28 de febr. 2013

PODRIA DIR-TE - PODRÍA DECIRTE


 
 
 

Podria dir-te que t’estimo
en condicional.
Però tu no em condiciones;
tu em desfàs i em fas explorar-te
en present.
Perquè tan sols amb el mirar,
amb la força del teu mirar
sempre present,
m’obres portes de la imaginació
plena de la força del teu ésser
indefinit...
i de la tendresa del teu somrís
m’omples de carícies el teu encís

... Sempre indefinit...
 

*************************************************


Podría decirte que te quiero
en condicional.
Pero tú no me condicionas;
tú me deshaces y me haces explorar-te
en presente.
Porque sólo con la mirada,
con la fuerza de tu mirada
siempre presente,
me abres puertas de la imaginación
llena de la fuerza de tu ser
indefinido...
y de la ternura de tu sonrisa
me llenas de caricias tu hechizo

... Siempre indefinido...
 

Febrer, 2013


6 comentaris:

  1. l'estima s'assaboreix millor si és indefinida i sense condicions, preciós

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xelo.
      Sempre un plaer trobar-te entre les meves lletres.
      Una besada

      Elimina
  2. Amigo Gabriel, pues dila que se defina de una vez, que no estás para perder el tiempo.
    Un fuerte abrazo

    ResponElimina
  3. Precioso amigo Gabriel, veo que estas madurando tus poemas, ya estoy dseando leer el segundo poemario
    un abrazo e insisto, precioso porma a esa gran niña de languida mirada.

    Antonio

    ResponElimina
    Respostes
    1. Antonio.
      Siempre agradeciéndote todo todo.
      Un abrazote enorme.

      Elimina