20 d’ag. 2016

A POC A POC © - POCO A POCO ©



 
A poc a poc
he vist com els llums es feien menuts,
la gran barcassa navegava gairebé muda
i el vent bufetejava el meu rostre agraït. 

Sense veles
però empès per l’aire de la llibertat
dels dies de la pau i el neguit clos,
la donzella a prop, em fa neguit calm. 

No he conegut
molts moments on sentir-me inalterat,
vianant pelegrí de la meva sang innòcua,
per injectar-me de saba verge ja destronada. 

Sense veu
he vist les onades mutant en argent
quan la lluna ha vacil·lat en les seves crestes:
mar embravida que em repta a estimar-la. 

No acabaré
alimentant la ment de tristos després;
això és ara i ara és present subliminal,
no el deixaré al paper groc de l’ancestre. 

Finalment
m’entestaré a recórrer blaus marins
inspirats en la flaire de la pluja de somnis,
aquells que acaben esdevenint irreals realitats. 

***********************************
 
Poco a poco
he visto cómo las luces se hacían pequeñas,
la gran barcaza navegaba casi muda
y el viento abofeteaba mi rostro agradecido.

Sin velas
pero empujado por el aire de la libertad
los días de la paz y la desazón cerrada,
la doncella de cerca, me da desazón calma.

No he conocido
muchos momentos donde sentirme inalterado,
peatón peregrino de mi sangre inocua,
para inyectarme de sabia virgen ya destronada.

Sin voz
he visto las olas mutando en plata
cuando la luna ha vacilado en sus crestas:
mar embravecida que me reta a amarla.

No acabaré
alimentando la mente de tristes después;
esto es ahora y ahora es presente subliminal,
no lo dejaré al papel amarillo del ancestro.

Finalmente
Me empeñaré en recorrer azules marinos
inspirados en el olor de la lluvia de sueños,
aquellos que se acaban convirtiendo en irreales realidades. 

 

Portocristo, 08.08.16
 
 
 
 

27 de jul. 2016

OMBRA DE PLATÍ © - SOMBRA DE PLATINO ©

 




Ombra de platí,
mirada al fons de la paraula,
com un tren sense màquina
aturat en via morta ... 

Marxo, ja ho he dit, 

... Em trobareu a prop de la calma


*******************************

Sombra de platino,
mirada al fondo de la palabra,
como un tren sin máquina
parado en vía muerta …



Me voy, ya lo he dicho,

...  Me encontraréis cerca de la calma 



 

Barcelona, 27 07 16

 

 
 
 
 
 
 

 
 

21 de jul. 2016

JA TORNARÉ © - YA VOLVERÉ ©



Visc amb el pensament oscat
i un neguit sense fils al cervell.
Extenuat per uns dies feixucs
intento divagar entre esquerdes,
probablement els sentits estiguin creuats. 

Sento l'olor
d'un pou d'aigua estancada
i la marinada és un llebeig ressecat
on la premonitòria calima
entorpeix tota la meva serenor. 

Serà que toca un descans,
desaparèixer per uns dies,
ser au nocturna amb visió il·limitada,
rapinyaire de feréstecs sons
i versos noctàmbuls. 

Serà que l'esperit ha donat molt
i un recés és més que necessari:
després d'alçar el meu vol a l'horitzó
niaré als cims de la calma,
plegaré les meves ales 

... I ja tornaré.
 

************************************** 

Vivo con el pensamiento mellado
y una desazón inalámbrica en el cerebro.
Extenuado por unos días farragosos
intento divagar entre grietas,
probablemente los sentidos estén cruzados.

Siento el olor
de un pozo de agua estancada
y la marinada es un garbí resecado
donde la premonitoria calima
entorpece toda mi serenidad.

Será que toca un descanso,
desaparecer por unos días,
ser ave nocturna con visión ilimitada,
rapaz de salvajes sonidos
y versos noctámbulos.

Será que el espíritu ha dado mucho
y un receso es más que necesario:
después de alzar mi vuelo en el horizonte
anidaré en las cumbres de la calma,
plegaré mis alas

... Y ya volveré.
 

 

Tots els drets reservats – Todos los derechos reservados
 
 

12 de jul. 2016

Univers infinit © – Universo infinito ©


 
 
M'imaginava que tenies lluna
que tenies mars
que tenies rius
que tenies magma intern
que tenies vida
que eres vida
que m'aixoplugaries amb els teus verds
que m'abraçaries amb les teves fragàncies,
neta, polida i exultant dins l'univers infinit. 
 
Però tens inquilins de foc,
destructors antinaturals,
armes d'aniquilació,
gelosia, enveges, guerres,
fam, deixalles humanes,
faltes de respecte, humiliacions,
fanatismes, lladres,
violadors, pederastes,
polítics corruptes i estafadors,
assassins de raons i de lluites,
antiherois de paper cremat,
herois de paper mullat,
contaminants heterosexuals,
segadors de sentiments,
trinxadors d'emocions,
independentistes hipòcrites,
patriotes de plàstic fonedís... 
 
I, tanmateix, tens molta llum,
en forma d'éssers en silenci,
blaus, molt blaus!
que no parlen,
joguinegen amb els dits
i amb petits objectes de colors.
Emeten sons a l'aire, suaus,
et fan empentes i copets, suaus,
s'ajunten cos a cos, suaument,
t'agafen les mans, suaument,
t'abracen amb força, però suaument... 
 
I encenen la meva lluna
i la meva lluita
i el meu dia a dia
i les meves mars
i els meus rius
i el meu magma intern.
I tinc vida
i sóc vida,
aixoplugat amb els teus blaus
que m’embolcallen amb les teves fragàncies,
neta, polida i exultant dins l’univers infinit. 
 
****************************************
Me imaginaba que tenías luna
que tenías mares
que tenías ríos
que tenías magma interno
que tenías vida
que eras vida
que me cobijarías con tus verdes
que me abrazarías con tus fragancias,
limpia, pulida y exultante dentro del universo infinito.

Pero tienes inquilinos de fuego,
destructores antinaturales,
armas de aniquilación,
celos, envidias, guerras,
hambre, desechos humanos,
faltas de respeto, humillaciones,
fanatismos, ladrones,
violadores, pederastas,
políticos corruptos y estafadores,
asesinos de razones y de luchas,
antihéroes de papel quemado,
héroes de papel mojado,
contaminantes heterosexuales,
segadores de sentimientos,
trituradora de emociones,
independentistas hipócritas,
patriotas de plástico escurridizo ...

Y, sin embargo, tienes mucha luz,
en forma de seres en silencio,
azules, ¡muy azules!
que no hablan,
juguetean con los dedos
y con pequeños objetos de colores.
Emiten sonidos al aire, suaves
te hacen empujones y golpecitos, suaves
juntan cuerpo a cuerpo, suavemente
te cogen las manos, suavemente
te abrazan con fuerza, pero suavemente ...

Y encienden mi luna
y mi lucha
y mi día a día
y mis mares
y mis ríos
y mi magma interno.
Y tengo vida
y soy vida,
cobijado con tus azules
que me envuelve con tus fragancias,
limpia, pulida y exultante dentro del universo infinito.
 
 
 
 
 
 

 

5 de jul. 2016

SENSE NOMS © - SIN NOMBRES © (Tots els drets reservats - Todos los derechos reservados)




He arraconat
el mal pensament cap a tu
i he vist
com els ulls giren volta
cap a l'horitzó encalitjat
de l'oceà del silenci,
perquè no mereixes so
sinó emmudir del tot.
 
Molts no entendran què vull dir,
amb qui parlo, de què renego,
malgrat que sé que tu sí que ho saps,
perquè ets tu qui el crees
l’emmudir de l'ànima.
 
Aguaitava, com sempre,
que s'il·luminàs el camí
i vinguessis de nou a mi,
però ets recelós i continuaràs amagat
i altiu, és el que més greu em sap.
 
Aquí em tens,
pots venir, entrar i parlar:
farem un te, una cerveseta,
parlarem del passat, present o futur
però estaré alerta:
dos ja són molts cops,
tres ja seria massa.
 

*******************************
He arrinconado
el mal pensamiento hacia ti
y he visto
como los ojos giran vuelta
hacia el horizonte con calima
del océano del silencio,
porque no mereces sonido
sino enmudecer por completo.


Muchos no entenderán lo que quiero decir
con quien hablo, de que reniego,
aunque sé que tú sí lo sabes
porque eres tú quien lo creas
el enmudecer del alma.


Esperaba, como siempre,
que se iluminara el camino
y vinieras de nuevo a mí,
pero eres receloso y continuarás escondido
y altivo, lo que más mal me sabe.


Aquí estoy,
puedes venir, entrar y hablar:
haremos un té, una cervecita,
hablaremos del pasado, presente o futuro
pero estaré alerta:
dos ya son muchas veces,
tres ya sería demasiado. 
 

 

Gabriel Maria Pérez
 
 
 
 

22 de juny 2016

NEIL YOUNG AND PROMISE OF THE REAL - 20 de junio del 2016 - Poble Espanyol de Barcelona

"Nota: ninguna foto es mía, por favor, si quien las realizó desea que las retire solo tiene que pedirlo"
 
 
 Barcelona, 20 de junio del 2016

Sí, si es que alguien aun no lo sabía, soy un fan acérrimo de Mr. Neil Young, y yo también tengo derecho ha realizar una, “mi personal” crítica al concierto del pasado lunes 20 de junio en el Poble Espanyol de Barcelona. 

Decir que lo he conseguido ver todas la veces que ha venido a Barcelona, para mí es un mérito, pese a que, ciertamente, esta super Rock Star no se ha prodigado demasiado por estos lares, seguramente por motivos ajenos a los muchísimos seguidores que siempre le hemos sido fiel. 

Recuerdo que mi primer disco fue el vinilo “Comes a time”, del '78 que de tanto ponerlo en el tocata del comedor, acabé escuchando un “¡Basta! ¡No puedo más!” por parte de mi queridísima madre y tuve que relegarlo al otro tocata de la habitación de un hermano mío.(Desde aquí, gracias Ricard por haberme hecho disfrutar de tanta música, nunca lo olvidaré). 

Tras ese “Comes a time” fue oír en casa de un amigo el oxidante “Rust Never Sleeps” lo que provocó que estallara mi definitivo fervor por el canadiense hippy millonario. 


 
Pero no voy a explicar la cronologia de los discos o álbumes?¿ que han ido pasando por mis oídos a lo largo de mi vida, solo que Neil siempre ha sido como un acompañante más, tanto en las subidas como en las bajadas.

Por eso el tercer concierto en Barcelona(y cuarto en que lo he visto en directo), y tras la gran información en internet de todos los pasos, setlists, etc del Sr.Young, se preveía(al menos en mi mente), como uno de los mejores: una banda muy joven llena de tintes californianos y rock, herencia, en algunos de su miembros, de su padre Willie Nelson, y un Neil rejuvenecido con esa fuerza y empuje que siempre le ha caracterizado.
 
Un guión in crescendo, empezando al piano con After the Goldrush, pasando por Heart of gold, Comes a time, Mother Earth... El gran Mr. Young en su esencia, guitarra acústica en mano, armónica y armonium o piano, eso, esencia y clásicos que ponían la carne de gallina, desgranaba los acordes sin mirar al público, como de oficio, pero con profundidad y esa voz característica y sin pérdidas ni vaivenes, paseando de un lateral a otro del escenario. 
 
 

Neil estaba dando una lección de cantautor folk clásico, sombrero oscuro ceñido y sus ya grises cabellos asomándose a la todavía luz del sol. 

Apareció la banda y nos obsequió con otros temas folk de toda su carrera, Out on the weekend, From Hank to Hendrix, Human Highway, etc y los comentarios entre el público de “si no ha perdido la voz”, “joder qué bien canta”... sonido impecable. 

Y apareció la Gretsch, para empezar el repertorio electrificado: un Alabama maravilloso con ese sonido granjero del afamado álbum Harvest y un soberbio Words, que fue estirando placenteramente, desgranando gotas de un rock setentañero... bárbaro. 

Tocaba el turno de la Old Black: Burn to love fue uno de los temas más intensos y oxidantes de la noche, más de 15 minutos de puro rock de todos los tiempos, con el óxido por bandera. 

Neil, con esa venda que lleva desde hace un par de años en su brazo derecho por una tendinitis, hacía repicar el óxido de su guitarra con potencia, sin fisuras, mientras la joven banda parecía contagiarse de toda la fuerza del maestro y hacía enloquecer a un público, quizás un poco estático, pero absolutamente embelesado por ese ramalazo californiano oxidante. 
 
 

Una contundente Mansion on the hill i más destellos de puro Rock and roll auténtico, clásico y penetrante. 

Revolution Blues, una vuelta folk, como para hacer un pequeño receso a la carga voltaica hasta ese momento, con el tema acústico Western Hero, para volver a la Old black con un impecable Vampire Blues, del oscuro y a la vez fenomenal On the beach hasta llegar al éxtasis con un Rockin' in the free world de otra dimensión. 

Éxtasis, exacto, del público, éxtasis y catarsis de la banda con un Neil apoteósico, brillante, desgarrador e impresionante, calado de energía: el tema tuvo hasta cuatro finales, no había pausa, era como una demolición...  

Y al final del temazo todos los músicos abrazados haciendo reverencia al gentío exultante: la reverencia tendría que haber sido al revés.
 
 
Tras una espera que se hizo muy larga, aunque probablemente no lo fue tanto, aparecieron de nuevo para hacer un único bis ¡Pero qué bis! Un esplendroso Cortez the killer lleno de magia, con un Neil paseándose por su guitarra, con esa voz que no percibía ningún desfallecimiento pese a las dos horas y pico de concierto, otro clásico del rock como colofón a una enorme noche de luna llena.
 
 
Lástima que esa luna llena no apareciera hasta que los músicos hubieron marchado, ¡qué bien hubiera sonado Harvest moon bajo su plena luz!
 
 
 
 
 


15 de juny 2016

REBECA ©

"Dedicat a la meva filla Rebeca en el seu 18è aniversari"


Tens el cor repicant
com ales rogents de papallona al vent
i no tens el sol enfosquit
com la tardor en la seva vesprada galant.
 
Són xarrupades de dolçor
mesclades amb mel i grosella.
No embafes,
ensucres el teu entorn
per la força de la teva vida
que miola desitjos irrefrenables
amb auguris de bona estrella.
 
Un mot més, un any més,
un cop més el temps t'empeny,
aquell que a tants ens madura
serà el que tu cobriràs
amb la força de la teva natura 
 
***************************

"Dedicado a mi hija Rebeca en su 18 cumpleaños"

Tienes el corazón repicando
como alas rojizas de mariposa al viento
y no tienes el sol oscurecido
como el otoño en su tarde galante.

Son sorbos de dulzura
mezcladas con miel y grosella.
No empalagas,
azucaras tu entorno
por la fuerza de tu vida
que maúlla deseos irrefrenables
con augurios de buena estrella.

Una palabra más, un año más,
una vez más el tiempo te empuja,
aquel que a tantos nos madura
será el que tú cubrirás
con la fuerza de tu naturaleza
 

 

Tots els drets reservats – Todos los derechos reservados

 

 

8 de juny 2016

QUICO PI DE LA SERRA AL BORN - 2 DE JUNY 2016 (crònica personal)



  

Barcelona, juny 2016 

Feia anys que no veia aquest homenot en directe, molts, molts anys. 

El recordo amb la seva o les seves guitarres, ell sol, sense cap acompanyant -de fet, fins aquest dijous passat 2 de juny i malgrat la grandíssima entitat dels músics acompanyants, no me'l podia imaginar amb altres músics a l'escenari- i absorbint tota l'energia dels recintes per expulsar-la amb una potència brutal, mentre es passejava pel màstil de la guitarra com si es tractés d'una joguina i maleïa amb estrèpit els moments polítics viscuts amb tota la ràbia possible. 

El recordo agitant-se a la cadira, llençant el cos cap enrere i cap endavant cridant “VERDA!!!” acompanyat pel crit de tot el respectable(nosaltres cridàvem “merda” i ell segurament també). 

Entusiasmava i contagiava al públic, com un  verdader agitador i, a la vegada, músic total compromès amb la lluita pels drets socials i polítics. 

La gent cridava: Quico, quico! I aplaudíem amb força.

Mare de Déu, quina energia! 

Després, tant com s’estimava al públic, es deixava demanar cançons, bé, no és que ell demanés a la gent quina cançó volia que cantés, però la gent cridava títols i ell buscava entre els seus paperots per acontentar a tothom. 

Sí senyor, com recordo aquells temps: inoblidables. 

Han passat uns quants anys, masses anys, i fixa't que sempre l'he tingut o l’he pogut tenir a prop, ja que mai ha deixat de tocar, de lluitar, d'engrandir la seva llegenda, de... 

I per fi l’he tornat a veure al Born, acompanyat pel gran Amadeu Casas i d'en Joan Pau Cumellas, un harmonicista espectacular. 

Blues, grass, folk, etc. 

I un Quico amb la mateixa energia de tants anys enrere, ple de força, de crítica irònica(tota la vida) i, sobre tot, una potència sense defalliment i un gaudi que se li veu a la cara, en l'expressió, en un somriure, mentre dirigeix amb la mirada els seus meravellosos acompanyants. 

Temes clàssics com Inventari, El meu cervell, L'home del carrer, La cultura, i els celebrats, ara ja “Merda” o “Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol”, posaven punts àlgids a aquella vesprada absolutament màgica, així com temes actuals del seu més que recomanable darrer disc “Dues tasses”, com “Maria Joana”, “Quan un es torna gran”, etc.

Un gran gran concert amb un sol però: què li ha passat al públic seguidor d'en Quico? Gairebé érem quatre gats els únics que cridàvem, “Merda!” o corejàvem els “Si els fills de puta ...” o ... 

Li hauríem d'haver demanat més i més bisos, per repertori no serà.

I ja he oblidat absolutament el pensar amb un Quico sense acompanyament, quins músics, grandíssims!

Ara tinc clar que no penso esperar tant de temps a tornar a degustar d'un nou concert d'aquest genial cantautor banyat pel blues i la sensibilitat i lluita social. 

Genial ... què dic! G E N I A L!!!

 

Pd.. Gran foto d'en Juan Miguel Morales López

 

 

 

 

6 de juny 2016

TINC LA MEVA LLUNA © - TENGO MI LUNA ©



 

He cercat amics i n’he trobat,
m’han cercat amics i m’han trobat:
flames d’escalfor i abraçades.
També n’hi ha de burletes
-sempre n’hi ha-
però jo amb tu i tu amb mi,
si vols, podrem anar endavant
per camins paral·lels, però endavant. 

La meva porta és oberta,
només has de ser com ets,
i no em tallis el camí ni el vent,
car de revolts el món n’és ple. 

Si vols podrem anar endavant,
per camins paral·lels, però junts,
i crec que les dreceres
per arribar a un mateix indret
les podrem compartir,
tu amb mi i jo amb tu,
més enllà del que ens creiem. 

Però recorda 

... Ja tinc la meva lluna ...

 
********************************

 He buscado amigos y los he encontrado,
me han buscado amigos y me han encontrado:
llamas de calor y abrazos.
También hay de burlones
-siempre los hay-
pero yo contigo y tú conmigo,
si quieres, podremos ir adelante
por caminos paralelos, pero adelante.

Mi puerta está abierta,
sólo debes ser como eres,
y no me cortes el camino ni el viento,
porque de curvas el mundo está lleno.

Si quieres podremos ir adelante,
por caminos paralelos, pero juntos,
y creo que los atajos
para llegar a un mismo lugar
los podremos compartir,
tú conmigo y yo contigo,
más allá de lo que nos creemos.

pero recuerda

... Ya tengo mi luna ...
 
 
 
 

 

 

25 de maig 2016

DE MATINADA © - DE MADRUGADA © (Drets reservats - Derechos reservados)




De matinada, davant de la pantalla,
música suau a través dels altaveus
a baix volum, xiuxiuejos musicals,
 
sentiments dispersos... 

Records:
cinquanta-dos passes endavant,
alguns entre forats, males amistats,
mals vicis, mala metralla pel cos
per culpa de malmesos reptes juvenils,
passes perilloses,  

amistats perilloses. 

He creuat línies inversemblants,
murs infranquejables, pedres de pols blanc,
línies contínues en paral·lel, mons absurds,
línies trencades per falses mentides,
ansietat per un tot d'inexperiència...
el Món mai ha sigut meu,
el Món va estar a punt d'empassar-se’m, 

d’empassar-se’m ... 

La nit es fa cada vegada més i més profunda
i els records continuen com substància etèria:
temps passats, amistats perdudes, -sí, perilloses-
temps de guerres neuronals, trempera inconscient,
somnis d'aiguaneu, soledat cruel, 

sota mínims ... 

El cap continua rodant, rondant la lluna,
somnis compartits, desig, cor, companyia
i fre de falses emocions, plenitud de sentiments,
passió diària, nebuloses d'argent policromat,
carícies, perfums,
delícies, delícies, delícies
i temps il·luminat,

vida ... 

L'alba comença a despuntar:
cinquanta-dos passes cap endins
he viscut i continuaré vivint fins que el cos aguanti,
fins que el cor m'empenyi,
i si us tinc al costat, a prop meu,
amb el teu caminar menut, amb els teus rampells,
amb la teva força vital, amb la teva bellesa natural,
continuaré rondant la lluna de matinada;
sempre la lluna, sempre la matinada, 

la meva gran aliada.
 

**************************************

 
De madrugada, frente a la pantalla,
música suave a través de los altavoces
a bajo volumen, susurros musicales,

sentimientos dispersos ...

Recuerdos:
cincuenta y dos pasos adelante,
algunos entre agujeros, malas amistades,
malos vicios, mala metralla por el cuerpo
por culpa de dañados retos juveniles,
pasos peligrosos,

amistades peligrosas ...

He cruzado líneas inverosímiles,
muros infranqueables, piedras de polvo blanco,
líneas continuas en paralelo, mundos absurdos,
líneas rotas por falsas mentiras,
ansiedad por un todo de inexperiencia ...
el mundo nunca ha sido mío,
el mundo estuvo a punto de
tragárseme,

tragárseme ...

La noche se hace cada vez más y más profunda
y los recuerdos continúan como sustancia etérea:
tiempos pasados, amistades perdidas, -sí, peligrosas-
tiempo de guerras neuronales, vigor inconsciente,
sueños de aguanieve, soledad cruel,

bajo mínimos ...

La cabeza sigue rodando, rondando la luna,
sueños compartidos, deseo, corazón, compañía
y freno de falsas emociones, plenitud de sentimientos,
pasión diaria, nebulosas de plata policromada,
caricias, perfumes,
delicias, delicias, delicias
y tiempo iluminado,

vida ...

El alba empieza a despuntar:
cincuenta y dos pasos hacia adentro
he vivido y continuaré viviendo hasta que el cuerpo aguante,
hasta que el corazón me empuje,
y si os tengo a mi lado, cerca de mí,
con tu pequeño caminar, con tus arrebatos,
con tu fuerza vital, con tu belleza natural,
seguiré rondando la luna de madrugada;
siempre la luna, siempre la madrugada,

mi gran aliada.

 

 

 

 

19 de maig 2016

ESPERA ©


  

Hi ha qui espera el dia,
i espera i espera
que el vent se l'endugui
al no res
o a la llum. 

Hi ha qui espera
i espera i espera. 

Temps abans fou per engolir
ideals verds i immadureses alegres,
somnis estrellats i amors beneïts pel cor,
temprança o acolliment de nous éssers,
flors i natura,
música i el sentir repuntar de l'ànima. 

Hi ha qui no espera aquest moment,
sap que el trobarà,
no tem,
no plora,
no esmicola els segons
que poden ser com petits grumolls de temps,
com pauses de glòria. 

Hi ha qui diu que el més bonic
és el despertar de cada dia
perquè et sents que ets viu
i saps que hi ets
i ho vols aprofitar,
malgrat que les estrelles esperen
i el firmament aguaita
que el polsim de tots nosaltres
acabi convertint-se en milions de molècules
per generar noves energies. 

Hi ha qui espera
i espera i espera. 

*****************************

Hay quien espera el día,
y espera y espera
que el viento se lo lleve
a la nada
o a la luz.

Hay quien espera
y espera y espera.

Tiempo antes fue para tragar
ideales verdes y inmadurezas alegres,
sueños estrellados y amores bendecidos por el corazón,
templanza o acogida de nuevos seres,
flores y naturaleza,
música y el sentir repuntar del alma.

Hay quien no espera ese momento,
sabe que lo encontrará,
no teme,
no llora,
no desmenuza los segundos
que pueden ser como pequeños grumos de tiempo,
como pausas de gloria.

Hay quien dice que lo más bonito
es el despertar de cada día
porque te sientes que estás vivo
y sabes que estás
y lo quieres aprovechar,
aunque las estrellas esperan
y el firmamento aguarda
que el polvillo de todos nosotros
acabe convirtiéndose en millones de moléculas
para generar nuevas energías.

Hay quien espera
y espera y espera.

 

 

9 de maig 2016

SILENCIS © - SILENCIOS ©



No,
perquè?
Em sorprens!
Jo et vull així.
No, no em diguis que no,
però parla'm
amb els teus ulls,
els teus silencis...
Parla'm
amb la teva serenor,
els teus misteris,
els teus silencis. 

Parla'm. 

Jo també ho faré
com sempre,
a cau d'orella,
perquè sembla que m'escoltis
malgrat els silencis, 

els teus silencis. 

***************************

No,
¿por qué?
¡Me sorprendes!
Yo te quiero así.
No, no me digas que no,
pero háblame
con tus ojos,
tus silencios ...
Háblame
con tu serenidad,
tus misterios,
tus silenciós.

Háblame.

Yo también lo haré
como siempre,
al oído,
porque parece que me escuches
a pesar de los silenciós,

tus silencios.




2 de maig 2016

MARTA ELKA - "QUARTET DE COSES"

 



Barcelona, maig 2016
 

Diuen que de les flors, gràcies a les abelles i altres libadors, es fabrica la mel, un producte natural ple de grans propietats alimentàries i terapèutiques, amb la característica especial de la gran dolçor i textura úniques. 

Per arribar a la mel, les abelles han fet una feinada instintiva i plena de detalls, alguns pràcticament mecànics, que fan que et meravellis per la natura en la seva virtut pròpia de treballar el cicle de la vida. 

A més, tot gira a l'entorn de l'abella reina, a qui se la preserva i cuida com un tot. 

Fa uns pocs dies vaig anar a Mallorca amb el cantautor i bell amic Jordi Gomara, per fer unes presentacions del CD solidari “Notes blaves per l'autisme” de l'Ass.Univers Agatha Autisme, conjuntament amb un altre CD també solidari, “L'inquilí del gel”, basat en un poemari del gran poeta Miquel Àngel Lladó Ribas, per ajudar a l'associació d'autisme de les Illes Balears Apnab Gaspar Hauser, l’esdeveniment es va nomenar “SONS BLAUS PER L'AUTISME”. 
 
 
 
I vaig tenir la sort de compartir escenari i conèixer i gaudir de la compositora, cantant i instrumentista Marta Elka durant els esdeveniments de les presentacions esmentades, el que va comportar una gran descoberta per als sentits musicals: una veu profunda i perfectament motllurada, traces de cantautora amb sensibilitat i màxima expressivitat i sentiment a l'escenari. 

I he tingut encara més sort, vam fer un intercanvi de CDs, ja que l'ocasió era ideal, donat el bon feeling que es va viure durant els dos esdeveniments, un a Palma i l'altre a Manacor. 

El CD “Quartet de coses” de la Marta Elka és com un rusc de mel musicada: arranjaments acurats, la complicitat i gran savoir faire del gran músic guitarrista, etc, Toni Pastor, arranjaments d’en Francesc Aguiló i la resta de músics que l'acompanyen i fan cura d'ella, com les abelles a la seva reina, mentre ella motllura la veu, l'instrument i les melodies, fent que el resultat sigui una exquisida mel musical de la més delicada però a la vegada consistent. 

Hi ha traces de folk, de ragtime, de melodies al vent, amb unes belles lletres, amb alguns temes(com no, “La mar”) que enganxen, malgrat la duresa de la lletra cap a un més que segur desamor. 

Els que em coneixen saben que sóc un amant de la música i que m'agrada recomanar els músics que m'arriben ben endins, jo, amb aquest CD i amb la seva participació al de “L'inquilí del gel” us puc dir que he trobat molta molta bona música i que he gaudit i gaudeixo intensament amb les seves interpretacions. 

Us ho recomano mil per cent

 

Marta Elka:

“QUARTET DE COSES”

 

2014 – Referència: 5.2404

DL: B22175-2014