22 de març 2017

TEMPS PREUAT © - TIEMPO PRECIADO ©




Potser no jugo gaire amb tu?
potser l'Univers em treu temps del teu univers?
Potser estic massa absorbit i no me n'adono?
 
I tinc por ...
 
No, no deixo d'estimar-te com tu a mi,
senzillament vull que coneguin el que tens,
i em costa segons, minuts, hores, dies!
 
Temps preuat!
 
Tantes vegades penso que hauria de deixar-ho
i estar només per tu i tots els meus
que en sou molts i tan fascinants!
 
I és que a voltes, sense voler-ho,
jo també em sento sol,
amb les meves platges imaginàries,
amb els meus blaus silents
amb les meves obscures tristors,
neguits i amargors.
 
**********************

¿Quizás no juego mucho contigo?
¿Quizás Univers me quita tiempo de tu universo?
¿Quizás estoy demasiado absorbido y no me doy cuenta?

y tengo miedo ...

No, no dejo de quererte como tú a mí,
sencillamente quiero que conozcan lo que tienes,
y me cuesta segundos, minutos, horas, días!

¡Tiempo preciado!

¡Tantas veces pienso que debería dejarlo
y estar sólo por ti y todos los míos,
que sois muchos y tan fascinantes!

Y es que a veces, sin quererlo,
yo también me siento solo,
con mis playas imaginarias,
con mis azules silentes
con mis oscuras tristezas,
desasosiegos y amargures.
 
 
“Drets reservats” – “ Derechos reservados”
 
 
 
 

14 de març 2017

ENCENALLS ABSTRACTES © - VIRUTAS ABSTRACTAS ©




Si et digués que he mort a trossets
segurament no voldries recompondre'm,
Com cristallets opacs
els meus darrers sospirs anirien sense guia
i per motius de soledats innòcues
acabaria convertit en pols i llim. 

D'aquí un temps no em recordaràs
ni per aquestes paraules, ni per els meus versos
tan esfilagarsats.
No, no em recordaràs i aquell llim
acabarà polvoritzat en infinits àtoms ombrejats. 

Quin final:
encenalls abstractes, quin final... 

******************************** 

Si te dijera que he muerto en trocitos
seguramente no querrías recompondre'm,
Como cristalitos opacos
mis últimos suspiros irían sin guía
y por motivos de soledades inocuas
acabaría convertido en polvo y limo.

Dentro de un tiempo no me recordarás
ni por esas palabras, ni por mis versos
tan deshilachados.
No, no me recordarás y aquel limo
terminará pulverizado en infinitos átomos sombreados.

Qué final:
virutas abstractos, qué final ...
 

 

“Drets reservats” – “Derechos reservados”
 
 
 

1 de març 2017

AGAFA’M DE LA MÀ © - CÓGEME DE LA MANO ©


 
 


Agafa'm de la mà
aquesta nova nit en vetlla,
farem una passejadeta
als voltants de la lluna blava
i si deixes de cridar
serà batalla guanyada,
si continues cridant
serà creuada sense pausa
perquè no puc
amb la teva alteritat, de vegades,
no puc resistir
sense saber el que no saps
ni el que saps, ni el perquè
d'aquestes nits rovellades. 
 
Al pit
un dolor pel neguit
malgrat
que em donis un somrís.
A la ment
un dolor que atrapa
malgrat
la llum dels teus ulls.
 
Agafa'm de la mà
Agafa'm de la mà 
 
Provaré d'apropar-te a la lluna blava,
l'astre que cada nit et vetlla,
l'astre dels llops i les bruixes
però també bona consellera
i companya d'insomnes revolts
cap als misteris dels teus misteris.
 
************
 
Cógeme de la mano
esta nueva noche en vela,
haremos un paseo
los alrededores de la luna azul
y si dejas de gritar
será batalla ganada,
si continúas gritando
será cruzada sin pausa,
porque no puedo
con tu alteridad, a veces,
no puedo resistir
sin saber lo que no sabes
ni lo que sabes, ni el porqué
de estas noches oxidades.


En el pecho
un dolor por desasosiego
pese
a que me des una sonrisa.
En la mente
un dolor que atrapa
pese
a la luz de tus ojos.


Cógeme de la mano
cógeme de la mano


Probaré de acercarte a la luna azul,
el astro que cada noche te vela,
el astro de los lobos y las brujas
pero también una buena consejera
y compañera de insomnes curvas
hacia los misterios de tus misterios.

 
 
 
"Drets reservats" - "Derechos reservados"