17 de jul. 2012

Va clarejar - Amaneció

Va clarejar el dia

amb un sospir menys de l'ànima

la que trencada es retorça d'oblits

i transpira opulència de desencisos.



Dels meus passejos nocturns

un mirall irradiava estels fugaços

amb serpentines de desitjos imaginaris

conjunció de constel·lacions i satèl·lits.



A les escletxes del meu esperit

una troca de delits ocults

doncs la mà de la innocència

va empènyer ombres cobertes de desig.



Mentre la lluna apaïsada

mostrava halos d'inquietud

imatges de papallones blanques

conjugaven milers de dibuixos màgics.



La gran volta de l'univers

era un festí de llums eteris

repartits escletxa a escletxa

pels horitzons de la foscor.



Però va clarejar el dia

amb un sospir clavat en l'ànima

la que partida es retorça d'oblits

i transpira vacuïtats perdudes.



************************************************



Amaneció el día

con un suspiro menos del alma

la que quebrada se retuerce de olvidos

y transpira opulencia de sinsabores.



De mis paseos nocturnos

un espejo irradiaba estrellas fugaces

con serpentinas de deseos imaginarios

conjunción de constelaciones y satélites.



A los resquicios de mi espíritu

una madeja de deleites ocultos

pues la mano de la inocencia

empujó sombras cubiertas de deseo.



Mientras la luna apaisada

mostraba halos de inquietud

imágenes de mariposas blancas

conjugaban miles de dibujos mágicos.



La gran bóveda del universo

era un festín de luces etéreas

repartidas resquicio a resquicio

por los horizontes de la oscuridad.



Pero amaneció el día

con un suspiro clavado en el alma

la que partida se retuerce de olvidos

y transpira vacuidades perdidas.



Barcelona, Juliol 2012




2 comentaris: