14 d’oct. 2013

AMOR INFINITESIMAL




No he somiat en la meva nit
com en una vall enfosquida per la boira
que s'alça amunt i avall.
Més aviat en una nit plena de silencis,
i si pot ser amb tu al devora meu

... per fer-la més immensa.

No seran petons ni potser carícies,
car el baf sorgit dels nostres cossos
serà suficient per lliscar entre nosaltres
i les fragàncies de les turbulències nocturnes
abastaran de ple l'ambient asserenat.

I serà plaent... tan plaent!

Fer l'amor en silencis,
sense alçar ni la veu ni els sospirs: inerts.
No caldrà rebolcar-nos perquè serà entre somnis
i remullarem aquesta pluja de silencis
entre el nostre amor infinitesimal.

******************************************


No he soñado en mi noche
como en un valle oscurecido por la niebla
que se alza arriba y abajo.
Más bien en una noche llena de silencios,
y si puede ser contigo junto a mí

... para hacerla más inmensa.

No serán besos ni quizá caricias,
pues el vaho surgido de nuestros cuerpos
será suficiente para deslizarse entre nosotros
y las fragancias de las turbulencias nocturnas
abarcarán de lleno el ambiente sereno.

Y será placentero ... ¡tan placentero!

Hacer el amor en silencios,
sin alzar ni la voz, ni los suspiros: inertes.
No hará falta revolcarse porque será entre sueños
y remojaremos esta lluvia de silencios
entre nuestro amor infinitesimal.


4 comentaris:

  1. quanta delicadesa hi ha en aquest versos, m'has emocionat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xelo. Un plaer i més venint de qui ve.
      Besada dolça.

      Elimina
  2. un gran poema gabriel, sens dubte t'has superat. Felicitats ! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan.
      Les tevés paraules m'omplen.
      Una abraçada amb el meu afecte.

      Elimina