Foto: No Somos Escritores
Potser
sigui el moment
de
deixar-ho i partir dins de la soledat
cap
els marges del camí,
sempre
amb floretes de paper d’estany,
i
fruir de les olors de primaveres closes,
estius
oberts a la immensitat del no res,
tardors
nacrades amb vents ocres
i hiverns
amb blancors entre silencis.
La
màgia hi serà sempre,
la
pluja d’estels daurats reapareixerà
i
els segles dels segles
coronaran
l’estratègia de la fi.
No
et pensis
que
vol dir que me’n vaig,
només
refuso tornar a caure de nou.
I
ser lliure, lliure!
per
expressar els meus desitjos,
la
meva pau amb la meva pau,
el
meu sexe amb cloïsses perfumades de salnitre,
els
meus silencis compartits en l’univers tancat
dins
la memòria dels records morts i passats.
I
uns versos per dir-te que el meu camí continua
per
dreceres més inhòspites, possiblement,
menys
obertes als vostres ulls,
però
plagades de llums com senyals del temps
amb
els quals, acabaré aclucant la mirada.
**************************************
Quizás
sea el momento
de
dejarlo y partir dentro de la soledad
hacia
los márgenes del camino,
siempre
con florecillas de papel de estaño,
y
disfrutar de los olores a primaveras cerradas,
veranos
abiertos a la inmensidad de la nada,
otoños
nacarados con vientos ocres
e
inviernos con blancuras entre silencios.
La
magia estará siempre,
la
lluvia de estrellas doradas reaparecerá
y
los siglos de los siglos
coronarán
la estrategia del fin.
No
creas
que signifique
que me voy,
sólo
rehúso volver a caer de nuevo.
Y
ser libre, ¡libre!
para
expresar mis deseos,
mi
paz con mi paz,
mi
sexo con almejas perfumadas de salitre,
mis
silencios compartidos en el universo cerrado
en
la memoria de los recuerdos muertos y pasados.
Y
unos versos para decirte que mi camino continúa
por
atajos más inhóspitos, posiblemente,
menos
abiertos a vuestros ojos,
pero
plagados de luces como señales del tiempo
con
los que, acabaré entrecerrando la mirada.
“Drets
reservats” – “Derechos reservados”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada