27 de març 2015

DE TESTIMONI, LA LLUNA - DE TESTIGO, LA LUNA




Miraré d’agafar-te per sorpresa,
-vida meva-
en aquell racó que menys t’esperis,
i et desvetllaré els malsons
amb una sola carícia d’un sospir melós.

Pot ser que et sàpiga a poc,
però serà només per a tu,
perquè tinc moltes ganes, sí,
d’omplir el teu cove acotxat
amb desitjos de nit tendra.

Crec que et sabré jugar.

Això sí:
de testimoni vull la lluna.
Aquella lluna que es posarà vermella
quan se senti sorpresa
pels nostres gemecs sense aixopluc.

Serà meravellós...

Un flux de línies de desig
amb llampades directes al centre de l’univers.
Llaminadures d’estrelles parpellejants
i la lluna amagant-se
defugint de la vergonya.


************************************


Trataré de cogerte por sorpresa,
-vida mía-
en aquel rincón que menos te esperes,
y te desvelaré las pesadillas
con una sola caricia de un suspiro meloso.

Puede que te sepa a poco,
pero será sólo para ti,
porque tengo muchas ganas, sí,
de llenar tu cesto acolchado
con deseos de noche tierna.

Creo que te sabré jugar.

Eso sí:
de testigo quiero la luna.
Esa luna que se pondrá roja
cuando se sienta sorprendida
por nuestros gemidos sin cobijo.

Será maravilloso ...

Un flujo de líneas de deseo
con destellos directos al centro del universo.
Golosinas de estrellas parpadeantes
y la luna escondiéndose
rehuyendo de la vergüenza.



Barcelona 27 de març 2015




2 comentaris:

  1. Llaminadures d´estrelles dolcíssimes.....
    Molt bonic,Gabriel................................
    Valentina.

    ResponElimina
  2. Llaminadures d´estrelles dolcíssimes......
    Molt,molt bonic,Gabriel..........................
    Valentina.

    ResponElimina