30 d’abr. 2015

LA MEVA AMIGA JÚLIA - MI AMIGA JÚLIA


“Per la Júlia Badal”



Hi ha camins inequívocs i convergents
on les mirades i sentiments s'uneixen
per a una sola fi,
per un sol fil:
moments dolços de la vida
on uns esperits acaben coincidint.

Amb sorpresa el joc és paral•lel,
la placidesa es contamina
i tot és sinònim de bona harmonia,
enteniment, il•lusions,
sensibilitat en projectes solidaris,
molt de cor, molta humanitat.

Jo m'he trobat un cor especial
que ha vorejat camins abruptes,
d'altres amb dolor físic immadur,
també burletes situacions que no es mereix
ja que té l'ànima del bon amic, alè net.

La meva amiga Júlia per mi és especial:
dins l'habitatge del meu cor esvalotat
hi ha una cambra màgica reservada,
amb suaus batecs plens d'intensitat
exclusius per a la seva gran sensibilitat.

*************************************

Hay caminos inequívocos y convergentes
donde las miradas y sentimientos se unen
para un solo fin,
por un solo hilo:
momentos dulces de la vida
donde unos espíritus terminan coincidiendo.

Con sorpresa el juego es paralelo,
la placidez se contamina
y todo es sinónimo de buena armonía,
entendimiento, e ilusiones,
sensibilidad en proyectos solidarios,
mucho corazón, mucha humanidad.

Yo me he encontrado un corazón especial
que ha bordeado caminos abruptos,
otros con dolor físico inmaduro,
también burlonas situaciones que no se merece,
ya que tiene el alma del buen amigo, aliento limpio.

Mi amiga Júlia para mí es especial:
dentro de la vivienda de mi corazón alborotado
hay una cámara mágica reservada,
con suaves latidos llenos de intensidad
exclusivos para su gran sensibilidad.


Barcelona 30 abril 2015





23 d’abr. 2015

MOMENTS - MOMENTOS ©

 



 

Quinze segons.
Vint.
cinc?
Dóna-me'ls!
No necessit més temps.
Un bes suau als llavis
i una carícia a la galta. 

********************************

Quince segundos.
Veinte.
¿Cinco?
¡Dámelos!
No necesito más tiempo.
Un beso suave en los labios
y una caricia en la mejilla.

  

Barcelona, 23 abril 2015

Gabriel Maria Pérez

 

 

 

 

20 d’abr. 2015

LA MEVA MAR - MI MAR ©




 
 
Encara tinc la meva mar,
aquella mar que encara m'espera
a només unes onades més enllà,
superba i excelsa,
amb plenitud de calma o bravura
segons el vent l’empeny. 

La meva mar,
amb pinzellades mediterrànies,
amb ametllers i oliveres,
penya-segats on asseure's a recordar
perennes desitjos mai sadollats,
com espelmes que s'encenen i s'amaguen
i s'apaguen i es descobreixen:
boscos amb olors fines a pinassa
barrejada amb sol, aigua i arena. 

Encara sé que la meva mar m'estima,
malgrat pugui trigar a tornar,
perquè el meu cor és part de la seva sang
i la meva sang forma part del seu cor.
 

***********************************

 
Todavía tengo mi mar,
aquella mar que todavía me espera
a sólo unas olas más allá,
soberbia y excelsa,
con plenitud de calma o bravura
según el viento la empuja.

Mi mar,
con pinceladas mediterráneas,
con almendros y olivos,
acantilados donde sentarse a recordar
perennes deseos nunca saciados,
como velas que se encienden y se esconden
y se apagan y se descubren:
bosques con olores finos a pinaza
mezclada con sol, agua y arena.

Aun sé que mi mar me ama,
aunque pueda tardar en volver,
porque mi corazón es parte de su sangre
y mi sangre forma parte de su corazón.

 

 Gabriel Maria Pérez

Barcelona 20/04/15

 

14 d’abr. 2015

UN IMPOSSIBLE © - UN IMPOSIBLE ©





Mai m'associaré amb el diable,
sempre amb tu
que seràs tal com una verge impol·luta
però calenta als meus desitjos de plaer,
a voltes esotèrics, d'altres sense sadoll possible.

De vegades m' atipo de desitjos infidels:
moviments pertorbadors del meu ego
que sovintegen tiges d'heures neuronals,
com un entramat d'aquelarres nocturns
per la revolta del subconscient.

Mai, mai m'associaré amb el dimoni,
sempre, sempre amb tu.
Tal com una dea blanca profundament sensual
injectada de lasciu desig infidel
devers les meves urpes malicioses.

I des de l'infern,
un udol bàrbar per arrencar-te dels meus crits,
dels meus instints més bàsics,
depredadors...

... Un impossible...

***************************

Nunca me asociaré con el diablo,
siempre contigo
que serás como una virgen impoluta
pero caliente a mis deseos de placer,
a veces esotéricos, otros sin ahíto posible.

A veces me harto de deseos infieles:
movimientos perturbadores de mi ego
que abunda en tallos de hiedras neuronales,
como un entramado de aquelarres nocturnos
por la revuelta del subconsciente.

Nunca, nunca me asociaré con el demonio,
siempre, siempre contigo.
Como una diosa blanca profundamente sensual
inyectada de lascivo deseo infiel
hacia mis garras maliciosas.

Y desde el infierno,
un aullido bárbaro para arrancarte de mis gritos,
de mis instintos más básicos,
depredadores …

... Un imposible ...



6 d’abr. 2015

AMICS I VIDA - AMIGOS Y VIDA




“Per Wally i Fred”


Hem estat amb uns amics:
uns amics que tenen un cor
ple d’art, ple de vida
i una delicadesa molt tendra.

Com s’ho fa el temps
per volar i deixar volar les ànimes
cap a un vent inhòspit?

Els meus amics són deliciosos:
viuen en una part de la Terra
on l’oxigen s’escola per arreu,
amb paisatges que enamoren.

Com s’ho fa la vida
per esmicolar-se i rovellar-se
cap a una capsa sense vents?

M’estimo molt els meus amics:
Uns amics tan llunyans en l’espai
però tan propers en els sentiments
i una deliciosa manera d’abrigallar.

Està feta la seva vida per nosaltres
o tan sols compartim tresors de vida
i la consumim de manera similar?

Potser sigui un misteri més
per continuar estimant uns dies
dins la corol·la d’una flor encisada
adornada amb pintures abstractes.

*************************************

“Para Wally y Fred”


Hemos estado con unos amigos:
unos amigos que tienen un corazón
lleno de arte, lleno de vida
y una delicadeza muy tierna.

Cómo lo hace el tiempo
para volar y dejar volar las almas
hacia un viento inhóspito?

Mis amigos son deliciosos:
viven en una parte de la Tierra
donde el oxígeno se cuela por todas partes,
con paisajes que enamoran.

Cómo lo hace la vida
para desmenuzarse y oxidarse
hacia una caja sin vientos?

Quiero mucho a mis amigos:
unos amigos tan lejanos en el espacio
pero tan cercanos en los sentimientos
y una deliciosa manera de arropar.

¿Está hecha su vida para nosotros
o sólo compartimos tesoros de vida
y la consumimos de manera similar?

Quizás sea un misterio más
para continuar amando unos días
dentro de la corola de una flor hechizada
adornada con pinturas abstractas.