29 de set. 2013

CONCERT DE MON CASINO CASAMOR - CONCIERTO DE MON CASINO CASAMOR


http://femmusicacant.blogspot.com.es/  


"Tan sols una visió personal"





Cal que a partir de ja mateix recordeu el nom d’aquesta nova formació musical: MON CASINO CASAMOR, una banda formada per un trio d’excel·lents músics que donaran que parlar.




Aquest divendres 27 de setembre, dins de la Festa Major de la Barceloneta, vaig assistir a un concert meravellós d’aquest grup on la gran qualitat musical, l’energia, i la posada en escena d’uns temes, tots de composició pròpia, amb lletres tan pròpies també, com de poetes de gran nom, entre ells Miquel Marti i Pol, va escampar-se per arreu.



Un inici  pausat que va anar esdevenint cap a un in crescendo contagiós, fins al punt que al final tothom ballava al so de la salsa, rumbes i d’altres ritmes… ska, blues/rock, funky.



No es pot negar que tenen art i bones maneres, saben portar el “tempo” i enganxen amb el sarcasme d’algunes lletres, els ritmes d’un excel·lent bateria/percussionista i la brillantor del magnífic teclista, amb l'animació i energia del cantant i guitarrista.

Me’ls imagino en un cafè/teatre, disfressant-se entre cançó i cançó, com als vells temps d’en Jaume Sisa en els seus concerts de finals dels setanta al Saló Diana.



En definitiva, una recomanació de recomanació, tot esperant que no triguin massa a treure un disc que de ben segur serà un bon regal per a qui li agrada la música ben feta i ben adobada.



Joan Casamor -El niño del burdel-: piano i banqueta.
Xavier Casino: veu i guitarra agustica.
Mon Solsona: bateria i shakers.


******************************************************

http://femmusicacant.blogspot.com.es/


"Solo una visión personal"

Conviene que a partir de ya mismo recordéis el nombre de esta nueva formación musical: MON CASINO CASAMOR, una banda formada por un trío de excelentes músicos que darán que hablar.




Este viernes 27 de septiembre, dentro de la Fiesta Mayor de la Barceloneta, asistí a un concierto maravilloso de este grupo, donde la gran calidad musical, la energía, y la puesta en escena de unos temas, todos de composición propia, con letras tan propias también, como de poetas de gran nombre, entre ellos Miquel Marti i Pol, se derramó por todas partes.



 Un inicio pausado que se fue convirtiendo en un in crescendo contagioso, hasta el punto de que al final todo el mundo bailaba al son de la salsa, rumbas y otros ritmos... ska, blues/rock, funky.




No se puede negar que tienen arte y buenas maneras, saben llevar el "tempo" y enganchan con el sarcasmo de algunas letras, los ritmos de un excelente batería/percusionista y el brillo del magnífico teclista, acompañado de la animación y energía del cantante y guitarrista.

Me los imagino en un café/teatro, disfrazándose entre canción y canción, como en los viejos tiempos de Jaume Sisa en sus conciertos de finales de los setenta en el Salón Diana.




En definitiva, una recomendación de recomendación, esperando que no tarden demasiado en sacar un disco que seguro será un buen regalo para quien le gusta la música bien hecha y bien adobada.





Joan Casamor-El niño del burdel-: piano y banqueta.
Xavier Casino: voz y guitarra acústica.
Mon Solsona: batería y shakers.


22 de set. 2013

SENSE PARAULES - SIN PALABRAS




















VS

















**********************************************************************














VS















************************************************************************



















VS















**********************************************************************















VS
















*************************************************************************













VS













************************************************************************













VS



************************************************************************














VS





















ETC., ETC., ETC...


16 de set. 2013

KATALÈPSIS de Maria Carme Roca - Edit. La Galera








"Aquest article és una senzilla visió personal"


Barcelona, setembre 2013

Per fi he llegit KATALÈPSIS, de la Maria Carme Roca i realment he gaudit mentre ho he fet.

KATALÈPSIS, si bé el podem considerar i és un llibre de narrativa juvenil, enganxa de totes totes a qualsevol qui el llegeix, degut al seu dinamisme, fàcil lectura i la qualitat i experiència d’una escriptora amb una gran quantitat d’obres a les seves espatlles i varis premis de renom, com el Joaquim Ruyra de Narrativa, atorgat a aquesta novel•la el passat 2012.


El llibre ens parla de la força de l’amistat, els recels i de les relacions esvalotades entre adolescents d’institut, on l’autora juga amb situacions límit, canvis bruscs inesperats de guió i moments de tensió i intriga, propiciats en gran part per la catalèpsia que pateix uns dels seus protagonistes.

Recomanable cent per cent.


Felicito cordialment a la seva autora.



12 de set. 2013




Sé que em passo el dia
desitjant tornar a casa
per veure el teu somriure.

Sé que et parlaré a cau d'orella
i pot ser que em giris la mirada
i em defugis momentàniament.

Però també sé que tornaràs aviat,
vindràs cap a mi, somriuràs
i em colpejaràs suaument amb la mà.

Així em diràs que estàs contenta
per haver tornat a casa a veure't
i em sentiré feliç i ple.

****************************************


Sé que me paso el día
deseando volver a casa
para ver tu sonrisa.

Sé que te hablaré al oído
y puede que me vuelvas la mirada
y me rehuyas momentáneamente.

Pero también sé que volverás pronto,
vendrás hacia mí, sonreirás
y me golpearás suavemente con la mano.

Así me dirás que estás contenta
por haber vuelto a casa a verte
y me sentiré feliz y lleno.



8 de set. 2013

UNA NIT AMB L'ENRIC HERNÀEZ I MOLT MÉS - UNA NOCHE CON ENRIC HERNÀEZ Y MUCHO MÁS


(No sóc periodista, aquest article és més aviat una visió personal)

Barcelona, setembre 2013





 El passat divendres sis de setembre vaig tenir el plaer d’assistir al concert que l’Enric Hernàez ens va oferir dins del marc de la inauguració de “La Señal”, restaurant de cuina mediterrània que es troba al carrer Badajoz, 67 de Barcelona: bon Menjar, bon ambient, bon savoir faire, recomanable cent per cent.




A més tot bellament engalanat amb les pintures de l’Elisa Armendàriz:


 El concert va ser com una délicatessen, la mestria d’un músic curull d’art i amb molts anys d’ofici, música i poesia a les seves espatlles va adelitar de principi a fi.





És un verdader plaer veure com l’Enric queda abduït per la música i el sentiment i es cobreix com d’un vel d’aïllament que el fa desgranar tot l'art, amb una força que provoca que qui l’escolta i el veu, assaboreixi instants realment deliciosos.




Val a dir que, de totes totes, van ser moments que es van fer curts, molt fugaços, però meravellosament immensos.




*****************************************************************************



(No soy periodista, este artículo es solo una visión personal)

Barcelona, septiembre 2013




El viernes seis de septiembre tuve el placer de asistir al concierto que Enric Hernáez nos ofreció dentro del marco de la inauguración de "La Señal", restaurante de cocina mediterránea que se encuentra en la calle Badajoz, 67 de Barcelona : buena comida, buen ambiente, buen savoir faire, recomendable cien por cien.




Además todo bellamente engalanado con las pinturas de Elisa Armendariz:



El concierto fue como una delicatessen, la maestría de un músico rebosante de arte y con muchos años de oficio, música y poesía a sus hombros fue un deleite de principio a fin.



  
Es un verdadero placer ver como Enric queda abducido por la música y el sentimiento y se cubre como de un velo de aislamiento que le hace desgranar todo el arte, con una fuerza que provoca que quien lo escucha y lo ve, saboree instantes realmente deliciosos.




Cabe decir, sin lugar a dudas que fueron momentos que se hicieron cortos, muy fugaces, pero maravillosamente inmensos. 




3 de set. 2013

ÀGATHA




Absent de paraules
Un llum et guia,
Trenques les teves solituds
I omples els racons on respires
Sensible a la carícia i els petons,
Talment com un angelet celeste
Albires la vida amb aïllades senderes.

Així estimo el teu cel,
Gaudeixo de moments de puresa:
Assaboreixo instants de màgia
Tallada per diamants de colors,
Halos de cristalls preciosos
Al damunt del teu cim ensucrat.


************************************************


Ausente de palabras
una luz te guía,
rompes tus soledades
y llenas los rincones donde respiras
sensible a la caricia y los besos,
tal como un angelito celeste
vislumbras la vida con aislados senderos.

Así amo tu cielo,
disfruto de momentos de pureza:
saboreo instantes de magia
tallada por diamantes de colores,
halos de cristales preciosos
sobre tu cima azucarada.

 

31 d’ag. 2013

MIL I UNA - MIL Y UNA








Deixa’m escriure’t alguna cosa
que fa estona que no ho faig
i vull mostrar-te amb lletres
com t'estim:

mil i una nits,
mil i un somriures,
mil i una carícies,
mil i una besades.

Només per a tu,
només entre nosaltres.

****************************


Déjame escribirte algo
que hace tiempo que no lo hago
y quiero mostrarte con letras
como te quiero:

mil y una noches,
mil y una sonrisas,
mil y una caricias,
mil y un besos.

Sólo para ti,
sólo entre nosotros.



23 d’ag. 2013

ELLS HO SABEN - ELLOS LO SABEN




Plano damunt la vall dels planys:
Un infant de pocs mesos amb el nas sagnant
Una mare estesa amb la boca i els ulls oberts.

Tot per la força de les armes
Tot per la força de la química
Tot per culpa de l’home
Sí, tot per culpa de l’home.

Vaig dir que podia estimar-lo
I encara crec que puc fer-ho
Però no hi ha límits per la ferocitat

Tot per la força de les armes
Tot per la força de la química
Tot per culpa de l’home
Sí, tot per culpa de l’home.

Ell sap  que es juga el món
Ells saben que juguen amb el nostre món
Ells ho saben, ells ho saben.

Tot per la força de les armes
Tot per la força de la química
Tot per culpa de l’home
Sí, tot per culpa de l’home.


********************************************


Planeo sobre el valle de los lamentos:
Un niño de pocos meses con la nariz sangrante
Una madre tendida con la boca y los ojos abiertos.

Todo por la fuerza de las armas
Todo por la fuerza de la química
Todo por culpa del hombre
Sí, todo por culpa del hombre.

Dije que podía amarlo
Y aun creo que puedo hacerlo
Pero no hay límites para la ferocidad.

Todo por la fuerza de las armas
Todo por la fuerza de la química
Todo por culpa del hombre
Sí, todo por culpa del hombre.

Él sabe que se juega el mundo
Ellos saben que juegan con nuestro mundo
Ellos lo saben, ellos lo saben.

Todo por la fuerza de las armas
Todo por la fuerza de la química
Todo por culpa del hombre
Sí, todo por culpa del hombre.


22 d’ag. 2013

DONES D'HEURA



Durant les vacances sempre aprofito per llegir o tornar a llegir llibres de poesia amb els que has fruit amb la seva lectura:

"DONES D'HEURA" de la poetessa Marta Pérez i Sierra és un d'aquests llibres plens de dolcesa, d'imatges i sentiments en uns versos trenats amb delicada mestria.

Tota una recomanació


19 d’ag. 2013

A LA TEVA CASA BLANCA - EN TU CASA BLANCA




Jo estic encantat de ser aquí
a casa teva, la blanca,
la de la cantonada,
la que va estar envoltada de solars
i ara ho és de cases:
la teva, la casa blanca.
I em sembla sentir-te ben a prop,
com si el teu esperit ens observés
a la menuda i a mi,
amb un ampli somriure:
ella enfront del porxo, jo a sota,
com tu feies fa uns anys,
no en fa tants,
a la teva casa blanca.


*******************************************


Yo estoy encantado de estar aquí
en tu casa, la blanca,
la de la esquina,
la que estuvo rodeada de solares
y ahora lo es de casitas:
la tuya, la casa blanca.
Y me parece sentirte bien cerca,
como si tu espíritu nos observara
a la pequeña y a mí,
con una amplia sonrisa:
ella enfrente del porche, yo debajo,
como tú hacías hace unos años,
no hace tantos,
en tu casa blanca.



8 d’ag. 2013

EM SEMBLA - ME PARECE




Em sembla
que no m’has entès, encara,
perquè malgrat tot
continues amb el somriure ple.

Això és una delícia,
sí, una delícia blanca,
perquè les teves dentetes
blanquegen papallones petites.

I l’estar amb tu
un pont que travessa universos:
des del tancat sense tornada
a l’obert amb la teva riallada.


*******************************************


Me parece
que no me has entendido, aun,
porque a pesar de todo
continúas con la sonrisa plena.

Esto es una delicia,
sí, una delicia blanca,
porque tus dientecitos
blanquean mariposas pequeñas.

Y el estar contigo se convierte en
un puente que atraviesa universos:
desde el cerrado sin retorno
al abierto con tu carcajada.



1 d’ag. 2013

VOLIA ESCRIURE - QUERÍA ESCRIBIR





i fixar-me en tu,
ja que tenir fixació en tu
és com aferrar-me a la teva bellesa.

I aquesta bellesa
em fa esdevenir bons somnis
en les nits pesaroses
que s’entrellacen amb el dia.

Són com petits sospirs
i vents del sud en calma.
M’agrada...
perquè em sento a prop teu.

*************************************************

y fijarme en ti,
ya que tener fijación en ti
es como aferrarme a tu belleza.

Y esta belleza
me provoca buenos sueños
en las noches pesarosas
que se entrelazan con el día.

Son como pequeños suspiros
y vientos del sur en calma.
Me gusta...
porque me siento cerca de ti.


24 de jul. 2013

MARGOT



"A Margot Fuster"

Margot com una bella dama
amb categoria d'innocència suprema:
emotiva, generosa, apassionada.
Desferma l’ànima amb sensibilitat i força
d'una vida pels sotracs ben macerada.

El seu licor és suau, anyenc,
temperat amb aromes elegants afruitades
d'unes illes banyades per la Mediterrània:
vents de llevant humits i calitja clara
plena d’esquitxos verds i blaus amb marinada.

La música i l’art li han despullat el cor
amb melodies clàssiques i glopets de dolçor:
molts instruments amics de grans vetllades;
el cafè al bar amb un tassó d’aigo fresca
i els escacs amb el rampell de la juguesca.

En un racó ha desat la canya oblidada
i ja no cerca un espai entre els penya-segats
on llençar el fil i recollir bronzejats daurats
amb mescles d’olors a peix acabat de pescar,
mentre la barca l’espera per tornar a navegar.

La nit i el dia són companys de soledat,
el seu cavaller fa temps que va marxar
però els records de qui tant va estimar
es barregen entre flaires d'aromes antigues
i fotografies que revifen imatges del passat.

Margot és com una bella fada
amb innocència suprema, de categoria:
impulsiva, generosa i apassionada.



"A Margot Fuster"

Margot como una bella dama
con categoría de inocencia suprema:
emotiva, generosa, apasionada.
Desata el alma con sensibilidad y fuerza
de una vida por sacudidas bien macerada.

Su licor es suave, añejo,
templado con aromas elegantes afrutados
de unas islas bañadas por el Mediterráneo:
vientos de levante húmedos y calima clara
llena de salpicaduras verdes y azules con marinada.

La música y el arte le han desnudado el corazón
con melodías clásicas y sorbitos de dulzura:
muchos instrumentos amigos de grandes veladas;
el café en el bar con un vaso de agua fresca
y el ajedrez con el arrebato de la apuesta.

En un rincón ha guardado la caña olvidada
y ya no busca un espacio entre los acantilados
donde lanzar el hilo y recoger bronceados dorados
con mezclas de olores a peces recién pescados,
mientras la barca la espera para volver a navegar.

La noche y el día son compañeros de soledad,
su caballero hace tiempo que se marchó
pero los recuerdos de quien tanto amó
se mezclan entre fragancias de aromas antiguos
y fotografías que reavivan imágenes del pasado.

Margot es como una bella hada
con inocencia suprema, de categoría:
impulsiva, generosa y apasionada.