29 de juny 2012

A CAPBUSSADES - A ZAMBULLIDAS


Guimbant a capbussades
dins de pous de desitjos,
em crema la rauxa indefinida
d’una visió amb els ulls oberts
per paradisos megalòmans daurats. 

Són aquells petits desficis
que la ment, pas a pas exhala,
omplint les dreceres de llim
d’una barreja d’udols perennes
i imatges fornides de lli. 

Un lli de seda blanca
dins de merlets llustrats,
omplint de senyals fantasmes
fondalades de mars arrissades
per lleres de rierols encantats. 

D’allí surt la màgia,
l’encanteri de la paraula escrita,
directe de les remors de la ment,
directe dels placebos de la vida,
com un tret cru dels meus sentiments. 

******************************************* 

Triscando a zambullidas
dentro de pozos de deseos,
me quema el arrebato indefinido
de una visión con los ojos abiertos
por paraísos megalómanos dorados.

Son esos pequeños desasosiegos
que la mente, paso a paso exhala,
llenando los atajos de limo
de una mezcla de aullidos perennes
e imágenes provistas de lino.

Un lino de seda blanca
dentro de almenas lustradas,
llenando de señales fantasmas
hondonadas de mares rizadas
por cauces de arroyos encantados.

De allí sale la magia,
el hechizo de la palabra escrita,
directo de los rumores de la mente,
directo de los placebos de la vida,
como un rasgo crudo de mis sentimientos.



Barcelona, 29.06.12

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada