26 d’oct. 2015

EXISTENCIAL©



Un sentiment que m’aïlla
m’apropa al silenci d’intramurs
d’una irrealitat que neix del no res,
i m’amago
i em tanco
i em fonc en un buit existencial.

De sobte entro com en trànsit
i m’apropo cap l’encís de la teva morada:
un racó inhòspit però ple de vida,
cascades d’aigua cristal·lina,
blava, sempre blava,
sempre entre rumors apaivagats
per una tendra i sigil·losa ombra
que et persegueix com un àngel custodi.

I el sentiment de cop m’apropa,
m’aïlla dels sons d’extramurs,
cap a una realitat que mor del no res
i surto
i m’obro
i em solidifico en un paradís existencial.

*************************************

Un sentimiento que me aísla
me acerca al silencio de intramuros
de una irrealidad que nace de la nada,
y me escondo
y me cierro
y me fundo en un vacío existencial.

De pronto entro como en tránsito
y me acerco hacia el hechizo de tu morada:
un rincón inhóspito pero lleno de vida,
cascadas de agua cristalina,
azul, siempre azul,
siempre entre rumores apaciguados
por una tierna y sigilosa sombra
que te persigue como un ángel custodio.

Y el sentimiento de golpe me acerca,
me aísla de los sonidos de extramuros,
hacia una realidad que muere de la nada
y salgo
y me abro
y me solidifico en un paraíso existencial.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada