24 de nov. 2012

PAUSES ABSTRACTES - PAUSAS ABSTRACTAS

 
 
 

Hi ha tantes coses
que en són efímeres,
com aquell calze vessat
al damunt de la meva boca
rere uns instants màgics
sota una lluna plena a la caleta dels silencis.
 
Moments... tan sols uns moments
i uns murmuris perpetus,
de vegades... tan sols de vegades,
rere uns escruixidors instants
que en són efímers,
com aquest amor que hagi pogut diluïr-se
 
... Entre la profunditat de les meves pauses abstractes. 
 
************************************************************
 
Hay tantas cosas
que son efímeras,
como aquel cáliz derramado
encima de mi boca
tras unos instantes mágicos
bajo una luna llena en la calita de los silencios.

Momentos... tan sólo unos momentos
y unos murmullos perpetuos,
a veces ... sólo a veces,
tras unos estremecedores instantes
que son efímeros,
como este amor que hubiera podido diluirse

... Entre la profundidad de mis pausas abstractas.
 

Barcelona, 24 Novembre 2012


16 de nov. 2012

PERENNE FA BOTIFARRA A LA CRISI - PERENNE HACE UN CORTE DE MANGAS A LA CRISIS

 
 
 




L’Àgatha li fa una botifarra a la crisi i a qui l’ha provocada

 
Àgatha le hace un corte de mangas a la crisis y a quien la ha provocado 
 

13 de nov. 2012

M'ACOSTO - ME ACERCO



M'acosto
a cau d'orella
et petonejo
dessota el lòbul
i sento com t'estremeixes.
 

Així xarrupo
moments deliciosos
t’assaboreixo
amb suavitat extrema
i sento com et poses vermella.
 

I jugo
amb el teu cel
i et solco
mentre el cor em batega
i sento daurades estrelles. 

 

*********************************************************************

 

Me acerco
y al oído
te beso
debajo del lóbulo
y siento como te estremeces.

Así libo
momentos deliciosos
saboreándote
con suavidad extrema
y siento como te sonrojas

Y juego
con tu cielo
surcándote
mientras el corazón me late
y siento doradas estrellas.

 

Barcelona, noviembre 2012

12 de nov. 2012

PRESENTACIÓ "PERENNE" A LA LLIBRERIA LA SIGLANTANA DE LA BISBAL D'EMPORDÀ

 
GRÀCIES ALS QUE HI VAN SER I EN ESPECIAL A LA GENT DE LA LLIBRERIA "LA SIGLANTANA"
 
 
Una Siglantana
                                              

Un avís


Una maquíssima introductora






Unes explicacions
Valen recitant. Molt bé Valen
La Neus i l'Helena




Una signatura

La meravellosa Neus
Més introducció. Gràcies Montse.

 
En Ricard recitant. Gran escriptor.
  Valen recita, Dolo escolta



 


                  La dolo recita molt bé
Ricard, Dolo i Gabriel
La Mar aplaudint i la Neus (què maques les dues)
Valen, Dolo i Gabriel 

3 de nov. 2012

EL VELL DE LA CANTONADA - EL VIEJO DE LA ESQUINA






Es va alçar aquell matí ...
contrariat.
En sortir de casa es va creuar
amb el vell de la cantonada.
I va entrar al bar;
a l'última taula, com sempre,
mirà per la finestra.

Sempre observava la gent passar
-aquesta rossa és preciosa-
Sempre observava la gent passar
-aquesta rossa és veritablement preciosa-

El cambrer li va portar la seva copa.
cara llarga,
sospirava amb els ulls tancats,
va veure passar el vell de la cantonada.
I va sortir del bar;
a l'última taula, com sempre,
feia olor d'alcohol oxidat.

Sempre observava la gent passar
-aquesta rossa és preciosa-
Sempre observava la gent passar
-aquesta rossa és veritablement preciosa-

Es va dirigir cap al port ...
lentament.
En baixar per les Rambles
es va creuar amb el vell de la cantonada.
I va arribar fins al mar;
en l'últim esglaó, com en altre temps,
va trencar el paper en mil trossos.

Sempre observava la gent passar
-aquesta rossa és preciosa-
Sempre observava la gent passar
-aquesta rossa és veritablement preciosa-


Quan tornava cap a casa ...
capcot.
Pujant per les Rambles
es va creuar amb el vell de la cantonada.
I va arribar al portal;
en creuar la porta, a sang freda,
va rematar embogit la feina.

Sempre observava la gent passar
-aquesta rossa és preciosa-
Sempre observava la gent passar
-aquesta rossa és veritablement preciosa-


I el vell va travessar el carrer
de banda a banda,
perdut entre la gentada.
 

 

***************************************************
 

 Se levantó esa mañana...
contrariado.
Al salir de casa se cruzó
con el viejo de la esquina.
Y entró en el bar;
en la última mesa, como siempre,
miró por la ventana. 
 

Siempre observaba la gente pasar
-esa rubia es preciosa-
Siempre observaba la gente pasar
-esa rubia es verdaderamente preciosa- 


El camarero le trajo su copa.
Cariacontecido,
suspiraba con los ojos cerrados,
vio pasar al viejo de la esquina.
Y salió del bar;
en la última mesa, como siempre,
olía a alcohol oxidado. 
 

Siempre observaba la gente pasar
-esa rubia es preciosa-
Siempre observaba la gente pasar
-esa rubia es verdaderamente preciosa-
 

Se dirigió hacia el puerto...
lentamente.
Al bajar por las Ramblas
se cruzó con el viejo de la esquina.
Y llegó hasta el mar;
en el último escalón, como otrora,
rompió el papel en mil pedazos. 


Siempre observaba la gente pasar
-esa rubia es preciosa-
Siempre observaba la gente pasar
-esa rubia es verdaderamente preciosa-
 

Cuando regresaba a casa...
cabizbajo.
Subiendo por las Ramblas
se cruzó con el viejo de la esquina.
Y llegó al portal;
al cruzar la puerta, a sangre fría,
remató enloquecido la faena. 


Siempre observaba la gente pasar
-esa rubia es preciosa-
Siempre observaba la gente pasar
-esa rubia es verdaderamente preciosa-
 

Y el viejo atravesó la calle
de un lado a otro,
perdido entre el gentío.
 

Barcelona, Novembre 2012

31 d’oct. 2012

PRESENTACIÓ PERENNE A LA LLIBRERIA LA SIGLANTANA DE LA BISBAL D'EMPORDÀ





PROPER DISSABTE 10 DE NOVEMBRE, A DOS QUARTS DE SET DE LA TARDA PRESENTACIÓ DE "PERENNE" A LA LLIBRERIA LA SIGLANTANA DE LA BISBAL D'EMPORDÀ.

28 d’oct. 2012

DEL MEU AVERN - DE MI AVERNO

 
 
 
 
 

De les marees del meu avern
unes passes llunyanes,
silencioses,
arrossegant-se pel perfil de les aigües
d’una mar en calma absoluta.
 

Salpant damunt l’escuma brava
unes esquitxades ínfimes,
meravelloses,
abraonant-se per l’epiteli de les aigües
d’una mar en calma absoluta.
 

I navegant sota un cel d’estels
unes aromes escruixidores,
delicioses,
vessant-se per l’escull de les aigües
d’una mar en calma absoluta. 
 

******************************
 

De las mareas de mi averno
unos pasos lejanos,
silenciosos,
arrastrándose por el perfil de las aguas
de una mar en calma absoluta.

Zarpando encima de la espuma brava
unas salpicaduras ínfimas,
maravillosas,
abalanzándose por el epitelio de las aguas
de una mar en calma absoluta.

Y navegando bajo un cielo de estrellas
unos aromas estremecedores,
deliciosos,
derramándose por el arrecife de las aguas

de una mar en calma absoluta.

 

Barcelona, octubre 2012

 

 


23 d’oct. 2012

UN LLUM ENCÈS - UNA LUZ ENCENDIDA



“Recordant Gabriel F. Fuster Pelegrí”
 
No hi ha volteres
ni pujades per turons incerts,
no hi ha línies discontínues
ni un perfil sense sentit,
ni les ràfegues dels temps
que hagin fet eixuts moments fugits. 
 
Som rere cinc anys enrere,
cinc anys d’absència cruel.
Cinc anys de pèrdua sobtada,
cinc anys de remors dins l’ànima
però sempre amb un llum encès:
una teia perenne sense oblits.
 
Perquè l’estela de l’esperit roman
com un far en la llunyania propera,
envoltat d’estels fugaços ballarins
d’unes nits entre somnis insomnes.
 
********************************
 
“Recordando Gabriel F. Fuster Pelegrí” 
 
No hay curvas
ni subidas por colinas inciertas,
no hay líneas discontinuas
ni un perfil sin sentido,
ni las ráfagas de los tiempos
que hayan hecho secos momentos huidos.

Fue cinco años atrás,
cinco años de ausencia cruel.
Cinco años de pérdida súbita,
cinco años de rumores en el alma
pero siempre con una luz encendida:
una tea perenne sin olvidos.

Porque la estela del espíritu permanece
como un faro en la lejanía cercana,
rodeado de estrellas fugaces bailarinas
de unas noches entre sueños insomnes.


 
Octubre 2012


20 d’oct. 2012

NIT TRENCADISSA - NOCHE QUEBRADIZA




L’altra nit
el meu esperit
restà obliquo...
absent entre letargies
-moments de lluna mora
sense estrella- 
 
I he planat per aquella nit
com un ofec entossudit.
Les meves esferes
entre sentiments
s’han colpit en un silenci,
on sé que hi eres. 
 
Una nit àcida
però no et veia
una nit d’oblit
però no et veia
una nit el·líptica
però no et veia 
 
... i sé que hi eres volent ser meva...
 

********************************
 
La otra noche
mi espíritu
quedó oblicuo ...
ausente entre letargos
-momentos de luna mora
sin estrella-

Y he planeado por esa noche
como un ahogo empecinado.
Mis esferas
entre sentimientos
se han golpeado en un silencio,
donde sé que estabas.

Una noche ácida
pero no te veía
una noche de olvido

pero no te veía
una noche elíptica
pero no te veía

... y sé que estabas queriendo ser mía ...

 

Barcelona, Ocubre 2012

 

 

15 d’oct. 2012

LA MEVA TERRA - MI TIERRA


La meva Terra
té muntanyes, rius de plata
i també rius de plor.
La meva Terra
és eixuta i molt humida,
amb una mar que l’acarona,
a voltes bruta,
altres polidament neta.
 
Uns perfums que la delaten,
uns paisatges encisadors,
un idioma propi
nascut d’arrels clàssiques,
un espai on la gent hi viu amb passió
de mostrar a tot el món
que som vianants
amb una identitat pròpia...
 
... Del gran univers on naveguem.
 
*************************************************************
 
Mi Tierra

tiene montañas, ríos de plata

y también ríos de llanto.

Mi Tierra

es seca y muy húmeda,

con una mar que la acaricia,

a veces sucia,

otras pulcramente limpia.
 


Unos perfumes que la delatan,

unos paisajes encantadores,

un idioma propio

nacido de raíces clásicas,

un espacio donde la gente vive con pasión

de mostrar a todo el mundo

que somos transeúntes

con una identidad propia ...
 


... Del gran universo donde navega.

 
 
                                           Barcelona, Octubre 2012


11 d’oct. 2012

ÀGATHA Y EL AUTISMO "Per Antonio Fco. Buitrago"


 

 
Per Antonio F.Buitrago
"Dedicado a la niña por siempre del poeta Gabriel M. Pérez Fuster"


En el reverso de sus ojos, en el infinito de sus cuencas, se derrama la ternura de un alma. Con la más sincera mirada, con la sonrisa más liviana, con la sencillez del silencio, se tiñen sus mañanas.

Escogida con el dedo caprichoso de un inmenso destino, los años te encumbran sobre universos, en la ingrávida de sus cielos.
Se pierde la voz en recovecos de violines sin cuerda, eco de lágrima incolora, y abrazo de eternas horas.

Con barro cálido entre las manos, forma el poeta letras sin reparo, desnudo su corazón enredado,
musa en mundos simultáneos, inspiración llagada de esfuerzos soberanos. De pena reparada, pleno su entusiasmo.

De milagros protagonista, llenas la vida de lo cotidiano, maestra doctorada que fuiste entregada a las mejores manos, para enseñarnos la humildad, que como humanos precisamos.
 
 
Octubre 12
 

 

3 d’oct. 2012

COM SI DIGUÉS ADÉU I HOLA - COMO DICIENDO ADIÓS Y HOLA



“Per Àgatha, la meva menuda amb autisme”

A ella tothom la petoneja
perquè...
és tan deliciós! 

Aixeca la mà dreta
i l’obre i tanca com si digués adéu i hola...
són gairebé dotze anys d'ensenyament...
dotze anys... 
... com si digués adéu i hola. 

A ella tothom li fa cosetes
i somriu...
i és tan entendridor!  

Li fas pessigolletes
a l’aixella esquerra,
després a la dreta i gira la mirada...
la maleïda...
com aguanta la riallada! 

Són moments,
arcs de Sant Marti perfumats,
somnis de sentir-te dir...
-Vull jugar amb tu, papa,
t’estimo molt, papa...  

Dotze anys...
... Com si digués adéu i hola. 

++++++++++++++++++++++++++++++

“Para  Àgatha, mi pequeña con autismo” 

A ella todo el mundo la besa
porque ...
¡Es tan delicioso!

Levanta la mano derecha
y la abre y cierra como diciendo adiós y hola ...
son casi doce años enseñándole ...
doce años ...
... como diciendo adiós y hola.

A ella todo el mundo le hace cositas
y sonríe ...
y es tan enternecedor!

Le haces cosquillitas
en la axila izquierda,
luego en la derecha y vuelve la mirada ...
la maldita ...
¡Cómo aguanta la carcajada!

Son momentos,
arco iris perfumados,
sueños de sentirte decir ...
-Quiero jugar contigo, papá
te quiero mucho, papá ...

Doce años ...


... Como diciendo adiós y hola.

Barcelona, octubre 2012



27 de set. 2012

CAP A L'OBLIT - HACIA EL OLVIDO

 
 



Ell va estar molt de temps esperant-la
i això fou com un retornar a l’inrevés:
vells temps ja corcats d’origen...
però sense escrúpols la cercava, innocentment,
pels caus on malaltissament l’havia trobada. 

I no la trobava, no, no la trobava
I això el torbava, sí, el torbava. 

Ella va aparèixer sense esperar-la
i això fou com un retornar a l’inrevés:
velles emocions, esgarrifances porugues...
i sense escrúpols s’escapolia, maliciosament
per les llacunes on altres vegades l’havia encegat. 

I no el cercava, no, no el cercava
I això el torbava, sí el torbava. 

Defugint dels escarafalls dels temps
ell va desfer els malsons i va prémer el gallet:
nous desitjos per renàixer irreverentment...
mentre amb parsimònia s’evadia, conscientment,
amb la paraula encesa rubricada per la seva ploma. 

I no la cercà més, no, no la cercà més
I això l’enaltí, sí, l’enaltí.
 

*******************************************
 

Él estuvo mucho tiempo esperándola
y esto fue como un volver al revés:
viejos tiempos ya carcomidos de origen...
Pero sin escrúpulos la buscaba, inocentemente,
por guaridas donde enfermizamente la había encontrado.

Y no la encontraba, no, no la encontraba
Y eso lo turbaba, sí, lo turbaba.

Ella apareció sin esperarla
y esto fue como un volver al revés:
viejas emociones, escalofríos miedosos...
y sin escrúpulos se escabullía, maliciosamente

por las lagunas donde otras veces lo había cegado.

Y no lo buscaba, no, no lo buscaba
Y eso lo turbaba, sí lo turbaba.

Huyendo de las alharacas de los tiempos
él deshizo las pesadillas y apretó el gatillo:
nuevos deseos para renacer irreverentemente...
mientras con parsimonia se evadía, conscientemente,
con la palabra encendida rubricada por su pluma.

Y no la buscó más, no, no la buscó más
Y eso le enalteció, sí, le enalteció.
 

Barcelona, Setembre 2012

23 de set. 2012

JO INTENTO


Jo intento apropar-me a la teva tebiesa,
perquè així revisc frescor de pensament
i esglais temperats.  

I s’encén l’aigua,
onejant la blavor d’un desig luminiscent,
perquè la llavor que m’embafa
és profund reguitzell de vegetació angosta. 

Jo intento apropar-me a la teva miscel•lània,
perquè m’enalteix l’esperit salvatge
i em fereix les inquietuds esquerpes. 

I s’encén el gust per estimar
el que és innocu forat de penombres il•lusòries,
perquè m’ofega el ventre,
esquinçant-me les remors profundes de l’estaló del seny. 

I si m’atrapes amb la mà estesa
demanant aixopluc d’un servent roinejat d’amor,
em perdura el naufragi d’un navegant perdut
entre la broma noble d’un miratge verge d’ofrenes.

 
Del Llibre PERENNE:
http://yetibarna.blogspot.com.es/2012/01/perenne-el-llibre-el-libro.html

21 de set. 2012

BOB DYLAN - NOBEL LITERATURA

Como en ediciones anteriores, Bob Dylan es candidato al premio Nobel de literatura. Y como sucedió el año pasado, su candidatura está entre las favoritas de los apostantes. Según Ladbrokes, la victoria de Dylan se paga 10/1 (antes se pagaba 33/1), solo está en mejor posición el japonés Haruki Murakami, con 7/1.
Que Dylan esté entre los favoritos de los corredores de apuestas, no le da mayor posibilidades de ganar, como viene sucediendo desde hace años. Además de a Murakami, tiene enfrente, entre otros, a sus compatriotas Philip Roth y Cormac McCarthy.

http://www.efeeme.com/un-ano-mas-bob-dylan-favorito-a-ganar-el-nobel-entre-los-corredores-de-apuestas/

13 de set. 2012

HORES TARDANES - HORAS TARDIAS




Entrades les hores tardanes d'aquest vespre,
em recargolo entre les meves teories estranyes,
menjars de neurones boges
que remouen les entranyes d'aquest absurd amb ulleres.

I aquest subjaure es defuig per mètriques inconnexes,
doncs la raó no està regurgitant, només per aquesta vegada,
no més que petits salts
entre els seus destellants i arremolinats sentiments.

Aquesta és la bogeria d'unes tardes tardanes,
amb unes hores sense flux i desavinences barroques,
a manar, petits i grans,
entre daltabaixos de la meva emulgent mielina
.

 

*****************************************

 
Entradas las horas tardías de esta tarde,
me retuerzo entre mis teorías extrañas,
comidas de neuronas locas
que remueven las entrañas de este absurdo con gafas. 
 

Y ese subyacer se soslaya por métricas inconexas,
pues la razón no está regurgitando, solo por esta vez,
no más que pequeños saltos
entre sus destellantes y arremolinados sentimientos.
 

Esta es la locura de unas tardes tardías,
con unas horas sin flujo y desavenencias barrocas,
a mandar, pequeños y grandes,
entre descalabros de mi emulgente mielina.

 

Barcelona, Setembre 2012

8 de set. 2012

GLAÇÓ - CUBITO DE HIELO




 

Si tingués un glaçó

i pogués polir-lo amb un pinzellet

esculpint-lo en forma de diamant,

te’l donaria com un regalet brillant.

 

Aleshores em plauria tant

que al prendre’l entre el teus dits

es desfés amb l’escalfor del teu tacte,

afluixant gotetes de perles blanques.

 

I veure la teva carona dolça

adornada amb gestos de delit,

acompanyats per un somrís

de ben endins del teu desig.

 

“Del llibre PERENNE”  

 

 

**************************

 
Si tuviera un cubito de hielo

y pudiera pulirlo con un pincelito

esculpiéndolo en forma de diamante,

te lo daría como un regalito brillante.


Entonces me gustaría tanto

que al tomarlo entre tus dedos

se deshiciera con el calor de tu tacto

aflojando gotitas de perlas blancas.


Y ver tu carita dulce

adornada con gestos de deleite,

acompañados por una sonrisa

de bien adentro de tu deseo.

 

“Del libro PERENNE”