20 d’abr. 2015

LA MEVA MAR - MI MAR ©




 
 
Encara tinc la meva mar,
aquella mar que encara m'espera
a només unes onades més enllà,
superba i excelsa,
amb plenitud de calma o bravura
segons el vent l’empeny. 

La meva mar,
amb pinzellades mediterrànies,
amb ametllers i oliveres,
penya-segats on asseure's a recordar
perennes desitjos mai sadollats,
com espelmes que s'encenen i s'amaguen
i s'apaguen i es descobreixen:
boscos amb olors fines a pinassa
barrejada amb sol, aigua i arena. 

Encara sé que la meva mar m'estima,
malgrat pugui trigar a tornar,
perquè el meu cor és part de la seva sang
i la meva sang forma part del seu cor.
 

***********************************

 
Todavía tengo mi mar,
aquella mar que todavía me espera
a sólo unas olas más allá,
soberbia y excelsa,
con plenitud de calma o bravura
según el viento la empuja.

Mi mar,
con pinceladas mediterráneas,
con almendros y olivos,
acantilados donde sentarse a recordar
perennes deseos nunca saciados,
como velas que se encienden y se esconden
y se apagan y se descubren:
bosques con olores finos a pinaza
mezclada con sol, agua y arena.

Aun sé que mi mar me ama,
aunque pueda tardar en volver,
porque mi corazón es parte de su sangre
y mi sangre forma parte de su corazón.

 

 Gabriel Maria Pérez

Barcelona 20/04/15

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada