7 de des. 2015

INCERTA© - INCIERTA©





Un sol de mitja nit
empeltat per miralls de lluna plena,
amb perfils de mitja estrella
envers les cruïlles de la matinada,
-serena i freda-
em crea un insomni trepat,
paraules que s’escolen cap el desig
i una llum esmorteïda:
l’emoció es relega en pols.

Dia que és nit suprema,
matinades de dies esvelts...
Paraules que no s’entenen,
com un deliri més
de la natura incerta i personal
del meu interior més irreal.

La lluna del migdia
empesa per espills de sol terral,
amb paratges de plena llum
devers les dreceres de l’alba,
-serena i freda-
em provoca un somni de claror,
versos que s’esfilagarsen cap els sentits
i una llum imponent:
la boira es transforma en miratge.

************************************


Un sol de medianoche
injertado por espejos de luna llena,
con perfiles de media estrella
hacia las encrucijadas de la madrugada,
-serena y fría-
me crea un insomnio taladrado,
palabras que fluyen hacia el deseo
y una luz amortiguada:
la emoción se relega en polvo.

Día que es noche suprema,
madrugadas de días esbeltos ...
Palabras que no se entienden,
como un delirio más
de la naturaleza incierta y personal
de mi interior más irreal.

La luna del mediodía
empujada por espejos de sol terral,
con parajes de la luz
hacia los atajos del alba,
-serena y fría-
me provoca un sueño de claridad,
versos que se deshilachan hacia los sentidos
y una luz imponente:
la niebla se transforma en espejismo.




2 comentaris:

  1. ...como un delirio más
    de la naturaleza incierta y personal
    de mi interior más irreal...

    Por Días, más y mejor poeta, siempre creciendo.
    fuerte abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias, Sr. Buitrago.
      Un fuerte abrazo de corazón

      Elimina