27 de des. 2013

M'AGRADA - ME GUSTA




M'agrada agafar amb tota la mà
la tassa calenta del primer te del dia.
M'agrada anar sol per la carretera
escoltant música i pensar en soledat.
M'agrada sentir la carícia del fred del mati
al meu rostre mig entumit per la son.
M'agrada entrar a l'oficina encara freda
per l'embat del vent del cap de setmana.
M'agraden les hores en què el silenci
s'escampa de nit arreu de tota la casa.
M'agrada prendre la cerveseta freda
dels caps de setmana, amb o sense futbol.
M'agrada llegir poemes abans de dormir
dels llibres amuntegats a la tauleta de nit.
M'agrada trobar-me amb els vells amics
que són el regal que sempre perdura.
M'agrada fer un whisky amb ells i recordar
vells moments remullats amb fums especials.
M'agrada la teva carícia suau a la meva mà
quan estic concentrat escrivint a l'habitació.
M'agrades tu com la fada de la meva vida
que em refredes els mal averanys quotidians.
M'agrada arribar a casa després de la feina
i veure't venir d'entre les ombres del rebedor.
M'agrada trobar-te cada dia a l'ordinador
malgrat el consell de no estar-s'hi massa estona.
M'agrada trobar-te ajaguda al llit
llegint novel·les o xatejant amb el mòbil.
M'agrada posar l'aparell de música
i omplir tots els racons de ritmes o melodies.
M'agraden Zappa, Young, Dylan, Morrison,
Ryan, Wemba, N'dour, Chieftains i molts més.
M'agraden Metheny, Ella, Coltrane, Chet Baker,
Miles, Grappelli, Carlton, Getz i molts més.
M'agraden l'Ovidi, el Quico, l'Hernàez, el Sisa
Pau Riba, Bibiloni, en Toti i molts més.
M'agrada estimar la meva terra, lluitar per ella,
defensar el meu idioma i revoltar-me.
M'agrada la meva illa estimada i enyorada,
amb les seves aromes, totes les seves essències.
M'agrada sentir-te tocar el piano com de petit,
tants clàssics que han passat per les teves mans!
M'agrada el teu mirar menut, els teus “mama”,
la teva carona menuda i aquests peuets menudets.
M'agrada veure't saltar i corretejar sense mesura,
les teves ulleretes i la teva veueta melindrosa.
M'agrada saber-te de ben a prop, dia rere dia,
any rere any, el teu esperit sempre és amb nosaltres.
M'agrada la teva innocència d'infant trapella
que sempre sobresurt amb un joguinejar incansable.
M'agrada el teu posat d'adolescent en rebel·lia
mentre desprens una sensibilitat recoberta de gosadia.
M'agrada sensibilitzar sobre el trastorn autista
i poder trencar el seu silenci amb poesia.
M'agrada els que creuen en Déu, els ateus,
els que professen la seva religió sense violència.
M'agrada el cel blau ras i insonor, calm,
perquè és perfil del  meu desig d'harmonia.
M'agrada poder arrencar-te més d'un somriure,
com una altra lluita diària, un plaer instintiu.
M'agrada aquesta oloreta del cafè recent fet
que perfuma l'ambient amb una fragància exquisida.
M'agrada aquesta olor del pa torrat de bon mati
que t'obre la gana i et fa anar a taula a corre-cuita.
M'agrada observar les canyes dels pescadors
i fixar-me si es mouen quan han picat l'ham.
M'agrada el passeig de nits solitàries vora la mar
i escoltar el batec de les onades a les roques.
M'agrada el piular de les orenetes
al despertar els matins de primavera clara.
M'agrada la gent que malgrat la misèria
et regala un somriure, una cançó, un ball.
M'agrada qui pren consciència de les desgràcies
i fa front comú per ajudar els necessitats.
M'agrada plantar-li cara a tants fills de puta
que et roben i s'enriuen dient-te el que et robaran.
M'agraden els amics de l'altra banda de l’oceà
que et llegeixen i encoratgen a continuar escrivint.
M'agraden els amics que tenen un altre idioma
volen llegir amb el meu i t'agraeixen la traducció.
M'agrada poder enviar a la merda infinita
a aquells que es fan els teus amics i et traeixen.
M'agrada poder opinar, escoltar i criticar
i que m'opinin, m'escoltin i ser criticat.
M'agrada el món enrarit on m'ha tocat viure
i tu, ell i aquell de més enllà, sense menyspreus.
M'agraden les amigues i els amics homosexuals
perquè tenen una gran sensibilitat especial.
M'agrada passejar pel casc antic de la meva ciutat
i sentir-me vianant d'antigues èpoques passades.
M'agraden la pau, el silenci buit, la llum tènue.

Sí...
     això m'agrada...
                       i m'agraden, encara, moltes coses més...


*****************************************************************


Me gusta coger con toda la mano
la taza caliente del primer té del día.
Me gusta ir solo por la carretera
escuchando música y pensar en soledad.
Me gusta sentir la caricia del frío de la mañana
en mi rostro medio entumecido por el sueño.
Me gusta entrar en la oficina todavía fría
por el embate del frío del fin de semana.
Me gustan las horas en que el silencio
se esparce de noche por toda la casa.
Me gusta tomar la cervecita fría
los fines de semana, con o sin fútbol.
Me gusta leer poemas antes de dormir
de los libros amontonados en la mesilla de noche.
Me gusta encontrarme con los viejos amigos
que son el regalo que siempre perdura.
Me gusta tomar un whisky con ellos i recordar
viejos momentos remojados con humos especiales.
Me gusta tu caricia suave en mi mano
cuando estoy concentrado escribiendo en la habitación.
Me gustas tú como el hada de mi vida
que me enfrías los malos augurios cotidianos.
Me gusta llegar a casa después del trabajo
y verte venir de entre las sombras del recibidor.
Me gusta encontrarte cada día en el ordenador
a pesar del consejo de no estar demasiado tiempo.
Me gusta encontrarte recostada en la cama
leyendo novelas o chateando con el móvil.
Me gusta poner el aparato de música
y llenar todos los rincones de ritmos o melodías.
Me gustan Zappa, Young, Dylan, Morrison,
Ryan, Wemba, N'Dour, Chieftains y muchos más.
Me gustan Metheny, Ella, Coltrane, Chet Baker,
Miles, Grappelli, Carlton, Getz y muchos más.
Me gustan Ovidi, Quico, Hernáez, Sisa,
Pau Riba, Bibiloni, Toti y muchos más.
Me gusta amar mi tierra, luchar por ella,
defender mi idioma y rebelarme.
Me gusta mi isla querida y añorada,
con sus aromas, todas sus esencias.
Me gusta oírte tocar el piano como de pequeño,
¡tantos clásicos que han pasado por tus manos!
Me gusta tu mirar pequeño, tus "mama",
tu carita pequeña y estos pies menuditos.
Me gusta verte saltar y corretear sin mesura,
tus gafitas y tu vocecita azucarada.
Me gusta saberte de cerca, día tras día,
año tras año, tu espíritu siempre está con nosotros.
Me gusta tu inocencia de niño travieso
que siempre sobresale con un juguetear incansable.
Me gusta tu postura de adolescente en rebeldía
mientras desprendes una sensibilidad llena de osadía.
Me gusta sensibilizar sobre el trastorno autista
y poder romper su silencio con poesía.
Me gustan los que creen en Dios, los ateos,
los que profesan su religión sin violencia.
Me gusta el cielo azul raso y insonoro, calmo,
porque es perfil de mi deseo de armonía.
Me gusta poder arrancarte más de una sonrisa,
como otra lucha diaria, una placer instintivo.
Me gusta este aroma del café recién hecho
que perfuma el ambiente con una fragancia exquisita.
Me gusta este olor del pan tostado de buena mañana
que abre el apetito y te hace ir a la mesa a toda prisa.
Me gusta observar las cañas de los pescadores
y fijarme si se mueven cuando han picado el anzuelo.
Me gusta el paseo de noches solitarias junto al mar
y escuchar el batir de las olas en las rocas.
Me gusta el piar de las golondrinas
al despertar por las mañanas de primavera clara.
Me gusta la gente que a pesar de la miseria
te regala una sonrisa, una canción, un baile.
Me gusta quien toma conciencia de las desgracias
y hace frente común para ayudar a los necesitados.
Me gusta hacerle frente a tantos hijos de puta
que te roban y se mofan diciéndote lo que te robarán.
Me gustan los amigos del otro lado del océano
que te leen y animan a seguir escribiendo.
Me gustan los amigos que tienen otro idioma,
quieren leer el tuyo y te agradecen su traducción.
Me gusta poder enviar a la mierda infinita
aquellos que se hacen tus amigos y te traicionan.
Me gusta poder opinar, escuchar y criticar
y que me opinen, me escuchen y ser criticado.
Me gusta el mundo enrarecido donde me ha tocado vivir
y tú, él y aquel de más allá, sin desprecios.
Me gustan las amigas y los amigos homosexuales
porque tienen una gran sensibilidad especial.
Me gusta pasear por el casco antiguo de mi ciudad
y sentirme peatón de antiguas épocas pasadas.
Me gusta la paz, el silencio vacío, la luz tenue.

Sí ...
     esto me gusta ...
                       y me gustan, aun, muchas cosas más ...




Barcelona, 27 desembre 2013




15 de des. 2013

CEL RAS - CIELO RASO







                                                 https://www.facebook.com/projecte.agatha

Obro el full
mai finit
de l’amor exquisit
que em deflagra
la teva dolçor melosa.

Aquesta dolçor
és el que el meu cor recull
ple de calfreds setinats
del teu cel ras ensucrat.

***************************************


Abro la hoja
nunca finita
del amor exquisito
que me deflagra
tu dulzura melosa.

Esta dulzura
es lo que mi corazón recoge
lleno de escalofríos satinados
de tu cielo raso azucarado.



Barcelona 14 desembre 2013




5 de des. 2013

FLOCS DE NATURA ARDENT - COPOS DE NATURALEZA ARDIENTE







M’he treballat la teva pell
amb petjades menudes
del meu inconsistent inconscient,
perquè volia embadalir
amb els sotracs dels teus perfums:
els de nits d’espelmes enceses
com els de mars d’aigües calentes,
i volia inundar el teu ésser
tan fornit d’encens deliciosos.

Però crec que mai no aconseguiré
libar-te amb tot el caliu
que una flor tan tendra atrau,
immensa i furtiva,
perquè ets com una corol·la perfumada,
ben fràgil i bella,
com per arrencar-te els pètals de colors
i llençar-los al vent per fer-ne floquets
de natura ardent.

***************************************************************


Me he trabajado tu piel
con huellas pequeñas
de mi inconsistente inconsciente,
porque quería embelesarme
con las sacudidas de tus perfumes,
los de noches de velas encendidas
como los de mares de aguas calientes;
y quería inundar tu ser
tan lleno de inciensos deliciosos.

Pero creo que nunca conseguiré
libarte con todo el calor
que una flor tan tierna atrae,
-inmensa y furtiva-
porque eres como una corola perfumada,
-bien frágil y bella-
como para arrancarte los pétalos de colores
y lanzarlos al viento para hacer copos
de naturaleza ardiente.



25 de nov. 2013

PIANISTA




Mumare fa més de quaranta anys que toca el piano, més de quaranta!

Dedicació plena se li diu a això, vocació enganxada a la pell, a les neurones, als gens, als dits: art pur, emoció, fidelitat i brillantor.

Mumare ha estat hores i hores durant molt de temps tocant el piano i mai, mai ningú no l’havia amenaçat, ni havia rebut cap queixa, i si ella pressentia que podia molestar a algú, deixava de fer-ho o, com ja va fer temps ençà, va insonoritzar l’habitació on té el preciós piano de cua.

Els seus veïns de l’escala mai li han retret que estudiés el piano, que li dediqués tant de temps a aquesta vocació tan personal i innata.

Ha tingut molts alumnes, ha fet concerts, acompanyaments i fins i tot fa una xerrada quinzenal sobre música i activitats relacionades amb aquest art tan meravellós.

Ara fa pocs dies, una veïna del l’escala del costat la va telefonar i la va amenaçar en denunciar-la, perquè deia era insuportable sentir aquell instrument cada tarda.

Ni tan sols la va deixar parlar, tot van ser amenaces i més amenaces.

Mumareta, tan dolça com és ella, va decidir intentar no molestar, i encarregarà una millor insonorització de “l’habitació del piano”, però el mal tràngol de la veïna desconeguda de l’escala del costat l’ha deixat entristida i perplexa.



La veïneta de la meva escala estudia el piano molt poca estona, només quan pot, perquè de temps tots n’estem mancats.

Viu sola en un piset menut, el que en diríem un estudi: no fa enrenou, no es fica amb els altres veïns i intenta passar desapercebuda.

Tots els veïns de l’escala, hem estat anys rere anys suportant un bar que tenim a baix, que fins altes hores de la matinada ha mantingut una contaminació acústica, crits, jocs de cartes, fums, fins i tot incendis, i les visites de policia, Parcs i jardins, taxistes i més taxistes, furgons isotèrmics aparcats en doble filera en llarg de tot el xamfrà i fins i tot carrer amunt.

I s’han fet un munt de denúncies però mai reeixien, fins que fa pocs anyets van decidir reformar, insonoritzar i tancar una miqueta abans que temps enrere.

El noranta per cent de veïns que donem al carrer ens havíem vist obligats a posar doble vidre per tal de no sentir l’escàndol al carrer provocat per aquest bar, i encara, quan passeges pel xamfrà, l’olor d’amoníac que desprèn l’asfalt per les pixades dels que no saben que al bar hi ha un excusat, es fa fastigosa.

Curiosament un dels parents del propietari del bar ha comprat el pis de la porta del costat de la meva veïneta.

I curiosament, també, fa un parell de dies la va amenaçar en denunciar-la si continuava tocant el piano i fent enrenou per les nits: enrenous? una persona que viu sola?




I només fa uns dies que va sortir a la llum això de la pianista a qui han demanat set anys de presó i indemnitzacions.

I s’ha difós pels diaris, per les ràdios, per televisió.

Ara Senyors, gràcies a vostès els voltors estan apareixent per tot arreu.

Quina llàstima de món on tots acabem esvalotats... quina llàstima.


*****************************************************************


Mamá hace más de cuarenta años que toca el piano, más de cuarenta!

Dedicación plena se le dice a eso, vocación pegada a la piel, a las neuronas, los genes, los dedos: arte puro, emoción, fidelidad y brillo .

Mamá ha estado horas y horas durante mucho tiempo tocando el piano y nunca, nunca nadie la había amenazado, ni había recibido ninguna queja, y si ella presentía que podía molestar a alguien, dejaba de hacerlo o, como ya hace tiempo, insonorizó la habitación donde tiene el precioso piano de cola .

Sus vecinos de la escalera nunca le han reprochado que estudiara el piano, que le dedicara tanto tiempo a esta vocación tan personal e innata.

Ha tenido muchos alumnos, ha hecho conciertos, acompañamientos e incluso hace una charla quincenal sobre música y actividades relacionadas con este arte tan maravilloso .

Hace pocos días, una vecina de la escalera contigua la llamó y la amenazó con denunciarla, porque decía era insoportable oír ese instrumento cada tarde.

Ni siquiera la dejó hablar, todo fueron amenazas y más amenazas.

Mi mamá, tan dulce como es ella, decidió intentar no molestar, y encargará una mejor insonorización de "la habitación del piano", pero el mal trago de la vecina desconocida de la escalera contigua le ha dejado entristecida y perpleja .




La vecinita de mi escalera estudia el piano muy poco tiempo, sólo cuando puede, porque de tiempo todos estamos faltos.

Vive sola en un pisito pequeño, lo que llamaríamos un estudio: no hace ruido, no se mete con los demás vecinos e intenta pasar desapercibida .

Todos los vecinos de la escalera hemos estado años tras años soportando un bar que tenemos abajo, que hasta altas horas de la madrugada ha mantenido una contaminación acústica, gritos, juegos de cartas, humos, incluso incendios, y las visitas de policía, Parques y jardines, taxistas y más taxistas, furgones isotérmicos aparcados en doble fila en largo de todo el chaflán y hasta calle arriba .

Y han hecho un montón de denuncias pero nunca exitosas, hasta que hace pocos añitos decidieron reformar, insonorizar y cerrar un poco antes que tiempo atrás.

El noventa por ciento de vecinos que damos a la calle nos habíamos visto obligados a poner doble cristal para no oír el escándalo en la calle provocado por este bar, y aún, cuando paseas por el chaflán, el olor de amoniaco que desprende el asfalto por las meadas de los que no saben que en el bar hay un retrete, se hace asqueroso.

Curiosamente uno de los parientes del propietario del bar ha comprado el piso de la puerta del lado de mi vecinita.

Y curiosamente, también, hace un par de días la amenazó en denunciarla si continuaba tocando el piano y haciendo alboroto por las noches: ¿alborotos? ¿una persona que vive sola?




Y sólo hace unos días que salió a la luz lo de la pianista a quien han pedido siete años de prisión e indemnizaciones.

Y se ha difundido en los periódicos, por las radios , por televisión.

Ahora Señores, gracias a ustedes los buitres están apareciendo por todas partes.

¡Qué lástima de mundo donde todos acabamos rebotados ...! ¡qué lástima!






20 de nov. 2013

M'ENCENS LA VIDA - ME ENCIENDES LA VIDA






 
De vegades m’he acostat a tu
i sense entendre ni saber perquè
t’allunyaves.

Després has tornat cap cot
sense voler alçar la mirada i jo,
no t’entenia, però m’encenia.

Crec que a vegades et puc parlar millor
quan entretinc les meves paraules i no,
quan vull jugar amb tu i no em deixes.

Serà, potser,
que no flueix el corrent d’aigua continu
que ambdós voldríem, però cor meu…

… M’encens la vida.


****************************************************************
 
A veces me he acercado a ti
y sin entender ni saber porqué
te alejabas.

Después has vuelto cabizbaja
sin querer levantar la mirada y yo,
no te entendía, pero me encendía.

Creo que a veces te puedo hablar mejor
cuando entretengo mis palabras y no,
cuando quiero jugar contigo y no me dejas.

Será, quizás,
que no fluye la corriente de agua continua
que ambos quisiéramos, pero corazón mío...

... Me enciendes la vida.



16 de nov. 2013

PRESENTACIÓ: PROJECTE ÀGATHA: TRENQUEM EL SILENCI AMB LA POESIA

Ja tenim el “PROJECTE ÀGATHA” en marxa.



La presentació d’ahir al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona va ser impressionant, plena de poesia, amics, grans escriptors, molta sensibilitat i més i més.


Gabriel M.Pérez, Eduard Miró Saladrigas, Víctor Panicello i Marta Pérez i Sierra


I també tenim ja una pàgina al facebook del projecte:



Tot un plaer ahir i tota una il·lusió per recórrer encara.

Gabriel M.Pérez, Eduard Miró Saladrigas, Víctor Panicello i Marta Pérez i Sierra


Anem endavant!

Gràcies a tots.


*********************************************************


Ya tenemos el "PROYECTO ÀGATHA" en marcha.


per Pere Cabaret


La presentación de ayer en el Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona fue impresionante, llena de poesía, amigos, grandes escritores, mucha sensibilidad y más y más.

Salvador Riera 


Y también tenemos ya una página del proyecto en facebook:

  
Todo un placer ayer y toda una ilusión por recorrer todavía.




¡Vamos adelante!


Gracias a todos.

7 de nov. 2013

MÉS ENLLÀ DE LES PARAULES - MÁS ALLÁ DE LAS PALABRAS




Vull mantenir-me a recer
de les peculiars maneres que tens
d'observar l'univers,
el teu univers de flames de tardor,
barreges d'oblit, mescles d'humitat incolora.

Vull mantenir-me allunyat d'aquesta obvietat
que amara el teu ser a la rosada,
al gebre que es diposita
sobre el vel dels meus sentiments,
nocturnes i impàvides reverberacions de l'ànima.

I vull sentir-me proper
a la teva envoltant calor innata;
aquesta calor a voltes estranya però present
en els desitjos infinits d’abastar-te en plenitud,
impulsiva i egocèntricament.

Però la suma d'aquests somnis,
irreverents i inconnexos,
han rebentat el meu anhel, la meva força,
les meves ganes de conquistar-te i,
atordit, em recomponc i alço les ales
en un vol al més enllà de les paraules.


*******************************************

Quiero mantenerme a salvo
de las peculiares formas que tienes
de observar el universo,
tu universo de llamas de otoño,
mezclas de olvido, mezclas de humedad incolora.

Quiero mantenerme alejado de esa obviedad
que empapa tu ser al rocío,
a la escarcha que se deposita
sobre el velo de mis sentimientos,
nocturnas y impávidas reverberaciones del alma.

Y quiero sentirme cercano
a tu envolvente calor innato;
este calor a veces extraño pero presente
en los deseos infinitos de abarcarte en plenitud,
impulsiva y egocéntricamente.

Pero la suma de estos sueños,
irreverentes e inconexos,
han reventado mi anhelo, mi fuerza,
mis ganas de conquistarte y,
aturdido, me recompongo y alzo las alas

en un vuelo al más allá de mis palabras.



31 d’oct. 2013

A PALPENTES - A TIENTAS



A palpentes m’empesco rumors:
rumors d’aigua, el fregar
de les passes per un camí
empetitit, però ample de marges,
i cerco dins la vida oberts paratges
mentre esbufego incertes paraules.

*******************************************

A tientas ingenio rumores:
rumores de agua, el frotar
de los pasos por un camino
empequeñecido, pero ancho de márgenes,
y busco dentro de la vida abiertos parajes
mientras expiro inciertas palabras.



Barcelona, 31 octubre 2013

GUARDA'M EL SECRET de Xelo Llopis








Amics.
Vull recomanar-vos aquest poemari exquisit d’una poetessa plena de sensibilitat.
Són versos menuts, però plens de vida i sentiment.






24 d’oct. 2013

PROJECTE ÀGATHA: TRENQUEM EL SILENCI AMB LA POESIA



El proper 15 de novembre

Al CENTRE COMARCAL LLEIDATÀ - Ronda Universitat, 1-1er Barcelona http://www.cclleidata.cat/

Presentació a càrrec d’ Eduard Miró Saladrigas d'un projecte literari altruista amb beneficis destinats a associacions d'autisme, per sensibilitzar sobre les conseqüències que se'n deriven degut a aquest trastorn.


**************************************************


El próximo 15 de noviembre

Al CENTRE COMARCAL LLEIDATÀ - Ronda Universitat, 1-1º Barcelona http://www.cclleidata.cat/


Presentación a cargo de Eduard Miró Saladrigas de un proyecto literario altruista con beneficios destinados a asociaciones de autismo, para sensibilizar sobre las consecuencias que se derivan debidas a este síndrome.


23 d’oct. 2013

IN MEMÒRIAM

 
 
Recordant Gabriel F. Fuster Pelegrí
 
+
 
23/10/2007
 
+
 
Recordando Gabriel F. Fuster Pelegrí

21 d’oct. 2013

ENYOR - AÑORANZA



Avui, després de molts anys, per primera vegada hem deixat la menuda durant quatre nits en un centre... i la trobo molt a faltar!!

*********************************************************


Hoy, después de muchos años, por primera vez hemos dejado a la pequeña durante cuatro noches en un centro... ¡y la echo mucho de menos!

14 d’oct. 2013

AMOR INFINITESIMAL




No he somiat en la meva nit
com en una vall enfosquida per la boira
que s'alça amunt i avall.
Més aviat en una nit plena de silencis,
i si pot ser amb tu al devora meu

... per fer-la més immensa.

No seran petons ni potser carícies,
car el baf sorgit dels nostres cossos
serà suficient per lliscar entre nosaltres
i les fragàncies de les turbulències nocturnes
abastaran de ple l'ambient asserenat.

I serà plaent... tan plaent!

Fer l'amor en silencis,
sense alçar ni la veu ni els sospirs: inerts.
No caldrà rebolcar-nos perquè serà entre somnis
i remullarem aquesta pluja de silencis
entre el nostre amor infinitesimal.

******************************************


No he soñado en mi noche
como en un valle oscurecido por la niebla
que se alza arriba y abajo.
Más bien en una noche llena de silencios,
y si puede ser contigo junto a mí

... para hacerla más inmensa.

No serán besos ni quizá caricias,
pues el vaho surgido de nuestros cuerpos
será suficiente para deslizarse entre nosotros
y las fragancias de las turbulencias nocturnas
abarcarán de lleno el ambiente sereno.

Y será placentero ... ¡tan placentero!

Hacer el amor en silencios,
sin alzar ni la voz, ni los suspiros: inertes.
No hará falta revolcarse porque será entre sueños
y remojaremos esta lluvia de silencios
entre nuestro amor infinitesimal.


6 d’oct. 2013

AQUESTA LLUNA - ESTA LUNA




Aquesta lluna que em mira,
m’espera i em guaita
amb els ulls tancats,
fent polseguera d’estrelles menudes.

Aquesta lluna que em guaita,
em mira i m’espera
amb els ulls humits,
rere unes flors d’estels fugaços.

És la lluna dels somnis:
eteris perfums personals
que s’aboquen de l’inconscient
quan entre ombres nocturnes
l’esperit exhala un sospir.


************************************

Esta luna que me mira,
me espera y me vigila
con los ojos cerrados,
haciendo polvareda de estrellas pequeñas.

Esta luna que me vigila,
me mira y me espera
con los ojos húmedos,
tras unas flores de estrellas fugaces.

Es la luna de los sueños:
etéreos perfumes personales
que se vierten del inconsciente
cuando entre sombras nocturnas
el espíritu exhala un suspiro.


29 de set. 2013

CONCERT DE MON CASINO CASAMOR - CONCIERTO DE MON CASINO CASAMOR


http://femmusicacant.blogspot.com.es/  


"Tan sols una visió personal"





Cal que a partir de ja mateix recordeu el nom d’aquesta nova formació musical: MON CASINO CASAMOR, una banda formada per un trio d’excel·lents músics que donaran que parlar.




Aquest divendres 27 de setembre, dins de la Festa Major de la Barceloneta, vaig assistir a un concert meravellós d’aquest grup on la gran qualitat musical, l’energia, i la posada en escena d’uns temes, tots de composició pròpia, amb lletres tan pròpies també, com de poetes de gran nom, entre ells Miquel Marti i Pol, va escampar-se per arreu.



Un inici  pausat que va anar esdevenint cap a un in crescendo contagiós, fins al punt que al final tothom ballava al so de la salsa, rumbes i d’altres ritmes… ska, blues/rock, funky.



No es pot negar que tenen art i bones maneres, saben portar el “tempo” i enganxen amb el sarcasme d’algunes lletres, els ritmes d’un excel·lent bateria/percussionista i la brillantor del magnífic teclista, amb l'animació i energia del cantant i guitarrista.

Me’ls imagino en un cafè/teatre, disfressant-se entre cançó i cançó, com als vells temps d’en Jaume Sisa en els seus concerts de finals dels setanta al Saló Diana.



En definitiva, una recomanació de recomanació, tot esperant que no triguin massa a treure un disc que de ben segur serà un bon regal per a qui li agrada la música ben feta i ben adobada.



Joan Casamor -El niño del burdel-: piano i banqueta.
Xavier Casino: veu i guitarra agustica.
Mon Solsona: bateria i shakers.


******************************************************

http://femmusicacant.blogspot.com.es/


"Solo una visión personal"

Conviene que a partir de ya mismo recordéis el nombre de esta nueva formación musical: MON CASINO CASAMOR, una banda formada por un trío de excelentes músicos que darán que hablar.




Este viernes 27 de septiembre, dentro de la Fiesta Mayor de la Barceloneta, asistí a un concierto maravilloso de este grupo, donde la gran calidad musical, la energía, y la puesta en escena de unos temas, todos de composición propia, con letras tan propias también, como de poetas de gran nombre, entre ellos Miquel Marti i Pol, se derramó por todas partes.



 Un inicio pausado que se fue convirtiendo en un in crescendo contagioso, hasta el punto de que al final todo el mundo bailaba al son de la salsa, rumbas y otros ritmos... ska, blues/rock, funky.




No se puede negar que tienen arte y buenas maneras, saben llevar el "tempo" y enganchan con el sarcasmo de algunas letras, los ritmos de un excelente batería/percusionista y el brillo del magnífico teclista, acompañado de la animación y energía del cantante y guitarrista.

Me los imagino en un café/teatro, disfrazándose entre canción y canción, como en los viejos tiempos de Jaume Sisa en sus conciertos de finales de los setenta en el Salón Diana.




En definitiva, una recomendación de recomendación, esperando que no tarden demasiado en sacar un disco que seguro será un buen regalo para quien le gusta la música bien hecha y bien adobada.





Joan Casamor-El niño del burdel-: piano y banqueta.
Xavier Casino: voz y guitarra acústica.
Mon Solsona: batería y shakers.