14 de febr. 2013

BUIDOR - VACÍO


 
Fa molt de temps, molt de temps,
en què vaig creure que et creia,
però era irrealitat... 
 
 
Vaig pensar que era a prop teu
i tu m’obries els braços,
m’obries l’ànima. 
 
 
Fa molt de temps, molt de temps
vaig pensar que t’havia conquistat...
ben lluny dels meus somnis. 
 
 
Sempre has estat irrealitat,
una boirina feble i una sensació
de jocs malabars. 
 
 
Potser ara és quan,
mentre veig els meus com creixen,
l’ansietat per tu s'espera. 
 
 
I les ganes de viure
m’empenyen a deixar-te de banda,
altrament dit, menysprear-te.
 
 
 
**********************************

 
Hace mucho tiempo, mucho tiempo,
en el que creí que te creía,
pero era irrealidad ...

Pensé que estaba cerca de ti
y tú me abrías los brazos,
me abrías el alma.

Hace mucho tiempo, mucho tiempo
pensé que te había conquistado ...
lejos de mis sueños.

Siempre has sido irrealidad,
una neblina débil y una sensación
de juegos malabares.

Quizás ahora es cuando,
mientras veo los míos cómo crecen,
la ansiedad por ti espera.

Y las ganas de vivir

me empujan a dejarte de lado,
dicho de otro modo, despreciar-te.
 
 
Febrer 2013


15 comentaris:

  1. Amigo Gabriel, para ser san Valentin te noto agresivo, pero ti te quedas a gusto haces bien !que carajo!
    UN FUERTE ABRAZO

    ResponElimina
    Respostes
    1. José María.
      Un lujo tenerte en mi blog, de veras y un honor.
      Agresivo... no, quizás al contrario.
      Un fuerte abrazo, amigo.

      Elimina
  2. Muchas veces nos dejamos deslumbrar por espejismos y dejamos de lado la realidad. El ser humano casi siempre es muy extraño; pero que bueno que en esta historia el personaje haya despertado.

    Un gusto leerte.

    Serge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Serrge.
      Un placer leer tus comentarios.
      Gracias de corazón, poeta.
      Un abrazo.

      Elimina
  3. Gabriel, querido poeta, estás sembrao' -que se dice en mi tierra-.

    Es precioso, repito, precioso, este poema que has creado.

    Muchas gracias.

    (Un saludo para los señores de más arriba; Jose María y Serge)

    Sete

    ResponElimina
    Respostes
    1. Síii, Asun, sé que estoy muy sembrao, jajaja!!
      Qué bueno verte por aquí, una alegría.
      Mil gracias y unos besos.

      Elimina
    2. Jajaja!! me equivoqué. Ya sé que eres Sete, perdona y besos

      Elimina
  4. Respostes
    1. Anabel.
      Una gran ilusión verte por aqui.
      Gracias y unos besos.

      Elimina
  5. durs versos, d'una realitat no menys dura.... preciós

    ResponElimina
  6. Bellos versos un placer pasar a leerle.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ariel.
      Bienvenida y muy agradecido por tus palabras.
      Unos besos.

      Elimina
  7. Respostes
    1. Ups! Senyor Jrx
      Què bo que et vinguis per aqui.
      Una abraçadeta

      Elimina