25 d’abr. 2016

SENSE ANCORAR-SE © - SIN ANCLARSE ©


 

La casa és al fons de l’horitzó
i treu fum per la xemeneia,
com el vaixell de la meva ànima,
aquell que sempre va a la deriva. 

Sé, més o menys,
que tu no saps, menys que més,
que jo et sé i et sento
a prop del meu mirar,
a prop del meu sentir,
a prop de les dreceres en espiral... 

... ho sé més o menys. 

I veurem si hi arribaré
a la casa del fons de l’horitzó,
amb la llar encesa per a nosaltres,
com el vapor del meu vaixell,
aquell que sempre va a la deriva
sense ancorar-se ... 

... perquè no li cal ... 

************************************** 

La casa está en el fondo del horizonte
y echa humo por la chimenea,
como el barco de mi alma,
aquel que siempre va a la deriva.

Sé, más o menos,
que tú no sabes, menos que más,
que yo te sé y te siento
cerca de mi mirar,
cerca de mi sentir,
cerca de los atajos en espiral ...

... Lo sé más o menos.

Y veremos si llegaré
a la casa del fondo del horizonte,
con el hogar encendido para nosotros,
como el vapor de mi barco,
aquel que siempre va a la deriva
sin anclarse ...

... Porque no le hace falta ...
 

 

Gabriel Maria Pérez 

25.04.16

 

7 comentaris:

  1. Preciós!
    Gràcies per deixar-me entrar en el teu Univers.
    Núria Niubó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Núria, un plaer la teva passejada per Perenne.

      Elimina
  2. Preciós! M'ha arribat molt. Enhorabona!
    Pep Toni.

    ResponElimina
    Respostes
    1. pep Toni.
      Tot un plaer trovar-te al meu bloq, més del que puguis pensar.
      Moltes gràcies i una aferrada.

      Elimina