2 de gen. 2015

QUAN LA NIT CAU © - CUANDO LA NOCHE CAE ©




Quan la nit cau
-tossuda-
i emmordassa els sons i els amorteix,
apareixen malsons o insomnis,
fulls en blanc o cròniques negres
i enfilo versos crus o irreals,
tiges d’heura que embolcallen
sinuosos sospirs
amb carícies tèrboles.

Però si penso en tu
la marea creix entre recessos
i flocs d’argent dels estels
setinen de neu blanquinosa
aquest oceà que dia rere dia
-nit rere nit-
balanceja amb suavitat
les nostres ombres
agafades de la mà.

**************************

Cuando la noche cae,
-tozuda-
y amordaza sonidos y los amortigua,
aparecen pesadillas o insomnios,
hojas en blanco o crónicas negras
y ensarto versos crudos o irreales,
tallos de hiedra que envuelven
sinuosos suspiros
con caricias turbias.

Pero si pienso en ti
la marea crece entre remansos
y copos de plata de las estrellas
satinan de nieve blanquecina
este océano que día tras día
-noche tras noche-
balancea con suavidad
nuestras sombras
cogidas de la mano.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada