, fins i tot actual, amb bons arranjaments i un ritme vibrant, amb el bon colpeig del baix i la resta d'instrumentistes.

Podem dir que es tracta d'un treball desenfadat, lliure, amb força i, una cosa molt important, frescor.

Us el recomano cent per cent, la bona música mai es pot deixar passar de llarg.

Ah! i no us perdeu la col·laboració del gran Josep Maria Paris en el tema "Somnis", quin plaer!
 
*******************************************************************

Uno de los últimos trabajos musicales que ha llegado a mis manos, es este CD titulado "ESQUEIXADA PROJECT", capitaneado por el gran músico Josep Maria Merchán Bravo, un histórico de la escena musical catalana.

Miembro de la antigua formación "Esqueixada Sniff", he tenido la suerte de conocerlo en persona desde hace unos meses e incluso, de tocar con él gracias a otro maestro, Agusti Mas.

El disco tiene un sabor entre los setenta, ochenta, noventa ?? y por qué no, incluso actual, con buenos arreglos y un ritmo vibrante, con el buen golpeo del bajo y el resto de instrumentistas.

Podemos decir que se trata de un trabajo desenfadado, libre, con fuerza y, una cosa muy importante, frescura.

Os lo recomiendo cien por cien, la buena música nunca se puede dejar pasar de largo.

¡Ah! y no os perdáis la colaboración del gran Josep Maria Paris en el tema "Somnis", ¡qué placer!



"Esqueixada Project"

1 - Al ponerse el sol
2 - Barna sur
3 - Freedom Peace & Love
4 - Love songs
5 - Pasajeros en el tiempo
6 - San Luis
7 - Semana Santa en casa
8 - Somnis
9 - Torna el mar

José M. Merchán: Voz, bajo y guitarra
Ramon Bagó: Teclados
Froda Triboulet: Guitarra
Miquel Gómez: Guitarra
Kika Estrader: Bateria

Participan:
J.M.Paris, Joan Monistrol, Joanna Magariño, Antonia G. Jones, Carmen Carreter, Quico Palomar, Boris Porter

Producido por, radiotubetive.com






 

26 de juny 2018

Presentació "Llunes d'atzabeja" Stonberg Ed. - La Caníbal - 20.06.18

Barcelona, juny 2018
 
Tanit Amorós, Montse Cercós, Cristina Company, Roigé, Montse Pellicer,
Miguel Moreno, Prudenci Gatell, Rosa Maria Pérez, Lluís Urpinell, Yeti.
 

Tenia moltes ganes d'aquest recital. Comptava amb grans amics poetes, la majoria amb varis llibres publicats i amb molts versos a les seves espatlles.
 

Hi anava amb la il·lusió de sempre: la de fer una presentació de les habituals amb una presentadora meravellosa, unes paraules meves, un recitat per part dels meus amics, excel·lents poetes, i la música d'un gran cantautor i amic.
 

Però hi havia alguna cosa que em deia que de nou poqueta assistència em trobaria i això podia torbar-me.
 
 
 
Cristina Company

Vaig aribar uns minuts abans i pel camí em vaig trobar amb la jove i bonica poeta Tanit Amorós i vam intercanviar unes breus paraules, (té una mirada molt bonica). Estava encantat de comptar amb ella; fa poc temps que ens coneixem.
 

 

Després em vaig trobar amb la resta d'amics participants: en Prudenci Gatell, la Montse Pellicer (La Pellicer), la Montse Cercós (La Cercós).
 

 
La Cercós i la Pellicer

Montse Cercós

 Montse Pellicer

Quan ja estava a punt d'entrar a la Llibreria La Caníbal vaig sentir la veu d'en Roigé (Ja he arribat!) i vam fer una xerradeta com de benvinguda. 
 

Per fi vaig aconseguir entrar i posar-nos d'acord amb el Jesús de la llibreria.
 
 
Roigé

 
Roigé
 
Just abans de l'hora del començament va arribar la meva germana, la Rosa Maria i el Lluís Urpinell.
 
 
Prudenci Gatell

Rosa Maria Pérez

 
Ja hi érem tots! 
 

Però no... faltava el públic... i em vaig sentir malament, però no ho vaig voler mostrar... 
 

Tenia una sensació de desànim. Entenc que la poesia no ven, que no sóc el millor poeta del món, que  probablement la gent ja en tingui prou, a aquestes alçades de la temporada, de tants recitals i, probablement, del plasta del Gabriel Maria Pérez.
 
 
El Yeti i la Cristina Company (gran presentadora)
 
I vam començar la presentació i... voleu saber una cosa? 
 

Tot el desànim es va esvair per moments. Sí, potser era una presentació en família, íntima, però vaja uns amics que tinc, i com reciten, i com donen caliu a aquests tipus d'esdeveniments! 

Luís Urpinell

 
Em vaig sentir més que reconfortat, i emocionat de veres. 
 

Ja només faltava la màgia de la música del Roigé, sempre amb un somriure, amb ritme i fent participar al públic, brillant!
 
Roigé
 
Quina meravella tot el que vaig viure amb aquests amics tan especials. Escoltar la teva poesia interpretada per altres. Escoltar paraules tan boniques envers la teva persona i poesia, és una passada. 
 

Vull donar-vos les gràcies, Cercós, Pellicer, Prudenci, Lluís, Tanit, Rosa Maria i Roigé, de tot tot tot cor. 
 

També al Jesús de la Llibreria La Caníbal per les atencions. 
 

I als que no vau venir, ¡¡¡el que us vau perdre, ¡¡¡babaus!!!! ha, ha, ha!!
 
 
 
 


21 de juny 2018

MONS DE LLAUTÓ © - MUNDOS DE LATÓN ©

 

Fart de dir-te:
a mi no em busquis darrere d’una bandera,
ni al darrere d’un país imaginari,
ni darrere d’uns polítics de pedra,
ni darrere de malsons trenats per al plany. 
 

Mons de llautó
Mons de llautó
Mons de llautó 
 

A mi, si pot ser,
busca’m darrere de la pau,
dels que creuen en la solidaritat,
dels que donen ajuda sense res a canvi,
dels que són amics de veritat,
dels que són abanderats de la humilitat,
dels que ajuden als necessitats. 
 

Mons de llautó
Mons de llautó
Mons de llautó 
 

I no creguis en mi,
no val la pena,
no val la pena…
El món n’és ple de sants.
Jo no sóc més que un escorpí
rovellat pel pas del temps mesquí. 
 

Mons de llautó
Mons de llautó
Mons de llautó
 
 

****************************

 
Harto de decirte:
a mí no me busques detrás de una bandera,
ni detrás de un país imaginario,
ni detrás de unos políticos de piedra,
ni detrás de pesadillas trenzadas para el llanto. 
 

Mundos de latón
Mundos de latón
Mundos de latón 
 

A mí, a ser posible,
búscame detrás de la paz,
de los que creen en la solidaridad,
de los que dan ayuda sin nada a cambio,
de los que son amigos de verdad,
de los que son abanderados de la humildad
de los que ayudan a los necesitados. 
 

Mundos de latón
Mundos de latón
Mundos de latón
 

Y no creas en mí,
no vale la pena,
no vale la pena...
El mundo está lleno de santos.
Yo no soy más que un escorpión
oxidado por el paso del tiempo mezquino. 
 

Mundos de latón
Mundos de latón
Mundos de latón
 
 

“Drets reservats – Derechos reservados”
 
 
 
 
 

10 de juny 2018

CONCERT SOLIDARI - ELLIOTT MURPHY vs OLIVIER DURAND (Miguel Gallardo)


Juny 2018 

Vaig descobrir de manera tardana a l'Elliott Murphy, farà uns quants anys, en un concert d'aquells de matinada a la 2 i vaig flipar amb l'estil i les potents vibracions positives, plens de Rock del bo, d'aquell que tant m'agrada i que em va frapar absolutament. 

Des d'aquell moment em vaig dir que algun dia l'havia de veure en directe, i uns anys més tard vaig poder assistir a un mini-concert al Forum de les Cultures de Barcelona, però va ser un tast tan diminut que va deixar a tothom amb les ganes de més... Una hora només...
                                                               2013  

A l'acabar el concert, érem 4 persones esperant si sortia per poder parlar amb ell, recordo que l'escena era pràcticament a les fosques i que una de les voluntàries del festival ens va comentar que segur que sortiria a parlar amb la gent...  

Uns pocs anys més tard, vam anar a Vilafranca del Penedès i li vaig demanar a uns familiars si volien venir. 

El preu crec que era baixíssim, l'ambient càlid i com si estigués impregnat d'un caliu especial, de bon rotllo.
2014 

El concert va ser impressionant, tots vam sortir, després de 3 hores de concert amb una gran banda, amb la sensació d'haver experimentat un cicló impregnat de folk-rock i rock del més pur i amb una qualitat enorme. 

Actualment ja l'he vist no-sé-quantes-vegades i mai mai m'ha decebut. 

Per això, ara que tinc una associació que treballa amb cultura per l'autisme em vaig dir, aquest és el moment de donar impuls a la nostra associació i portar una llegenda del rock, reconeguda mundialment.

I dimecres passat, a la sala Luz de Gas es va complir el somni i Elliott, junt amb Olivier, el magnificent guitarrista, ens va oferir un concert solidari aclaparador i ple d'intensitat, amb un ritme frenètic i encobridor.

Luz de Gas 2018 

Abans, les paraules del gran il·lustrador, un gran tio, en Miguel Gallardo, per situar-nos una mica en l'entorn de l'autisme, van servir per preparar el gran concert.
 

Dues hores intenses, brillants amb temes com Chelsea Boots, Alone in my chair, Rock Ballad, On Elvis Presley Birthday, etc.  

El públic corejava els temes, saltava, ballava, picava de mans.
Espectacular. 

I l'experiència de tractar amb dues persones amb una gran personalitat: Elliott amb una amabilitat i humilitat total, Olivier amb una agradabilitat i un somrís sempre dibuixades al seu rostre.



Un agraïment a Luz de Gas per les facilitats, als membres de la junta d'Univers Agatha Autisme, al Fede Sardà per la seva simpatia i empatia i a tots els que vau assistir i els que sempre ens doneu el vostre suport.

 TOTES LES IMATGES DE LUZ DE GAS SÓN DEL GRAN FOTÒGRAF OSCAR CHOCANO ALMANZA





20 de maig 2018

LLAVIS DE COTÓ FLUIX © – LABIOS DE ALGODÓN ©

 

Et vas girar
i em vas mirar
amb aquells llavis de cotó fluix,
vaig arrufar el nas i
un pessigolleig va esmolar-me l'espinada. 
 

Les cames em tremolaven:
jo volia aquell sucre cremat
acariciant-me sense dolor i sense pausa. 
 

Minuts més tard,
jèiem entaforats sota els llençols,
amb la pell humida
i el calfred al vent. 
 

****************************

Te diste la vuelta
y me miraste
con esos labios de algodón,
fruncí el ceño y
un cosquilleo me afiló el espinazo.
 

Las piernas me temblaban:
yo quería ese azúcar quemado
acariciándome sin dolor y sin pausa.
 

Minutos más tarde
yacíamos cobijados bajo las sábanas,
con la piel húmeda
y el escalofrío al viento.
 
 

“Drests reservats – Derechos reservados”
 
 
 


30 d’abr. 2018

Presentació "Llunes d'atzabeja - Lunas de azabache" Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda




 
La presentació a la Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda del passat 26 d’abril va estar envoltada de molta sensibilitat i un caliu especial.

Són aquells moments màgics en què et sents acompanyat com si tothom formés part de la teva família: empatia, riures, complicitat, sensibilitat.

I massa bones paraules cap els meus versos o la meva persona.
D'entrada agrair a l'Helena i en Fran, membres de la Bibliotca, que ens van donar el seu suport absolut, facilitats i més a la nostra disposició, aixi com, per part d'en Fran, una introducció magnífica al que seria un esdeveniment de poc més d'una hora de durada.




En Ricard, sí, el meu germà, gran escriptor i bell amic, va fer un parlament curiós, seriós i a la vegada divertit, amb aquella ironia que moltes vegades al caracteritza i, reconegut a cau de la meva orella, bastant improvisada, però com ens coneixem de tota la vida.

En Ricard Pérez Fuster


 
Després del parlament d'en Ricard, on em va fer participar fent-me preguntes sobre els títols de cada part del llibre, em va donar la paraula i em vaig dedicar a repartir agraiments a banda i banda: als assistents, als participants, a la Biblioteca, etc.

Tot seguit vam donar pas al primer tema del mestre Agustí Mas, qui va interpretar “Albatros” de Peter Green, amb el seu bon savoir faire, notes meravelloses.

L'Agusti Mas

I a continuació la rapsòdia:

La Motse Pellicer, Montse Cercós, Rosa Maria Pérez Fuster, Daniel Ruiz-Trillo, Cristina Company, el mateix Ricard Pérez Fuster.

Escoltar els teus versos recitats per altres et posa la pell de gallina.

Montse Cercós
 
Montse Pellicer
 

Daniel Ruiz-Trillo

Cristina Company Fontané

Prudenci Gatell del Villar

Rosa Maria Pérez Fuster

Ricard Pérez Fuster


I tornar a un final brillant, amb la música de l’Agustí Mas, genial, amb qui em vaig atrevir a fer un blues i, com no, la meravellosa i improvisada participació del Xavier Asensio (que bé que van sonar!)

"Bluessejant" amb el mestre Agusti Mas

L'agustí Mas i el magnífic Xavi Asensio

Gràcies de nou a tots els que ens vau acompanyar en persona i als que sé que hi éreu malgrat no haver pogut venir.





Ah! El llibre, el podeu adquirir a la vostra llibreria per encàrrec o bé directament al web d’Stonberg Editorial.
https://stonbergeditorial.com/ca/poesia/115-llunes-d-atzabeja-lunas-de-azabache-9788494754296.html