Frank Zappa

FRANK ZAPPA

"Tants llibres, tan poc temps"

******************************
"Tantos libros, tan poco tiempo"

******************************
"So many books, so little time"

8 de juny 2016

QUICO PI DE LA SERRA AL BORN - 2 DE JUNY 2016 (crònica personal)



  

Barcelona, juny 2016 

Feia anys que no veia aquest homenot en directe, molts, molts anys. 

El recordo amb la seva o les seves guitarres, ell sol, sense cap acompanyant -de fet, fins aquest dijous passat 2 de juny i malgrat la grandíssima entitat dels músics acompanyants, no me'l podia imaginar amb altres músics a l'escenari- i absorbint tota l'energia dels recintes per expulsar-la amb una potència brutal, mentre es passejava pel màstil de la guitarra com si es tractés d'una joguina i maleïa amb estrèpit els moments polítics viscuts amb tota la ràbia possible. 

El recordo agitant-se a la cadira, llençant el cos cap enrere i cap endavant cridant “VERDA!!!” acompanyat pel crit de tot el respectable(nosaltres cridàvem “merda” i ell segurament també). 

Entusiasmava i contagiava al públic, com un  verdader agitador i, a la vegada, músic total compromès amb la lluita pels drets socials i polítics. 

La gent cridava: Quico, quico! I aplaudíem amb força.

Mare de Déu, quina energia! 

Després, tant com s’estimava al públic, es deixava demanar cançons, bé, no és que ell demanés a la gent quina cançó volia que cantés, però la gent cridava títols i ell buscava entre els seus paperots per acontentar a tothom. 

Sí senyor, com recordo aquells temps: inoblidables. 

Han passat uns quants anys, masses anys, i fixa't que sempre l'he tingut o l’he pogut tenir a prop, ja que mai ha deixat de tocar, de lluitar, d'engrandir la seva llegenda, de... 

I per fi l’he tornat a veure al Born, acompanyat pel gran Amadeu Casas i d'en Joan Pau Cumellas, un harmonicista espectacular. 

Blues, grass, folk, etc. 

I un Quico amb la mateixa energia de tants anys enrere, ple de força, de crítica irònica(tota la vida) i, sobre tot, una potència sense defalliment i un gaudi que se li veu a la cara, en l'expressió, en un somriure, mentre dirigeix amb la mirada els seus meravellosos acompanyants. 

Temes clàssics com Inventari, El meu cervell, L'home del carrer, La cultura, i els celebrats, ara ja “Merda” o “Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol”, posaven punts àlgids a aquella vesprada absolutament màgica, així com temes actuals del seu més que recomanable darrer disc “Dues tasses”, com “Maria Joana”, “Quan un es torna gran”, etc.

Un gran gran concert amb un sol però: què li ha passat al públic seguidor d'en Quico? Gairebé érem quatre gats els únics que cridàvem, “Merda!” o corejàvem els “Si els fills de puta ...” o ... 

Li hauríem d'haver demanat més i més bisos, per repertori no serà.

I ja he oblidat absolutament el pensar amb un Quico sense acompanyament, quins músics, grandíssims!

Ara tinc clar que no penso esperar tant de temps a tornar a degustar d'un nou concert d'aquest genial cantautor banyat pel blues i la sensibilitat i lluita social. 

Genial ... què dic! G E N I A L!!!

 

Pd.. Gran foto d'en Juan Miguel Morales López

 

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada