27 de des. 2011

En moments màgics - En momentos mágicos

En moments màgics,
passeges la teva innocent nebulosa,
acarones els perfils recòndits
dels amagatalls dels teus encens
-suprems-
vesant-los entre perfums amables,
i com carícies flirtejant amb els sentits,
fas brollar dels meus sentiments
pèrfides històries enrevessades d’amor,
ramblejant entre els solcs profunds
dels meus sospirs embadocats.

****************************

En momentos mágicos,
paseas tu inocente nebulosa,
mimas los perfiles recónditos
de los escondites de tus inciensos
-supremos-
vertiéndolos entre perfumes amables,
y como caricias flirteando con los sentidos,
haces brotar de mis sentimientos
pérfidas historias enrevesadas de amor,
rambleando entre los surcos profundos
de mis suspiros alelados.



Barcelona, 27.12.11

18 de des. 2011

PERENNE

...I d'aqui a uns dies PERENNE en paper...

******************************************

...Y dentro de unos días PERENNE en papel...

16 de des. 2011

Bogeria etèria - Locura etérea

Serè ...
exporto les teves imatges,
insereixo vocables perduts
i xiuxiuejo emocions al temps.

Abstret ...
exhorto pauses menyspreables,
encenc renecs intempestius
i amago sospirs al vent ...

... Sense fi ...

Murmuris que no entenc,
sensacions d'esbossos obscurs
amb relleus incoherents,
en sentir,
unes paraules ofegades,
entre silencis de bogeria etèria.

********************************

Sereno…
exporto tus imágenes,
inserto vocablos perdidos
y susurro emociones al tiempo.

Ensimismado…
exhorto pausas deleznables,
enciendo reniegos intempestivos
y amago suspiros al viento…

…Sin fin…

Murmuros que no entiendo,
sensaciones de bocetos obscuros
con relieves incoherentes,
al sentir,
unas palabras ahogadas,
entre silencios de locura etérea.

Barcelona, 16.12.11

12 de des. 2011

Empíricament embullat - Empíricamente enmarañado

Em vaig sentir com empíricament embullat
de clarobscurs endimoniats somnis dolços,
per passions clàssiques, profanades sensualment,
quan vaig acaronar les nebuloses aromàtiques
dels teus petons, per damunt del meu raciocini pressentit.

-Potser moments estranyament retorçats,
compostos per anhels àrduament fosos-

Llavors va aparèixer el teu imant platejat
d'entre les tremolors impol•lutes del meu pensar,
emmarcant amors lacònics, vells retaules,
com lligalls perduts en llegendes medievals
entre calzes daurats, satisfets de vins anyencs.

I entre línies vaig tornar a sentir-me bufó de la teva cort,
volent penetrar en les teves llegendes perpètues,
com absort per aquest lànguid amor temperat
que emanen les hosts de les teves candents essències,
cavalcant entre els castells dels meus boscos amagats.

-Potser llegendes estranyament misterioses,
compostes per malenconies àrduament enrevessades-


******************************************

Me sentí como empíricamente enmarañado
de claroscuros endemoniados sueños dulzones,
por pasiones clásicas, profanadas sensualmente,
cuando acaricié las nebulosas aromáticas
de tus besos, por encima de mi raciocinio barruntado.

-Quizás momentos extrañamente retorcidos,
compuestos por anhelos arduamente derretidos-

Entonces apareció tu imán plateado
de entre los temblores impolutos de mi pensar,
enmarcando amores lacónicos, viejos retablos,
como legajos perdidos en leyendas medievales
entre cálices dorados, colmados de caldos añejos.

Y entre líneas volví a sentirme bufón de tu corte,
queriendo penetrar en tus leyendas perpetuas,
como absorto por ese lánguido amor templado
que emanan las huestes de tus candentes esencias,
cabalgando entre los castillos de mis bosques escondidos.

-Quizás leyendas extrañamente misteriosas,
compuestas por melancolías arduamente enrevesadas-


Barcelona, Desembre 2011

6 de des. 2011

Amb paraules - Con palabras

Amb paraules no sé si en tindré prou
per dir-te:
-Estimada, no deixis de somriure’m.

Perquè són pluges de pólvores màgiques
perfumant els teus saltironets juganers,
per damunt l’innocència de la teva força.

Amb paraules no sé si en tindré prou
per dir-te:
-Princeseta, no deixis de picar de mans.

Perquè són repics de picarols encantats
compassant els teus batecs juganers,
per damunt la bellesa de la teva força.

Amb paraules no sé si en tindré prou
per dir-te:
-Menuda, no deixis de mirar-me als ulls.

Perquè són farcells de llumetes brillants
llustrant els teus camins laberíntics,
per damunt la dolcesa de la teva força.

Sempre cercaré
el teu somriure,
el teu picar de mans
i el teu mirar,
perquè són rierols
per calmar la set,
d’una vida de sotracs
apaivagada amb el teu esperit...

...Ben a prop meu...


************************************************


Con palabras no sé si tendré suficiente
para decirte:
-Querida, no dejes de sonreírme.

Porque son lluvias de polvos mágicos
perfumando tus saltitos juguetones,
por encima de la inocencia de tu fuerza.

Con palabras no sé si tendré suficiente
para decirte:
-Princesita, no dejes de dar palmas.

Porque son repiques de cascabeles encantados
acompasando tus latidos juguetones,
por encima de la belleza de tu fuerza.

Con palabras no sé si tendré suficiente
para decirte:
-Menuda, no dejes de mirarme a los ojos.

Porque son fardos de lucecitas brillantes
lustrando tus caminos laberínticos,
por encima de la dulzura de tu fuerza.

Siempre buscaré
tu sonrisa,
tus palmas
y tu mirar,
porque son arroyos
para calmar la sed,
de una vida de baches
apaciguada con tu espíritu...

...Muy cerca de mí...


Barcelona, Diciembre/11

2 de des. 2011

Versos esfilagarsats - Versos deshilachados

Ha rajat pausadament del meu pensar,
el deixar de cosir versos esfilagarsats
-Aquests que surten aigualits de la meva ment,
com cable elèctric, punxant espurnes-
Doncs la solitud m'adverteix, abstracta,
que el meu món escrit des de l'interior de la meva ànima,
es perdrà en l'oblit dels meus sentiments extints.

Potser dins d'una farga del meu pensar,
vulgui modelar metalls versificats incoherents,
-Aquests que rugeixen piadoses ombres de la meva ment,
com fantasmes arrogants, deambulant passions-
Doncs la solitud m'adverteix, solemne,
que el meu món escrit des de l'interior del meu bategar,
s'ofusca en l'oblit dels meus pensaments perennes.

Però d'entre les taques invisibles del meu pensar,
voltearé els rierols tendres de la teva estada llisa
-Aquests que animen a enarborar banderes sense pàtria,
com pirata salvatge, buscant tresors-
Doncs la solitud m'adverteix, intransigent,
que el meu món escrit des de l'interior del meu ego,
es fondrà entre els plecs de la teva dolçor latent.


************************************

Ha manado pausadamente de mi pensar
el dejar de coser versos deshilachados
-Estos que salen deslabazados de mi mente,
como cable eléctrico, punzando chispas-
Pues la soledad me advierte, abstracta,
que mi mundo escrito desde el interior de mi alma,
se perderá en el olvido de mis sentimientos extintos.

Quizás dentro de una fragua de mi pensar
quiera moldear metales versificados incoherentes,
-Estos que rugen piadosas sombras de mi mente,
como fantasmas arrogantes, deambulando pasiones-
Pues la soledad me advierte, solemne,
que mi mundo escrito desde el interior de mi latir,
se ofuscará en el olvido de mis pensamientos perennes.

Pero de entre las manchas invisibles de mi pensar
voltearé los riachuelos tiernos de tu morada tersa
-Estos que animan a enarbolar banderas sin patria,
como pirata salvaje, buscando tesoros-
Pues la soledad me advierte, intransigente,
que mi mundo escrito desde el interior de mi ego,
se fundirá entre los pliegues de tu dulzura latente.

Barcelona, 02.12.11