27 de set. 2012

CAP A L'OBLIT - HACIA EL OLVIDO

 
 



Ell va estar molt de temps esperant-la
i això fou com un retornar a l’inrevés:
vells temps ja corcats d’origen...
però sense escrúpols la cercava, innocentment,
pels caus on malaltissament l’havia trobada. 

I no la trobava, no, no la trobava
I això el torbava, sí, el torbava. 

Ella va aparèixer sense esperar-la
i això fou com un retornar a l’inrevés:
velles emocions, esgarrifances porugues...
i sense escrúpols s’escapolia, maliciosament
per les llacunes on altres vegades l’havia encegat. 

I no el cercava, no, no el cercava
I això el torbava, sí el torbava. 

Defugint dels escarafalls dels temps
ell va desfer els malsons i va prémer el gallet:
nous desitjos per renàixer irreverentment...
mentre amb parsimònia s’evadia, conscientment,
amb la paraula encesa rubricada per la seva ploma. 

I no la cercà més, no, no la cercà més
I això l’enaltí, sí, l’enaltí.
 

*******************************************
 

Él estuvo mucho tiempo esperándola
y esto fue como un volver al revés:
viejos tiempos ya carcomidos de origen...
Pero sin escrúpulos la buscaba, inocentemente,
por guaridas donde enfermizamente la había encontrado.

Y no la encontraba, no, no la encontraba
Y eso lo turbaba, sí, lo turbaba.

Ella apareció sin esperarla
y esto fue como un volver al revés:
viejas emociones, escalofríos miedosos...
y sin escrúpulos se escabullía, maliciosamente

por las lagunas donde otras veces lo había cegado.

Y no lo buscaba, no, no lo buscaba
Y eso lo turbaba, sí lo turbaba.

Huyendo de las alharacas de los tiempos
él deshizo las pesadillas y apretó el gatillo:
nuevos deseos para renacer irreverentemente...
mientras con parsimonia se evadía, conscientemente,
con la palabra encendida rubricada por su pluma.

Y no la buscó más, no, no la buscó más
Y eso le enalteció, sí, le enalteció.
 

Barcelona, Setembre 2012

2 comentaris: