18 de gen. 2015

NO HO ENTENC - NO LO ENTIENDO © En agraïment a la Júlia Badal



CONTRA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

CONTRA VIOLENCIA DE GÉNERO



En agraïment a la Júlia Badal


No ho entenc.
Com és possible, amor meu,
que quan vaig venir a estimar-te
em confongueres amb el teu plor?

Si jo només venia a estimar-te,
com és possible, amor meu?
mai he deixat de fer-ho:
estimar-te amb tots els sentits.

Tu ets el meu plaer
i jo et dono la meva passió.
Jo seré el teu amo
i sempre seràs el meu lingot daurat.

No ho entenc.
Ahir gemegaves mentre fèiem l'amor
i avui gemegues pel dolor.
Jo sóc el teu amo
i et posseiré fins i tot el dolor.

Sí, és aquest el poder que et tinc:
fins a la fi, només meva,
però...
No ho entenc, no ho entenc,

Plores encara?

********************************

En agradecimiento a Júlia Badal


No lo entiendo.
¿Como es posible, amor mío,
que cuando vine a amarte
me confundieras con tu llanto?

Si yo sólo venía a amarte,
¿cómo es posible, mi amor?
nunca he dejado de hacerlo:
amarte con todos los sentidos.

Tú eres mi placer
y yo te doy mi pasión.
Yo seré tu dueño
y siempre serás mi lingote dorado.

No lo entiendo.
Ayer gemías mientras hacíamos el amor
y hoy gimes por el dolor.
Yo soy tu dueño
y te poseeré incluso el dolor.

Sí, es este el poder que te tengo:
hasta el fin, solo mía,
pero ...
No lo entiendo, no lo entiendo,

Lloras todavía?




Octubre 2014

Gabriel Maria Pérez 

10 de gen. 2015

AIGÜES DE MEL © - AGUAS DE MIEL ©








Aigües de mel,
estanys de molsa,
nenúfars amb fades bones
gnoms diminuts i
un aire amb aromes a espècies
d’hivern calm...
rosada,
boires nues.

I jo passejo mentre sento
batecs de natura,
vida on hi ha vida,
minúscules passejades
per caus de somriures que hivernen
un somni incessant,
un so perpetu.

Aigües de mel
Estanys de molsa.

******************************

Aguas de miel,
estanques de musgo,
nenúfares con hadas buenas
gnomos diminutos y
un aire con aromas a especias
de invierno calmo ...
rocío,
nieblas desnudas.

Y yo paseo mientras siento
latidos de naturaleza,
vida donde hay vida,
minúsculos paseos
por madrigueras de sonrisas que hibernan
un sueño incesante,
un sonido perpetuo.

Aguas de miel
estanques de musgo.



Barcelona, 10.01.15

2 de gen. 2015

QUAN LA NIT CAU © - CUANDO LA NOCHE CAE ©




Quan la nit cau
-tossuda-
i emmordassa els sons i els amorteix,
apareixen malsons o insomnis,
fulls en blanc o cròniques negres
i enfilo versos crus o irreals,
tiges d’heura que embolcallen
sinuosos sospirs
amb carícies tèrboles.

Però si penso en tu
la marea creix entre recessos
i flocs d’argent dels estels
setinen de neu blanquinosa
aquest oceà que dia rere dia
-nit rere nit-
balanceja amb suavitat
les nostres ombres
agafades de la mà.

**************************

Cuando la noche cae,
-tozuda-
y amordaza sonidos y los amortigua,
aparecen pesadillas o insomnios,
hojas en blanco o crónicas negras
y ensarto versos crudos o irreales,
tallos de hiedra que envuelven
sinuosos suspiros
con caricias turbias.

Pero si pienso en ti
la marea crece entre remansos
y copos de plata de las estrellas
satinan de nieve blanquecina
este océano que día tras día
-noche tras noche-
balancea con suavidad
nuestras sombras
cogidas de la mano.