28 de set. 2011

Il.lusions de pedra - Ilusiones de piedra

"A F.Granados i E.Barba"

No m’és necessari trencar músties il•lusions de pedra
-Oxidades engrunes foragitades del meu ésser abstracte-
per obrir relíquies amanyagades de l’incert passat
i crear sospites ballarines damunt els meus sentiments,

I dir-te que ets com la meva proclama als quatre vents
de la miserable energia recremada empesa pel dolor,
en veure’m perdut foraster de les cendres del teu egocentrisme
espargides per un esperit entusiasta d’enganys perpetus.

Jo, encara empès per la força innata del meu instint,
potser podré deixar d’odiar-te algun dia, malauradament,
però mai deixaré de recordar que vas malmetre maliciosament
tota la força de les meves emocions vesades en la teva trampa.

I si em pogués arramblar a la teva disfressa somorta
que injecta sements amb fluids de sèrums verinosos,
probablement acabaria vomitant cendres de foc fred
i lluminàries amortides per unes visions enrunades.

**********************************************

No necesito romper mustias ilusiones de piedra
-Oxidadas migajas expulsadas de mi ser abstracto-
para abrir reliquias arrulladas del incierto pasado
y crear sospechas bailarinas sobre mis sentimientos,

Y decirte que eres como mi proclama a los cuatro vientos
de la miserable energía requemada empujada por el dolor,
al verme perdido forastero de las cenizas de tu egocentrismo
esparcidas por un espíritu entusiasta de engaños perpetuos.

Yo, aunque empujado por la fuerza innata de mi instinto,
quizá podré dejar de odiarte algún día, desgraciadamente,
pero nunca dejaré de recordar que dañaste maliciosamente
toda la fuerza de mis emociones derramadas en tu trampa.

Y si me pudiera situar junto a tu disfraz mortecino
que inyecta semillas con fluidos de sueros venenosos,
probablemente acabaría vomitando cenizas de fuego frío
y luminarias amortiguadas por unas visiones en ruinas.

Barcelona, 28/09/11

5 comentaris:

  1. Amigo Gabriel, me reafirmo en lo dicho.
    Ya ves que te sigo por todas las partes, o mejor dicho, en casi todas.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  2. Gracias por estar siemopre cerca, gran amigo.
    Un abrazo sincero.

    ResponElimina
  3. Gabri
    No estamos acostumbrados a leerte versos tan fuertes. Solo imagino el dolor que sentiste para que estos salieran, el daño que se hizo y llegas a estremecer, compartiendo esta dolencia.
    Tristes pero no dejas de conseguir lo que siempre se quiere: ¡transmitir!

    me alegra que ya tengas la música. ¡espectacular!

    ResponElimina
  4. Gracias Endless.
    Qué buena eres leyéndome, una fiel seguidora a quien aprecio de veras. Me alegra que te guste la música del blog. Es gracias a ti.
    Un besazo bien afectuoso.

    ResponElimina