Frank Zappa

FRANK ZAPPA

"Tants llibres, tan poc temps"

******************************
"Tantos libros, tan poco tiempo"

******************************
"So many books, so little time"

28 de maig 2013

FINS QUAN? - ¿HASTA CUÁNDO?






Barcelona, maig 2013

Ha estat penós, ara ja fa uns dies, veure com assassinaven en un cruel i execrable atemptat als Estats Units a quatre persones i en ferien unes cent quaranta i pico a la marató de Boston. 

Però encara ha sigut més trist que aquesta notícia hagi estat contingut improvisat de varis programes televisius de gran audiència, fins i tot ocupant tota la seva franja horària, per recrear-se i aprofundir en una notícia, realment molt i molt greu, però no comparable amb les grans desgràcies que assolen actualment, la resta del món: 

Els gravíssims conflictes territorials a Síria i resta de països limítrofs, els conflictes amb les dues corees, el terrorisme dels càrtels de la droga a sud-americà, els entre 15 i 35000 nens que moren de fam diàriament a l'Àfrica, els desastres naturals, etc...
 
 
 

Però això no ha succeït ni passa a la Terra de la Llibertat, ens diuen, ni tan sols a la nostra “estimada” parcel·la ibèrica, sí aquesta d'allà baix, al sud d'Europa. 

Sabeu? allà hi ha una colla de presumptes lladregots i manipuladors que han provocat suïcidis, indignacions i malastrugances generals, han modificat la denominació d’un idioma, signe d’identitat d’un poble, etc., però pel que sembla, això ja comencem a prendre’ns-ho com uns fets ordinaris. 

Potser sigui un tema del dia rere dia i potser ja ens estem habituant a sentir les mateixes notícies, per això es fan rellevants les que afecten a altres terres, probablement per despistar una mica sobre aquest dia rere dia. 

Mentrestant, aquests lladregots continuen tibant la corda, cada vegada més i més, sí, i a la gent ja fa temps que se’ns estan inflant, i saben vostès, politicastres de tres al quart, que pot arribar un moment que de tant tibar la corda es trenqui i aleshores...? 
 
 
 

Aleshores?? 

Ja fa temps que no podem ni pensar en aquests que diuen ens governen, que incompleixen tot el seu programa polític, que ens estan vexant i se'n foten de nosaltres.

A sobre desmenteixen el que és evident: que el poder és igual a corrupció i aprofitar-se dels que no en tenen, oi senyors presidents? 
 
 

Fa dies em repeteixo quan dic que això comença a ser insuportable, quan dic que necessitem més unió i lluita, però sembla que preferim plorar i queixar-nos, que cridar i rebel·lar-nos. 

Fins quan?...
 

****************************************************************
 

Barcelona, mayo 2013

Ha sido penoso, hace ya unos días, ver cómo asesinaban en un cruel y execrable atentado en Estados Unidos a cuatro personas y herían unas ciento cuarenta y pico en la maratón de Boston.

Pero aún ha sido más triste que esta noticia haya sido contenido improvisado de varios programas televisivos de gran audiencia, incluso ocupando toda su franja horaria, para recrearse y profundizar en una noticia, realmente muy, muy grave, pero no comparable con las grandes desgracias que asolan actualmente, el resto del mundo:

Los gravísimos conflictos territoriales en Siria y demás países limítrofes, los conflictos con las dos coreas, el terrorismo de los cárteles de la droga en Sudamérica, los entre 15 y 35000 niños que mueren de hambre diariamente en África, los desastres naturales, etc...




Pero esto no ha sucedido ni pasa a la Tierra de la Libertad, nos dicen, ni siquiera en nuestra "querida" parcela ibérica, sí ésta de ahí abajo, en el sur de Europa.

Sabéis? allí hay un grupo de presuntos rateros y manipuladores que han provocado suicidios, indignaciones y malestar generales, han modificado la denominación de un idioma, signo de identidad de un pueblo, etc., pero al parecer, esto ya empezamos a tomárnoslo como unos hechos ordinarios.

Quizás sea un tema del día a día y quizás ya nos estamos habituando a sentir las mismas noticias, por eso se hacen relevantes las que afectan a otras tierras, probablemente para despistar un poco sobre este día tras día.


Mientras tanto, estos rateros siguen tensando la cuerda, cada vez más y más, sí, y a la gente ya hace tiempo que se nos están hinchando, y ¿saben ustedes, politicastros de tres al cuarto, que puede llegar un momento en que de tanto tensar la cuerda se rompa y ¿entonces... ?

¿Entonces?

Ya hace tiempo que no podemos ni pensar en esos que dicen nos gobiernan, que incumplen todo su programa político, que nos están vejando y se ríen de nosotros.





Encima desmienten lo que es evidente: que el poder es igual a corrupción y aprovecharse de los que no tienen, ¿verdad señores presidentes?

Hace días me repito cuando digo que esto empieza a ser insoportable, cuando digo que necesitamos más unión y lucha, pero parece que preferimos llorar y quejarnos, que gritar y rebelarnos.

Hasta cuando?...


 
 

6 comentaris:

  1. A eso conduce el fanatismo amigo Gabriel, un fuerte abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias José María, por poder contar con tu apoyo.
      Un abrazo con mi afecto.

      Elimina
  2. tot i que aquestes i altres calamitats, així com la corrupció i tantes injustícies formen part del nostre dia a dia, no hem d'acostumar-nos a això, cal estar alerta i dir un no ben alt i rotund

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada, amiga, perquè coincidim en les nostres sensacions al moment en que ens trobem.
      Una besada

      Elimina
  3. Que el poble s'organitzi i tingui realment força és molt difícil i això des del poder ho saben. Per això tiben la corda , de moment sembla que tenen marge.
    Tot plegat vergonyós Gabriel. Però no hem de callar, no callis ... cada granet de sorra va fent muntanya

    una abraçada.
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, bon amic.
      Quanta raó tens amb això de que des del poder ho saben i és cert que tot plegat é una veritable vergonya.
      Una forta abraçada.

      Elimina