25 de nov. 2013

PIANISTA




Mumare fa més de quaranta anys que toca el piano, més de quaranta!

Dedicació plena se li diu a això, vocació enganxada a la pell, a les neurones, als gens, als dits: art pur, emoció, fidelitat i brillantor.

Mumare ha estat hores i hores durant molt de temps tocant el piano i mai, mai ningú no l’havia amenaçat, ni havia rebut cap queixa, i si ella pressentia que podia molestar a algú, deixava de fer-ho o, com ja va fer temps ençà, va insonoritzar l’habitació on té el preciós piano de cua.

Els seus veïns de l’escala mai li han retret que estudiés el piano, que li dediqués tant de temps a aquesta vocació tan personal i innata.

Ha tingut molts alumnes, ha fet concerts, acompanyaments i fins i tot fa una xerrada quinzenal sobre música i activitats relacionades amb aquest art tan meravellós.

Ara fa pocs dies, una veïna del l’escala del costat la va telefonar i la va amenaçar en denunciar-la, perquè deia era insuportable sentir aquell instrument cada tarda.

Ni tan sols la va deixar parlar, tot van ser amenaces i més amenaces.

Mumareta, tan dolça com és ella, va decidir intentar no molestar, i encarregarà una millor insonorització de “l’habitació del piano”, però el mal tràngol de la veïna desconeguda de l’escala del costat l’ha deixat entristida i perplexa.



La veïneta de la meva escala estudia el piano molt poca estona, només quan pot, perquè de temps tots n’estem mancats.

Viu sola en un piset menut, el que en diríem un estudi: no fa enrenou, no es fica amb els altres veïns i intenta passar desapercebuda.

Tots els veïns de l’escala, hem estat anys rere anys suportant un bar que tenim a baix, que fins altes hores de la matinada ha mantingut una contaminació acústica, crits, jocs de cartes, fums, fins i tot incendis, i les visites de policia, Parcs i jardins, taxistes i més taxistes, furgons isotèrmics aparcats en doble filera en llarg de tot el xamfrà i fins i tot carrer amunt.

I s’han fet un munt de denúncies però mai reeixien, fins que fa pocs anyets van decidir reformar, insonoritzar i tancar una miqueta abans que temps enrere.

El noranta per cent de veïns que donem al carrer ens havíem vist obligats a posar doble vidre per tal de no sentir l’escàndol al carrer provocat per aquest bar, i encara, quan passeges pel xamfrà, l’olor d’amoníac que desprèn l’asfalt per les pixades dels que no saben que al bar hi ha un excusat, es fa fastigosa.

Curiosament un dels parents del propietari del bar ha comprat el pis de la porta del costat de la meva veïneta.

I curiosament, també, fa un parell de dies la va amenaçar en denunciar-la si continuava tocant el piano i fent enrenou per les nits: enrenous? una persona que viu sola?




I només fa uns dies que va sortir a la llum això de la pianista a qui han demanat set anys de presó i indemnitzacions.

I s’ha difós pels diaris, per les ràdios, per televisió.

Ara Senyors, gràcies a vostès els voltors estan apareixent per tot arreu.

Quina llàstima de món on tots acabem esvalotats... quina llàstima.


*****************************************************************


Mamá hace más de cuarenta años que toca el piano, más de cuarenta!

Dedicación plena se le dice a eso, vocación pegada a la piel, a las neuronas, los genes, los dedos: arte puro, emoción, fidelidad y brillo .

Mamá ha estado horas y horas durante mucho tiempo tocando el piano y nunca, nunca nadie la había amenazado, ni había recibido ninguna queja, y si ella presentía que podía molestar a alguien, dejaba de hacerlo o, como ya hace tiempo, insonorizó la habitación donde tiene el precioso piano de cola .

Sus vecinos de la escalera nunca le han reprochado que estudiara el piano, que le dedicara tanto tiempo a esta vocación tan personal e innata.

Ha tenido muchos alumnos, ha hecho conciertos, acompañamientos e incluso hace una charla quincenal sobre música y actividades relacionadas con este arte tan maravilloso .

Hace pocos días, una vecina de la escalera contigua la llamó y la amenazó con denunciarla, porque decía era insoportable oír ese instrumento cada tarde.

Ni siquiera la dejó hablar, todo fueron amenazas y más amenazas.

Mi mamá, tan dulce como es ella, decidió intentar no molestar, y encargará una mejor insonorización de "la habitación del piano", pero el mal trago de la vecina desconocida de la escalera contigua le ha dejado entristecida y perpleja .




La vecinita de mi escalera estudia el piano muy poco tiempo, sólo cuando puede, porque de tiempo todos estamos faltos.

Vive sola en un pisito pequeño, lo que llamaríamos un estudio: no hace ruido, no se mete con los demás vecinos e intenta pasar desapercibida .

Todos los vecinos de la escalera hemos estado años tras años soportando un bar que tenemos abajo, que hasta altas horas de la madrugada ha mantenido una contaminación acústica, gritos, juegos de cartas, humos, incluso incendios, y las visitas de policía, Parques y jardines, taxistas y más taxistas, furgones isotérmicos aparcados en doble fila en largo de todo el chaflán y hasta calle arriba .

Y han hecho un montón de denuncias pero nunca exitosas, hasta que hace pocos añitos decidieron reformar, insonorizar y cerrar un poco antes que tiempo atrás.

El noventa por ciento de vecinos que damos a la calle nos habíamos visto obligados a poner doble cristal para no oír el escándalo en la calle provocado por este bar, y aún, cuando paseas por el chaflán, el olor de amoniaco que desprende el asfalto por las meadas de los que no saben que en el bar hay un retrete, se hace asqueroso.

Curiosamente uno de los parientes del propietario del bar ha comprado el piso de la puerta del lado de mi vecinita.

Y curiosamente, también, hace un par de días la amenazó en denunciarla si continuaba tocando el piano y haciendo alboroto por las noches: ¿alborotos? ¿una persona que vive sola?




Y sólo hace unos días que salió a la luz lo de la pianista a quien han pedido siete años de prisión e indemnizaciones.

Y se ha difundido en los periódicos, por las radios , por televisión.

Ahora Señores, gracias a ustedes los buitres están apareciendo por todas partes.

¡Qué lástima de mundo donde todos acabamos rebotados ...! ¡qué lástima!






20 de nov. 2013

M'ENCENS LA VIDA - ME ENCIENDES LA VIDA






 
De vegades m’he acostat a tu
i sense entendre ni saber perquè
t’allunyaves.

Després has tornat cap cot
sense voler alçar la mirada i jo,
no t’entenia, però m’encenia.

Crec que a vegades et puc parlar millor
quan entretinc les meves paraules i no,
quan vull jugar amb tu i no em deixes.

Serà, potser,
que no flueix el corrent d’aigua continu
que ambdós voldríem, però cor meu…

… M’encens la vida.


****************************************************************
 
A veces me he acercado a ti
y sin entender ni saber porqué
te alejabas.

Después has vuelto cabizbaja
sin querer levantar la mirada y yo,
no te entendía, pero me encendía.

Creo que a veces te puedo hablar mejor
cuando entretengo mis palabras y no,
cuando quiero jugar contigo y no me dejas.

Será, quizás,
que no fluye la corriente de agua continua
que ambos quisiéramos, pero corazón mío...

... Me enciendes la vida.



16 de nov. 2013

PRESENTACIÓ: PROJECTE ÀGATHA: TRENQUEM EL SILENCI AMB LA POESIA

Ja tenim el “PROJECTE ÀGATHA” en marxa.



La presentació d’ahir al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona va ser impressionant, plena de poesia, amics, grans escriptors, molta sensibilitat i més i més.


Gabriel M.Pérez, Eduard Miró Saladrigas, Víctor Panicello i Marta Pérez i Sierra


I també tenim ja una pàgina al facebook del projecte:



Tot un plaer ahir i tota una il·lusió per recórrer encara.

Gabriel M.Pérez, Eduard Miró Saladrigas, Víctor Panicello i Marta Pérez i Sierra


Anem endavant!

Gràcies a tots.


*********************************************************


Ya tenemos el "PROYECTO ÀGATHA" en marcha.


per Pere Cabaret


La presentación de ayer en el Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona fue impresionante, llena de poesía, amigos, grandes escritores, mucha sensibilidad y más y más.

Salvador Riera 


Y también tenemos ya una página del proyecto en facebook:

  
Todo un placer ayer y toda una ilusión por recorrer todavía.




¡Vamos adelante!


Gracias a todos.

7 de nov. 2013

MÉS ENLLÀ DE LES PARAULES - MÁS ALLÁ DE LAS PALABRAS




Vull mantenir-me a recer
de les peculiars maneres que tens
d'observar l'univers,
el teu univers de flames de tardor,
barreges d'oblit, mescles d'humitat incolora.

Vull mantenir-me allunyat d'aquesta obvietat
que amara el teu ser a la rosada,
al gebre que es diposita
sobre el vel dels meus sentiments,
nocturnes i impàvides reverberacions de l'ànima.

I vull sentir-me proper
a la teva envoltant calor innata;
aquesta calor a voltes estranya però present
en els desitjos infinits d’abastar-te en plenitud,
impulsiva i egocèntricament.

Però la suma d'aquests somnis,
irreverents i inconnexos,
han rebentat el meu anhel, la meva força,
les meves ganes de conquistar-te i,
atordit, em recomponc i alço les ales
en un vol al més enllà de les paraules.


*******************************************

Quiero mantenerme a salvo
de las peculiares formas que tienes
de observar el universo,
tu universo de llamas de otoño,
mezclas de olvido, mezclas de humedad incolora.

Quiero mantenerme alejado de esa obviedad
que empapa tu ser al rocío,
a la escarcha que se deposita
sobre el velo de mis sentimientos,
nocturnas y impávidas reverberaciones del alma.

Y quiero sentirme cercano
a tu envolvente calor innato;
este calor a veces extraño pero presente
en los deseos infinitos de abarcarte en plenitud,
impulsiva y egocéntricamente.

Pero la suma de estos sueños,
irreverentes e inconexos,
han reventado mi anhelo, mi fuerza,
mis ganas de conquistarte y,
aturdido, me recompongo y alzo las alas

en un vuelo al más allá de mis palabras.



31 d’oct. 2013

A PALPENTES - A TIENTAS



A palpentes m’empesco rumors:
rumors d’aigua, el fregar
de les passes per un camí
empetitit, però ample de marges,
i cerco dins la vida oberts paratges
mentre esbufego incertes paraules.

*******************************************

A tientas ingenio rumores:
rumores de agua, el frotar
de los pasos por un camino
empequeñecido, pero ancho de márgenes,
y busco dentro de la vida abiertos parajes
mientras expiro inciertas palabras.



Barcelona, 31 octubre 2013

GUARDA'M EL SECRET de Xelo Llopis








Amics.
Vull recomanar-vos aquest poemari exquisit d’una poetessa plena de sensibilitat.
Són versos menuts, però plens de vida i sentiment.






24 d’oct. 2013

PROJECTE ÀGATHA: TRENQUEM EL SILENCI AMB LA POESIA



El proper 15 de novembre

Al CENTRE COMARCAL LLEIDATÀ - Ronda Universitat, 1-1er Barcelona http://www.cclleidata.cat/

Presentació a càrrec d’ Eduard Miró Saladrigas d'un projecte literari altruista amb beneficis destinats a associacions d'autisme, per sensibilitzar sobre les conseqüències que se'n deriven degut a aquest trastorn.


**************************************************


El próximo 15 de noviembre

Al CENTRE COMARCAL LLEIDATÀ - Ronda Universitat, 1-1º Barcelona http://www.cclleidata.cat/


Presentación a cargo de Eduard Miró Saladrigas de un proyecto literario altruista con beneficios destinados a asociaciones de autismo, para sensibilizar sobre las consecuencias que se derivan debidas a este síndrome.


23 d’oct. 2013

IN MEMÒRIAM

 
 
Recordant Gabriel F. Fuster Pelegrí
 
+
 
23/10/2007
 
+
 
Recordando Gabriel F. Fuster Pelegrí

21 d’oct. 2013

ENYOR - AÑORANZA



Avui, després de molts anys, per primera vegada hem deixat la menuda durant quatre nits en un centre... i la trobo molt a faltar!!

*********************************************************


Hoy, después de muchos años, por primera vez hemos dejado a la pequeña durante cuatro noches en un centro... ¡y la echo mucho de menos!

14 d’oct. 2013

AMOR INFINITESIMAL




No he somiat en la meva nit
com en una vall enfosquida per la boira
que s'alça amunt i avall.
Més aviat en una nit plena de silencis,
i si pot ser amb tu al devora meu

... per fer-la més immensa.

No seran petons ni potser carícies,
car el baf sorgit dels nostres cossos
serà suficient per lliscar entre nosaltres
i les fragàncies de les turbulències nocturnes
abastaran de ple l'ambient asserenat.

I serà plaent... tan plaent!

Fer l'amor en silencis,
sense alçar ni la veu ni els sospirs: inerts.
No caldrà rebolcar-nos perquè serà entre somnis
i remullarem aquesta pluja de silencis
entre el nostre amor infinitesimal.

******************************************


No he soñado en mi noche
como en un valle oscurecido por la niebla
que se alza arriba y abajo.
Más bien en una noche llena de silencios,
y si puede ser contigo junto a mí

... para hacerla más inmensa.

No serán besos ni quizá caricias,
pues el vaho surgido de nuestros cuerpos
será suficiente para deslizarse entre nosotros
y las fragancias de las turbulencias nocturnas
abarcarán de lleno el ambiente sereno.

Y será placentero ... ¡tan placentero!

Hacer el amor en silencios,
sin alzar ni la voz, ni los suspiros: inertes.
No hará falta revolcarse porque será entre sueños
y remojaremos esta lluvia de silencios
entre nuestro amor infinitesimal.


6 d’oct. 2013

AQUESTA LLUNA - ESTA LUNA




Aquesta lluna que em mira,
m’espera i em guaita
amb els ulls tancats,
fent polseguera d’estrelles menudes.

Aquesta lluna que em guaita,
em mira i m’espera
amb els ulls humits,
rere unes flors d’estels fugaços.

És la lluna dels somnis:
eteris perfums personals
que s’aboquen de l’inconscient
quan entre ombres nocturnes
l’esperit exhala un sospir.


************************************

Esta luna que me mira,
me espera y me vigila
con los ojos cerrados,
haciendo polvareda de estrellas pequeñas.

Esta luna que me vigila,
me mira y me espera
con los ojos húmedos,
tras unas flores de estrellas fugaces.

Es la luna de los sueños:
etéreos perfumes personales
que se vierten del inconsciente
cuando entre sombras nocturnas
el espíritu exhala un suspiro.


29 de set. 2013

CONCERT DE MON CASINO CASAMOR - CONCIERTO DE MON CASINO CASAMOR


http://femmusicacant.blogspot.com.es/  


"Tan sols una visió personal"





Cal que a partir de ja mateix recordeu el nom d’aquesta nova formació musical: MON CASINO CASAMOR, una banda formada per un trio d’excel·lents músics que donaran que parlar.




Aquest divendres 27 de setembre, dins de la Festa Major de la Barceloneta, vaig assistir a un concert meravellós d’aquest grup on la gran qualitat musical, l’energia, i la posada en escena d’uns temes, tots de composició pròpia, amb lletres tan pròpies també, com de poetes de gran nom, entre ells Miquel Marti i Pol, va escampar-se per arreu.



Un inici  pausat que va anar esdevenint cap a un in crescendo contagiós, fins al punt que al final tothom ballava al so de la salsa, rumbes i d’altres ritmes… ska, blues/rock, funky.



No es pot negar que tenen art i bones maneres, saben portar el “tempo” i enganxen amb el sarcasme d’algunes lletres, els ritmes d’un excel·lent bateria/percussionista i la brillantor del magnífic teclista, amb l'animació i energia del cantant i guitarrista.

Me’ls imagino en un cafè/teatre, disfressant-se entre cançó i cançó, com als vells temps d’en Jaume Sisa en els seus concerts de finals dels setanta al Saló Diana.



En definitiva, una recomanació de recomanació, tot esperant que no triguin massa a treure un disc que de ben segur serà un bon regal per a qui li agrada la música ben feta i ben adobada.



Joan Casamor -El niño del burdel-: piano i banqueta.
Xavier Casino: veu i guitarra agustica.
Mon Solsona: bateria i shakers.


******************************************************

http://femmusicacant.blogspot.com.es/


"Solo una visión personal"

Conviene que a partir de ya mismo recordéis el nombre de esta nueva formación musical: MON CASINO CASAMOR, una banda formada por un trío de excelentes músicos que darán que hablar.




Este viernes 27 de septiembre, dentro de la Fiesta Mayor de la Barceloneta, asistí a un concierto maravilloso de este grupo, donde la gran calidad musical, la energía, y la puesta en escena de unos temas, todos de composición propia, con letras tan propias también, como de poetas de gran nombre, entre ellos Miquel Marti i Pol, se derramó por todas partes.



 Un inicio pausado que se fue convirtiendo en un in crescendo contagioso, hasta el punto de que al final todo el mundo bailaba al son de la salsa, rumbas y otros ritmos... ska, blues/rock, funky.




No se puede negar que tienen arte y buenas maneras, saben llevar el "tempo" y enganchan con el sarcasmo de algunas letras, los ritmos de un excelente batería/percusionista y el brillo del magnífico teclista, acompañado de la animación y energía del cantante y guitarrista.

Me los imagino en un café/teatro, disfrazándose entre canción y canción, como en los viejos tiempos de Jaume Sisa en sus conciertos de finales de los setenta en el Salón Diana.




En definitiva, una recomendación de recomendación, esperando que no tarden demasiado en sacar un disco que seguro será un buen regalo para quien le gusta la música bien hecha y bien adobada.





Joan Casamor-El niño del burdel-: piano y banqueta.
Xavier Casino: voz y guitarra acústica.
Mon Solsona: batería y shakers.


22 de set. 2013

SENSE PARAULES - SIN PALABRAS




















VS

















**********************************************************************














VS















************************************************************************



















VS















**********************************************************************















VS
















*************************************************************************













VS













************************************************************************













VS



************************************************************************














VS





















ETC., ETC., ETC...


16 de set. 2013

KATALÈPSIS de Maria Carme Roca - Edit. La Galera








"Aquest article és una senzilla visió personal"


Barcelona, setembre 2013

Per fi he llegit KATALÈPSIS, de la Maria Carme Roca i realment he gaudit mentre ho he fet.

KATALÈPSIS, si bé el podem considerar i és un llibre de narrativa juvenil, enganxa de totes totes a qualsevol qui el llegeix, degut al seu dinamisme, fàcil lectura i la qualitat i experiència d’una escriptora amb una gran quantitat d’obres a les seves espatlles i varis premis de renom, com el Joaquim Ruyra de Narrativa, atorgat a aquesta novel•la el passat 2012.


El llibre ens parla de la força de l’amistat, els recels i de les relacions esvalotades entre adolescents d’institut, on l’autora juga amb situacions límit, canvis bruscs inesperats de guió i moments de tensió i intriga, propiciats en gran part per la catalèpsia que pateix uns dels seus protagonistes.

Recomanable cent per cent.


Felicito cordialment a la seva autora.



12 de set. 2013

SÉ




Sé que em passo el dia
desitjant tornar a casa
per veure el teu somriure.

Sé que et parlaré a cau d'orella
i pot ser que em giris la mirada
i em defugis momentàniament.

Però també sé que tornaràs aviat,
vindràs cap a mi, somriuràs
i em colpejaràs suaument amb la mà.

Així em diràs que estàs contenta
per haver tornat a casa a veure't
i em sentiré feliç i ple.

****************************************


Sé que me paso el día
deseando volver a casa
para ver tu sonrisa.

Sé que te hablaré al oído
y puede que me vuelvas la mirada
y me rehuyas momentáneamente.

Pero también sé que volverás pronto,
vendrás hacia mí, sonreirás
y me golpearás suavemente con la mano.

Así me dirás que estás contenta
por haber vuelto a casa a verte
y me sentiré feliz y lleno.