5 de nov. 2018

SAPS? © - ¿SABES? © (català - castellano)

 

Saps què és no dormir

perquè ella no dorm?

Saps què és estar abatut

perquè no saps el que té al cap?

Saps què és estar cansat

de veure els seus ulls cansats?

Saps què és conviure

amb un silenci sense respostes?

Saps què és patir

per una persona que no entens?

Saps què vol dir

tenir una filla sense paraules?

Saps que n'és de trist

quan fa dies que no somriu?

Saps com costa veure

que no aprèn el que voldries?

Saps què és

tant de temps de tanta lluita?

Saps què es sentir-se estrany

quan la tinc de companyia?

 

Saps el que costa

que m'entengueu quan parlo d'ella?

Saps quant costa

que la gent entengui que no té cap malaltia?

Que la gent no et miri com una cosa rara?

Que els nens petits t’observin amb cara de pomes agres?

Que es vulguin aprofitar de la ignorància amb cures impossibles?

Que et quedis absort mirant la finestra i et sentis sol?

Que la vida passi i tot es quedi als marges del camí?

 

Sí, jo vull abraçar-te

besar-te, fer-te pessigolles,

acaronar-te la carona, les manetes,

jugar amb tu i que juguis amb mi,

posar-te el menjar a taula

i que tu soleta te'l mengis.

Que masteguis, que vagis soleta al bany,

que em demanis un mocador per mocar-te,

que m'agafis de la mà

i em duguis a la teva lluna i el teu sol.

Que et tapis soleta amb la flassada

les nits de fred hivern.

Que em diguis, que em diguis

que em diguis... tan sols un...

 

… T'estimo papà.

 

*******************************************************

 

¿Sabes qué es no dormir

porque ella no duerme?

¿Sabes qué es estar abatido

porque no sabes lo que tiene en la cabeza?

¿Sabes qué es estar cansado

de ver sus ojos cansados?

¿Sabes qué es convivir

con un silencio sin respuestas?

¿Sabes qué es sufrir

por una persona que no entiendes?

¿Sabes qué significa

tener una hija sin palabras?

¿Sabes qué triste es

cuando hace días que no sonríe?

¿Sabes lo que cuesta ver

que no aprende lo que quieres?

¿Sabes qué es

tanto tiempo de tanta lucha?

¿Sabes qué es sentirse extraño

cuando la tengo de compañía?

 

¿Sabes lo que cuesta

que me entendáis cuando hablo de ella?

¿Sabes cuánto cuesta

que la gente entienda que no tiene ninguna enfermedad?

¿Que la gente no te mire como un bicho raro?

¿Que los niños pequeños te observen con cara de perro?

¿Que se quieran aprovechar de la ignorancia con curas imposibles?

¿Que te quedes absorto mirando la ventana y te sientas solo?

¿Que la vida pase y todo se quede en los márgenes del camino?

 

Sí, yo quiero abrazarte,

besarte, hacerte cosquillas,

acariciarte la carita, las manitas,

jugar contigo y que juegues conmigo,

ponerte la comida en la mesa

y que tú solita te la comas.

Que mastiques, que vayas solita al baño,

que me pidas un pañuelo para sonarte,

que me agarres de la mano

y me lleves a tu luna y tu sol.

Que te tapes solita con la manta

las noches de frío invierno.

Que me digas, que me digas

que me digas ... tan solo un ...

 

... Te quiero papá.

 

“Drets reservats – Derechos reservados”


12 comentaris:

  1. Duríssim!!! ♥️♥️♥️♥️

    ResponElimina
  2. Què emotiu,Gabriel.............Molt boniques paraules..

    ResponElimina
  3. La Tina in blue sóc la Valen,eh? Teniu una filla sense paraules,però ella té la gran sort de tenir un pare poeta,lluitador,fort i tantes coses més..I la bona ventura de tenir una mare amorosa,lluitadora,forta i mil coses més...I la certesa de tenir una germana i un germà que se l´estimen i la coneixen i l´abracen i l´acompanyen.

    ResponElimina
  4. La sinceritat un xic trista i desesperada del teu poema m´ha arribat directe al cor.Us estimo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Milers de gràcies, Tineta.
      Tu ens coneixes i coneixes l'Àgatha... tantes vegades cosa, malgrat ser un gran tresor.
      Molts petons, estimada.

      Elimina
  5. No entens a tots els fills que parlen. No pots ajudar a tots els fills que pateixen, la vida es així, amb les seves incongruències, amb els seus misteris, amb l'amor de pares que no poden fer més del que fan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves paraules, Imm, un plaer i un honor.
      Una abraçada ben gran

      Elimina