20 de febr. 2021

PARTIDA (català - castellano)


El temps passa inexorablement i esclafa els boscos de les jungles de les rondalles del teu cervell. Aquells moments que has viscut intensament, amb gent única i extraordinària, amb el cap més perdut que res però amb unes ganes de viure i enfrontar-se a perills i proves que ara no gosaria tornar a provar. I et trobes grans alumnes de la carrera de la vida, de la cursa per l’experiència entre la llum i la foscor, entre el límit i el penya-segat. Et trobes a grans i grans missatgers del viure amb un somriure, amb un endavant. Fa pocs dies vaig saber del traspàs d’un d’aquests grans amics. Ves per on, feia molts anys que no el veia, estàvem a punt de tornar a veure’ns i... aquesta sobtada desaparició m’ha afectat amb punxades al cor i humitats als ulls... I el temps passa i continuem aquí i allà, fent la nostra ruta per aquestes estretes giragonses, tan laberíntiques fins al final del viarany.

“Va partir”

Va partir el meu amic,
el meu col·lega,
el meu “germà”,
un tros de la meva vida,
un llenç de la meva història,
part del meu ésser,
licor de la meva copa,
gotim del meu cor.

I m'he omplert
d'aigües sentides
en una barca a sotsobre:
carícies de punta,
pell de vidre,
encenalls de pena,
el meu esperit en caiguda lliure
per un pendent abrupte.

¿Hauràs arribat ja
a la teva meta més llunyana?


*********************

El tiempo pasa inexorablemente y arrasa los bosques de las junglas de las rondallas de tu cerebro. Aquellos momentos que has vivido intensamente, con gente única y extraordinaria, con la cabeza más perdida que nada pero con unas ganas de vivir y enfrentarte a peligros y pruebas que ahora no osaría volver a probar. Y te encuentras grandes alumnos de la carrera de la vida, de la carrera por la experiencia entre la luz y la oscuridad, entre el límite y el acantilado. Te encuentras a grandes y grandes mensajeros del vivir con una sonrisa, con un adelante. Hace pocos días supe del traspaso de uno de estos grandes amigos. Mira por donde, hacía muchos años que no le veía, estábamos a punto de volver a vernos y... Esta repentina desaparición me ha afectado con pinchazos en el corazón y humedades en los ojos... I el tiempo pasa y seguimos aquí y allá, haciendo nuestra ruta por estas estrechas curvas, tan laberínticas hasta el final del vericueto.

“Partió”

Partió mi amigo,
mi colega,
mi “hermano”,
un pedazo de mi vida,
un lienzo de mi historia,
parte de mi ser,
licor de mi copa,
gajo de mi corazón.

Y me he llenado
de aguas sentidas
en una barca en zozobra:
caricias de punta,
piel de lija,
virutas de pena,
mi espíritu en caída libre
por una pendiente abrupta.

¿Habrás llegado ya
a tu meta más lejana?

 

“Drets reservats – Derechos reservados”


 

2 comentaris:

  1. Segur que et mira i somriu, potser fá i tot una riatlle, tant seva per dir-te.." tranquil amic, estás en mi.."

    ResponElimina