26 de nov. 2016

SI ARRIBO A VELL © - SI LLEGO A VIEJO ©

 
Imatge, UAB

 

Si arribo a vell, em donaràs la mà
i em portaràs en cotxe
a donar una volta per l’Arrabassada?
Em duràs a dinar menjar casolà
a un restaurant de la costa? 

Jo provaré d’explicar-te històries
d’aquelles que per mi són encara novelles.
Històries de quan vaig ser jove,
de bars emboirats plens de crits,
música encesa, riallades i mort. 

Passaré per moments màgics
però també per tristors, somnis romputs
i papallones de fum tenebrós. 

Potser no em creuràs,
com quan no em creia els meus avis:
tantes coses havies fet? 

Si arribo a vell, m’acaronaràs l’esquena
i dansarem belles melodies?
Cançons de vell i cançons de pau.
Em duràs a sopar amb la família
un capvespre d’estiu? 

Jo provaré a seguir-te contant
que la vida són escales fatigoses,
tresors que guanyes i perds
però sempre volent aturar el temps
i jugar damunt un glop d’infantesa. 

******************************

Si llego a viejo, ¿me darás la mano
y me llevarás en coche
a dar una vuelta por la Arrabassada?
¿Me llevarás a comer comida casera
a un restaurante de la costa?

Yo trataré de contarte historias
de aquellas que para mí son aún noveles.
Historias de cuando fui joven,
de bares nublados llenos de gritos,
música encendida, carcajadas y muerte.

Pasaré por momentos mágicos
pero también por tristezas, sueños rotos
y mariposas de humo tenebroso.

Tal vez no me creas,
como cuando no me creía a mis abuelos:
¿Tantas cosas habías hecho?

Si llego a viejo, ¿me acariciarás la espalda
y bailaremos bellas melodías?
Canciones de viejo y canciones de paz.
¿Me llevarás a cenar con la familia
un atardecer de verano?

Yo probaré a seguirte contando
que la vida son escaleras fatigosas,
tesoros que ganas y pierdes
pero siempre queriendo detener el tiempo
y jugar sobre un sorbo de niñez.
 

 

“Tots els drets reservats” – “Todos loa derechos reservados”
 
 
 
 

21 de nov. 2016

SEGLE XXI © - SIGLO XXI ©



Ja estic pensant en final de mes
En arribar a casa al vespre
En prendre'm la cerveseta del cap de setmana
En les vacances de Nadal i les d'estiu i ...
En  demanar hora per anar al metge.
En què hauré de comprar avui al súper.
En que tinc gana i falta una hora per dinar encara.
En que tinc son i tinc ganes ja d'anar al llit
En sortir de marxa amb els meus amics
En anar a un concert, al cinema o al teatre.
En  posar la calefacció perquè començo a tenir fred.
En agafar el cotxe i anar-me'n d'excursió
En fer una passejada pel centre de la ciutat.
En treure a passejar el gos.
En veure la tele tot el dia.
En veure els partits del cap de setmana.
En ...
 
Aigua clara amb cel rogent
Pluja o vent
Rosada
Estels dringants
Lluna immensa
Sol radiant.
 
Ells pensen en si arribaran al final del dia.
En on dormiran aquesta nit
En si podran beure, menjar, respirar
En que no hi ha data pel final del terror
En com i on curar-se les ferides de guerra i malaltia
En quant més hauran de patir la inclemència del temps
En quan deixaran de veure sang i desolació
En quan deixaran de veure la mort al seu voltant
en quan deixaran de veure el plany al seu voltant
En quants amics, conegut i familiars els queda per perdre.
En qui hi ha sota les runes
En quan els malparits deixaran de bombardejar-los
En quan els malparits deixaran de bombardejar els hospìtals
En quan acabarà el caos, l'odi, la tortura, la vexació
En on és el déu de la pau que els han pregonat.
En per què els ha tocat a ells i no a altres.
En qui serà el seu salvador, si és que n'hi ha
En quan els aniquiladors s'adonaran que ja som al segle XXI 
 
Al segle XXI 
 
No hi ha aigua ni cel
Pluja de foc i ona expansiva
Flamarades de pànic
Lluna apagada
Sol imaginari
 
Sí, AL SEGLE XXI! 
 
*********************************************
 
Ya estoy pensando en fin de mes.
En llegar a casa por la tarde
En tomarme la cervecita del fin de semana
En las vacaciones de Navidad y las de verano y ...
En pedir hora para ir al médico.
En qué tendré que comprar hoy en el súper.
En que tengo hambre y falta una hora para comer todavía.
En que tengo sueño y tengo ganas ya de ir a la cama
En salir de marcha con mis amigos
En ir a un concierto, al cine o al teatro.
En poner la calefacción porque empiezo a tener frío.
En coger el coche e irme de excursión
En un paseo por el centro de la ciudad.
En sacar a pasear al perro.
En ver la tele todo el día.
En ver los partidos del fin de semana.
En ...

Agua clara con cielo rojizo
Lluvia o viento
rocío
estrellas tintineantes
Luna inmensa
Sol radiante

Ellos piensan en sí llegarán al final del día.
En dónde dormirán esta noche
En si podrán beber, comer, respirar
En que no hay fecha para el final del terror
En cómo y dónde curarse las heridas de guerra y enfermedad
En cuanto más deberán sufrir la inclemencia del tiempo
En cuándo dejarán de ver sangre y desolación
En cuándo dejarán de ver la muerte en el super alrededor
En cuándo dejarán de ver el llanto a su alrededor
En cuantos amigos, conocido y familiares les queda por perder.
En quién está bajo los escombros
En cuándo los malnacidos dejarán de bombardearlos
En cuándo los malnacidos dejarán de lado los hospitales
En cuándo los malnacidos dejarán de lado los civiles
En cuándo terminará el caos, el odio, la tortura, la vejación
En dónde es el dios de la paz que los han pregonado.
En por qué les ha tocado a ellos y no a otros.
En quién será su salvador, si es que los hay
En cuándo los aniquiladores se darán cuenta de que ya estamos en el siglo XXI
En el siglo XXI

No hay agua ni cielo
Lluvia de fuego y onda expansiva
Llamaradas de pánico
Luna apagada
Sol imaginario

Sí ¡EN EL SIGLO XXI!

 
 
 
 

14 de nov. 2016

D’AMAGAT © – A ESCONDIDAS ©


Il·lustració - Ilustración:  Valentina Botana



Un príncep i una princesa,
un rei sense tro,
una musa blava
i el temps va passant. 

Delicadament
la neu caurà
damunt muntanyes d’oblit,
mentre sé que trepitjaràs
blancor perenne. 

Una reina i un rei
amb prínceps blaus,
guerres i lluites grises
per un camí blau;
la drecera no arriba mai.

Pausadament, et diré
que és bo tenir-te a prop,
com lluny els mals averanys. 

Divagaré com sempre,
escriuré versos
i potser veus del més enllà
em diran que m’apropi,
però ho faré d’amagat. 

*********************

Un príncipe y una princesa,
un rey sin trono,
una musa azul
y el tiempo va pasando.

Delicadamente
la nieve caerá
sobre montañas de olvido,
mientras sé que pisarás
blancura perenne.

Una reina y un rey
con príncipes azules,
guerras y luchas grises
por un camino azul;
el atajo no llega nunca.

Pausadamente, te diré
que es bueno tenerte cerca,
como lejos los malos augurios.

Divagaré como siempre,
escribiré versos
y quizá voces del más allá
me dirán que me acerque,
pero lo haré a escondidas.
 

 

“Tots els drets reservats” – “Todos los derechos reservados”

 

 

7 de nov. 2016

No em diguis, amor © - No me digas, amor ©


 
 
No em diguis, amor
que quan un està sol
amb aquest silenci només romput
per una blue note,
no et sents com dins d’un núvol
de mar perfumat amb bemolls. 

No em diguis, amor
que no podem arribar
a beure del nostre clímax silent,
amb bombolletes de perfídia
i somriures maliciosos. 

No em diguis, no em diguis, amor. 

Seré sempre
un solitari rodamón del teu cos,
un devorador dels teus plaers,
mentre la lluna i el blues
m’acompanyin com dins d’un núvol
de mar perfumat amb bemolls. 

************************* 

No me digas, amor
que cuando uno está solo
con este silencio sólo roto
por una blue note,
no te sientes como dentro de una nube
de mar perfumado con bemoles.

No me digas, amor
que no podemos llegar
a beber de nuestro clímax silente,
con burbujitas de perfidia
y sonrisas maliciosas.

No me digas, no me digas, amor.

seré siempre
un solitario vagabundo de tu cuerpo,
un devorador de tus placeres,
mientras la luna y el blues
me acompañen como dentro de una nube
de mar perfumada con bemoles.
 
 
"Tots els drets reservats" - "Todos los derechos reservados"
 
 

1 de nov. 2016

PER QUÈ? © - ¿POR QUÉ? ©



 

A voltes em pregunto,
Per què a mi i no a un altre?
-I em sé egoista-
Per què et parlo i no m'entens?
Per què ens miren estranyats?
Per què em gires la mirada?
Per què la gent no t'entén?
Per què no entens la gent?
Per què tanta lluita
si tantes vegades resta en paper mullat?
Per què els astres no em donen més llum
i l'Univers no t’encén la consciència?
Per què n’hi ha tants de bons
i tants de dolents que es mofen del teu puzzle?
Per què et retallen els ajuts?
Per què utilitzen el teu trastorn
com a arma de desqualificació?
Per què hi ha qui vol
trencar els teus silencis amb mentides?
Per què la teva llum és blava
i la meva tantes vegades gris?
Per què voldria sentir-me lliure
si estic lligat per sempre a tu?
-I m’encanta ... però em fatiga-
Per què et veig amb ocells volant
cap a boscos de la incertesa?
Per què no anem tots
cap a la mateixa causa en què lluitem?
Per què tantes remors en silenci?
Per què tantes passes al buit?
Per què lluito per tu? 

Perquè ... t’estim tant!
 

**************************

A veces me pregunto,
¿Por qué a mí y no a otro?
-Y me sé egoísta-
¿Por qué te hablo y no me entiendes?
¿Por qué nos miran extrañados?
¿Por qué me giras la mirada?
¿Por qué la gente no te entiende?
¿Por qué no entiendes a la gente?
¿Por qué tanta lucha
si tantas veces queda en papel mojado?
¿Por qué los astros no me dan más luz
y el Univers no te enciende la conciencia?
¿Por qué hay tantos buenos
y tantos malos que se mofan de tu puzzle?
¿Por qué te recortan las ayudas?
¿Por qué utilizan tu trastorno
como arma de descalificación?
¿Por qué hay quien quiere
romper tus silencios con mentiras?
¿Por qué tu luz es azul
y la mía tantas veces gris?
¿Por qué querría sentirme libre
si estoy ligado por siempre a ti?
-Y me encanta ... pero me fatiga-
¿Por qué te veo con pájaros volando
hacia bosques de la incertidumbre?
¿Por qué no vamos todos
hacia la misma causa en la que luchamos?
¿Por qué tantos rumores en silencio?
¿Por qué tantos pasos al vacío?
¿Por qué lucho por ti?

¡Porque ... te quiero tanto!
 

 

“Tots els drets reservats” – “Todos los derechos reservados”