20 de maig 2015

POTSER EL MEU CERVELL © - QUIZÁS MI CEREBRO ©

 
 





Encara em queden gotes
que esdevenen versos pausats
amb calma estranya, 

                        -Potser el meu cervell- 

I no sé fer que s’esvaeixin mals rumors 

                        -malgrat tinc la pell cuirassada- 

Perquè sempre us tinc al cap,
com vampirs ufanosos i mesquins,
com falsos profetes insolidaris... 

Us conec...
Hi sou...
Ho sé...
Però no hi tornaré a caure. 

Ara ja navego en un univers realment blau
i no gris 

                        -ni glaçat- 

No,
pura intenció de donar-me als que em creuen
perquè si no, què seria de mi?
Només unes bubotes perdudes en el gris
i uns espectres de llum lineal. 

Però encara en tinc de gotes
que esdevenen versos pausats
amb calma feixuga i estranya... 

                        -Potser el meu cervell...
 

************************************************

 
Todavía me quedan gotas
que se convierten en versos pausados
con calma extraña,

                      -Quizás mi cerebro-

Y no sé hacer que se desvanezcan malos rumores

                      -a pesar de que tengo la piel acorazada-

Porque siempre os tengo en la cabeza,
como vampiros ufanos y mezquinos,
como falsos profetas insolidarios ...

Os conozco...
Estáis...
Lo sé...
Pero no volveré a caer.

Ahora ya navego en un universo realmente azul
y no gris

                   -ni helado-

No,
pura intención de darme los que me creen
porque si no, ¿qué sería de mí?
Sólo unos fantasmas perdidos en el gris
y unos espectros de luz lineal.

Pero todavía tengo gotas
que se convierten en versos pausados
con calma pesada y extraña ...

                 -quizás mi cerebro...

 

 

Gabriel Maria Pérez (Registrat)
 
 
 
 

14 de maig 2015

DIAMANT - DIAMANTE




Si el sol em dóna de cara
i la lluna m'enerva les espatlles,
prefereixo el silenci de l'univers
a la disbauja del dia esplendent.

Però si ets tu qui em ve de cara
i el teu alè em crema l'espinada,
prefereixo el rumor dels llençols rebregats
a la calma de la lava vessada.

Tinc la butxaca buida de xavalla pindolada
entre la pobresa dels meus sentits mesquins
i la mirada de misericòrdia falsa.

Però tinc la cartera plena de bitllets
per pagar el viatge directe als teus vertígens
i esmunyir-me entre els teus recòndits amagatalls.

És per això que de dia cerco la teva nit
i de nit cerco el teu dia,
perquè ets diamant vestit amb milers de delits.

**************************************

Si el sol me da de cara
y la luna me enerva la espalda
prefiero el silencio del universo
al desenfreno del día esplendoroso.

Pero si eres tú quien me viene de cara
y tu aliento me quema el espinazo,
prefiero el rumor de las sábanas arrugadas
a la calma de la lava derramada.

Tengo el bolsillo vacío de calderilla mendigada
entre la pobreza de mis sentidos mezquinos
y la mirada de misericordia falsa.

Pero tengo la cartera llena de billetes
para pagar el viaje directo a tus vértigos
y deslizarse me entre tus recónditos escondrijos.

Es por eso que de día cerco tu noche
y de noche cerco tu día,
porque eres diamante vestido con miles de deleites.







9 de maig 2015

TOBOLAN - Laura Jareño




"By Gabriel Maria Pérez"

Barcelona, Maig 2015  

Ja fa uns dies que vaig rebre aquest disc, bé rebre no, va ser un regal inesperat fet per la pròpia Laura, després d'assisitir a un concert magnífic al Racó de Baco, a Santa Coloma de Gramenet.

Sincerament us haig de dir que ja porta uns quants dies sonant tant per casa com al cotxe i és sorprenent, cada vegada que l'escoltem trobem nous registres, nous espais musicals adelitosament coberts per una espurna de suavitat musical, acompanyada d'una veu sensual perfectament motllurada i melòdicament melosa.

Sí senyor, es tracta d'un preciós i gran treball on hi podem trobar barreges de folk, boleros, pinzellades del sud, pessics al rock and roll.

Hi ha una altra cosa que ha provocat la meva admiració, i és que la nostra filla Àgatha, amb autisme, només sentir els primers acords es posa a cantar, a la seva manera esclar, però com si un pilot automàtic l'encengués i li fes penetrar, com instintivament, dins de les melodies de gairebé cada tema.

No vull destacar cap dels temes interpretats per damunt de cap altre, però trobo que “La Pàtria dels oblidats” es podria considerar com un himne en favor dels (dis) capacitats... Lloable.

I no deixem de banda els bons arranjaments i l'inestimable col·laboració del seu germà, en Javi Jareño, que aporta un plus més de qualitat al conjunt del cd.

Una recomanació de totes totes.

************************************************************************

"By Gabriel Maria Pérez"


Barcelona, Mayo 2015  

Ya hace unos días que recibí este disco, bien recibir no, fue un regalo inesperado hecho por la misma Laura, después de asistir a un concierto magnífico en el Rincón de Baco, en Santa Coloma de Gramenet.

Sinceramente os tengo que decir que ya lleva varios días sonando tanto para casa como en el coche y esperar, cada vez que la escuchamos encontramos nuevos registros, nuevos espacios musicales deliciosamente cubiertos por una chispa de suavidad musical, acompañada de una voz sensual perfectamente moldurada y melódicamente melosa.

Sí señor, se trata de un precioso y gran trabajo donde podemos encontrar mezclas de folk, boleros, pinceladas del sur, pellizcos al Rock and Roll.

Hay otra cosa que ha provocado mi admiración, y es que nuestra hija Àgatha, con autismo, sólo oír los primeros acordes se pone a cantar, a su manera claro, pero como si un piloto automático la encendiera y la hiciera penetrar, como instintivamente, dentro de las melodías de casi cada tema.

No quiero destacar ninguno de los temas interpretados por encima de cualquier otro, pero creo que "La Patria dels Oblidats" se podría considerar como un himno en favor de los (dis) capacitados ... Loable.

Y no dejemos de lado los buenos arreglos y la inestimable colaboración de su hermano, Javi Jareño, que aporta un plus más de calidad al conjunto del cd.

Una recomendación a toda costa.