6 de jul. 2012

FUGIDA - HUÍDA

Què bo poder atrapar el vent més suau
i que t’empenyi amunt i avall, entre tàlvegs plens d’esclats,
per allunyar-se cap a un món eteri i incandescent,
ple de llum, ben lluny, ben lluny,
de les portes de fuita provinents del món blau rogent
que poc a poc va esdevenint roca mústia i aigua eixuta
amb ones de barbàrie provocada pels grans nans,
els que diuen ser amos d’aquest micro-pedaç de l’univers.

******************************************* 

Qué bueno poder atrapar el viento más suave
y que te empuje arriba y abajo, entre vaguadas llenas de estallidos,
para alejarse hacia un mundo etéreo e incandescente,
pleno de luz, muy lejos, muy lejos,
de las puertas de escape provenientes del mundo azul rojizo
que poco a poco se va convirtiendo en roca mustia y agua seca
con ondas de barbarie provocada por los grandes enanos,
los que dicen ser dueños de este micro-parche del universo.

1 comentari: