30 de jul. 2014

A L'ALTRE COSTAT DEL MIRALL de Joan Abellaneda

 
 


Barcelona, juliol 2014

Ja fa temps que va arribar a casa el poemari d’en Joan Abellaneda, “A l’altre costat del mirall (poemes per sobreviure), però les meves darreres ocupacions havien fet impossible poder llegir-lo, bé molt de tant en quant, sí algun dels poemes.

Ara que el ritme d’aquestes ocupacions ha baixat, puc assegurar que ha valgut la pena poder degustar amb serenor i concentració d’un poemari exquisidament escrit i estructurat.

Tot comença amb un acurat pròleg de Toni Arencón, per passar a endinsar-te en la primera de les tres parts del llibre,

DE LA NATURA:

En Joan desgrana bellesa i estima per la natura, amb poemes deliciosos com “I sento la pluja”, curull d’imatges i sensacions a natura que encomanen.

O “Si fessin olor els poemes”, que et recorda les aromes del camp, de la terra humida... sí, quines bones sensacions i que bé que ens les fa sentir, amb uns versos delicats però senzills a la vegada.

DE L’ERÒTICA DE L’AMOR:

En aquesta part, el jo líric es mescla amb la força del desig, de l’eròtica, ratllant límits.

Poemes com “Per un forat” són meravelloses obres de sentiments lascius, de la força del sexe, amb una subtilesa que ratlla traspassar la línea.

Amb el poema “I em preguntes si t’estimo?, l’autor ens fa arribar a al súmmum amb un final fantàstic.

Llençols calents” i “Sense tu” són, també, uns poemes plens de sensualitat i força.

DEL DESCONSOL A L’ESPERANÇA

Aquesta darrera part és la més personal. Ens endinsem en el jo del jo líric.
Una filosofia personal. Sentiments i imatges que el propi autor vol expressar directament del seu interior, amb poemes d’una altíssima graduació com “El temps s’escola” o “Aïllar-se és morir”.

Sens dubte un gran poemari que us recomano que no deixeu passar de llarg.



26 de jul. 2014

ET FAIG UN PETÓ - TE DOY UN BESO






Et faig un petó,
d'aquests petitons
que a mi tant m'agraden.
Perquè sento la finor
d'una pell perfumada
i els meus instints volen amunt
i davallen lascius,
mentre fan malifetes
a través dels pensaments.

I et faig un altre petó,
aquest més humit i càlid,
com el de la teva tremolor
inconscient, però delitosa,
extrema i sensual
i els meus instints davallen avall
i volen les aromes amunt,
mentre a través de les mans
et faig consentides malifetes.

******************************

Te doy un beso,
de estos pequeños
que a mí tanto me gustan.
Porque siento la finura
de una piel perfumada
y mis instintos vuelan arriba
y descienden lascivos,
mientras hacen fechorías
a través de los pensamientos.

Y te doy otro beso,
este más húmedo y cálido,
como el de tu temblor
inconsciente, pero delicioso,
extremo y sensual,
y mis instintos bajan abajo
y vuelan los aromas arriba,
mientras a través de las manos
te hago consentidas fechorías.



22 de jul. 2014

ESPAIS PERDUTS - ESPACIOS PERDIDOS





Estic encetant
un berenar de paraules;
perquè em cal
escriure mots,
cosir-los
i posar-los dins d'un espai en blanc.

T'adonaràs,
doncs,
que realment
potser sóc badoc
o teixidor incomprensible
de tan sols muts sentiments.

Escolo
menudes imatges
que només jo conec,
reflex àdhuc caduc
d'una imaginació
que es va perdre en altres edats.

Innocència ambigua
a voltes sense voler-ho;
unes neurones
que juguen
i voletegen
dins dels meus espais perduts.

**************************************

Estoy iniciando
una merienda de palabras;
porque me hace falta
escribirlas,
coserlas
y ponerlas dentro de un espacio en blanco.

Te darás cuenta,
pues,
que realmente
quizás soy un loco
o un tejedor incomprensible
de solo mudos sentimientos.

Filtro
pequeñas imágenes
que solamente yo conozco,
reflejo aun caduco
de una imaginación
que se perdió en otras edades.

Inocencia ambigua
a veces sin quererlo;
unas neuronas
que juegan
y revolotean
dentro de mis espacios perdidos.



17 de jul. 2014

VELL AMIC - VIEJO AMIGO




Amb la cigarreta a la boca
el vell va, mentre canta, sol,
pel carrer envoltat de fosca.
Canta i canta, i no es sap la cançó,
què més dóna si no la coneix?
El vinet estava bo, la vida
no es frueix sense la borratxera,
vell amic.
I al matí ja passarem comptes.

La cigarreta es consumeix
i al vell ja no li queda més nit.
Es recargolarà en un caixer
i demà ja veurem, ja veurem.
Perquè pidolar pot pidolar,
però reviure s’ha acabat.
Temps de cercar més vinet,
vell amic.
I al matí ja passarem comptes.

Dies de nits, nits de dies.
El moment ha escapçat
ànimes i sentiments,
vides i alegries,
presents i futurs.
El passat va morir o
foren ells qui se’l van carregar,
vell amic.
I al matí ja passarem comptes.

*********************************

Con el cigarrillo en la boca
el viejo va, mientras canta, solo,
por la calle rodeado de oscuridad.
Canta y canta, y no se sabe la canción,
¿qué más da si no la conoce?
El vinito estaba bueno, la vida
no se disfruta sin la borrachera,
viejo amigo.
Y mañana ya pasaremos cuentas.

El cigarrillo se consume
y al viejo ya no le queda más noche.
Se acurrucará en un cajero
y mañana ya veremos, ya veremos.
Porque mendigar puede mendigar,
pero revivir se ha acabado.
Tiempo de buscar más vinito,
viejo amigo.
Y mañana ya pasaremos cuentas.

Días de noches, noches de días.
El momento ha descabezado
almas y sentimientos,
vidas y alegrías,
presentes y futuros.
El pasado murió o
fueron ellos quienes se lo pulieron,
viejo amigo.
Y mañana ya pasaremos cuentas.




13 de jul. 2014

UN ANY DE PROJECTE - UN AÑO DEL PROJECTE





Amics.

Ha passat un any ja des de que ens vam reunir per primera vegada els amics i curadors del Projecte Àgatha i personalment, crec que hem anat més lluny del que en un principi esperàvem, i això és un fet més que important.

Durant aquest camí hi ha hagut molta feina, més feina, i encara diria més(com dirien els Dupondt d’en Tintin), molta més feina, i una complicitat encoratjadora per part d’aquests grans amics que formem part d’aquest projecte.

Estic content, perquè n’he après molt amb totes les presentacions, recitals, etc., que hem fet per arreu i he conegut grans escriptors, il·lustradors, músics, sobretot AMICS, etc., i crec que gràcies a això, sí hem aconseguit l’objectiu principal: conscienciar sobre el que representa el trastorn de l’autisme.

De moment tenim el poemari, tenim la gent que ens segueix; molta gent que s’ha vinculat al projecte i ha empatitzat amb ell i emocionat i col·laborat i més i més!

O sia que, gràcies a tots pel vostre suport, de ben segur que servirà per encoratjar-nos a seguir treballant en el Projecte després d’un merescut descans estiuenc.


Gabriel Maria Pérez








Amigos,

Ha pasado un año ya desde que nos reunimos por primera vez los amigos y cuidadores del Proyecto Àgatha y personalmente, creo que hemos ido más lejos de lo que en un principio esperábamos, y esto es un hito más que importante.

Durante este camino ha habido mucho trabajo, más trabajo, y aún diría más (como dirían los Dupondt de Tintín), mucho más trabajo, y una complicidad alentadora por parte de estos grandes amigos que formamos parte de este proyecto.

Estoy contento, porque he aprendido mucho con todas las presentaciones, recitales, etc., que hemos hecho en muchos sitios y he conocido grandes escritores, ilustradores, músicos, sobre todo AMIGOS, etc., Y creo que gracias a ello, sí hemos conseguido el objetivo principal: concienciar sobre lo que representa el trastorno del autismo.

De momento tenemos el poemario, tenemos la gente que nos sigue; mucha gente que se ha vinculado al proyecto y ha empatizado con él y emocionado y colaborado y más y más!

O sea que, gracias a todos por vuestro apoyo, seguro que servirá para alentarnos a seguir trabajando en el Proyecto después de un merecido descanso veraniego.


Gabriel Maria Pérez