8 de gen. 2012

Amb el llum del teu somriure - Con la luz de tu sonrisa

De vegades olors a cremor
brollant incessantment del cervell;
aquella esponja plena de circuits embullats
entre vocables estranys, sensacions eixutes.

De vegades gelosies d’amargura
removent salvatgement la ment;
aquella teranyina mesquinament eclèctica
entre reductes inhòspits, laberints esquerps.

De vegades voldria cridar al vent
allò que són udols de ràbia continguda;
aquella que el cremar diari de la vida remulla
entre escarafalls abruptes, fonts enterbolides.

Però tantes vegades aquest encegament
s’il•lumina entre arcs de Sant Martí suprems,
quan lluitant entre foscor i desànims
apareix sempre el teu estimar, innocentment llustrat

...Amb la llum del teu somriure


*********************************

A veces olores a ardor
brotando incesantemente del cerebro;
esa esponja llena de circuitos enmarañados
entre vocablos extraños, sensaciones secas.

A veces celosías de amargura
removiendo salvajemente la mente;
esa telaraña mezquinamente ecléctica
entre reductos inhóspitos, laberintos ariscos.

A veces quisiera gritar al viento
lo que son aullidos de rabia contenida;
aquella que el quemar diario de la vida remoja
entre aspavientos abruptos, fuentes enturbiadas.

Pero tantas veces esta ceguera
se alumbra entre arco iris supremos,
cuando luchando entre oscuridad y desánimos
aparece siempre tu querer, inocentemente lustrado

... Con la luz de tu sonrisa.

Barcelona, 08.01.12

2 comentaris:

  1. Querido amigo;este poema le he leido y comentado varias veces; pero no me cansaré de decirte que
    !que suerte teneis ambos! por el amor mutuo que os profesais.
    Un fuerte abrazo

    ResponElimina
  2. José María.
    Este poema es parecido a otro que acaba también con la sonrisa de la persona querida.
    Gracias por estar.

    Un fuerte abrazo.

    ResponElimina